Els principals directius de la nova CaixaBank, Gonzalo Gortázar i José Ignacio Goirigolzarri, han escenificat la fusió dels bancs el matí d'aquest divendres, alhora que han garantit la independència de gestió del nou banc. Això ocorre perquè l'estat manté una participació del 16% a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). És, de fet, el segon accionista del banc, del que també posseeixen part l'entitat CriteriaCaixa —que tindrà al voltant del 30% del capital; accions cotitzades al mercat de valors, amb un 54%; inversors institucionals, amb el 37%; i el mercat minorista amb el 17%.
El banc assegura que no rebrà interferències polítiques de part d'aquest accionista i que no està definit quan sortirà del capital. Assegura també que continuarà sent "professional" i "independent". Alhora, ha volgut subratllar que la fusió és la millor opció per als accionistes, però també per als contribuents, amb la finalitat d'"optimitzar" el valor de la participació de l'Estat.
Goirigolzarri ha volgut deixar clar també que el FROB no ha intervingut en la negociació de la fusió ni ha establert condicions. D'altra banda, ha negat qualsevol pressió per part de l'Estat perquè el FROB tingués un representant en el futur consell.
Reticències per part del govern espanyol
Alguns membres del govern espanyol de coalició han mostrat reticències respecte a la fusió —particularment d'Unidas Podemos—, ja que frustra els seus objectius de mantenir Bankia com a banca pública. D'altra banda, l'ala socialista del govern espanyol ha afavorit la fusió.
El president ha explicat també que, durant els seus vuit anys com a accionista de l'entitat, l'organisme que representa a l'Estat ha exercit una tasca professional i que l'equip gestor no ha patit ingerències polítiques. Una vegada que aconsegueixi un seient en el consell d'administració de la nova CaixaBank, no creu que aquesta situació canviï.
José Ignacio Goirigolzarri i Gonzalo Gortázar. Foto: CaixaBank
En relació amb la recuperació dels 24.000 milions d'euros d'ajuts públics que va rebre Bankia, el banquer ha relativitzat la recuperació de la totalitat dels recursos que es van injectar i ha assegurat que el rescat no només va servir per ajudar Bankia sinó per estabilitzar el sistema financer espanyol.
Gortázar també opina que la presència pública en l'accionariat "és un motiu més per fer una bona feina" y ha recordat que l'Estat va ampliar el temps de sortida de Bankia fins a 2021. "Una hipotètica ampliació d'aquest és decisió del consell de ministres", ha afegit.
33% de representació femenina
Aquesta operació suposa la creació del banc líder del sistema financer espanyol, amb més de 664.000 milions d'actius totals i "una presència territorial molt equilibrada amb capacitat per afrontar els reptes del sector". Comptarà amb uns estalvis anuals de 770 milions d'euros a partir de 2023, mentre que per a 2022 ja es recollirán el 90% (amb 700 milions).
El banc aconsegueix reunir 20 milions de clients i una quota en crèdits i dipòsits del 25% i 24%, mentre que la reestructuració ha costat uns 2.200 milions d'euros, tal com han assenyalat les dues empreses. El Consell d'Administració estarà format per 15 membres, dels quals un 60% seran independents —amb una representació femenina que assoleix el 33%—.
Imatge principal: President executiu de la nova entitat, José Ignacio Goirigolzarri, i el conseller delegat de la nova entitat, Gonzalo Gortázar. Foto: CaixaBank