Sí, encara hi ha 18.161 cabines a Espanya i sí, les continuarà gestionant Telefónica per cortesia del Govern espanyol. Després d'un concurs per aconseguir els serveis universals de cabines i guies telefòniques que ha quedat desert de participants, el Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital encapçalat per Álvaro Nadal ha designat Telefónica com a operador encarregat. No per voluntat sinó per universalitat, el Butlletí Oficial d'Estat (BOE) ha ordenat Telefónica que continuï prestant aquests serveis almenys fins al 31 de desembre de 2017. Queda oberta la possibilitat d'estendre'l encara un any més en funció de si cabines i guies telefòniques es continuen considerant o no un servei universal.

Sense anar més lluny, el març passat la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) ja va anticipar que ambdós serveis estaven "en clar declivi" i amb un baix nivell de demanda, pel que aconsellava replantejar-se la conveniència de continuar exigint la prestació amb la normativa a la mà. El nombre de guies telefòniques impreses i en format electrònic entregades el 2015 és de 127 i 9.998, respectivament. De fet, en un nombre significatiu de països de la Unió Europea (UE) ja no es designa operador encarregat. Potser aquí rau la clau de reinventar-se. Un bon exemple és el Regne Unit que més enllà de l'atractiu turístic de les seves cabines telefòniques, ha redireccionat el negoci com una parada per servir cafès, reparar telèfons o fins i tot a tall de microoficina per hores.

"Indubtables avantatges"

Fixar el termini no és tan fàcil com sembla. A l'espera que la qualificació de servei universal sigui suprimida o modificada per la normativa espanyola o comunitària, s'ha valorat la necessitat de Telefónica per comptar amb un període suficient per definir i executar un pla de negoci realista. Convé afegir que des del mes de setembre passat, la Comissió Europea va llançar una proposta de reforma del marc jurídic de les comunicacions electròniques que ja no inclou com obligatori el subministrament d'una oferta suficient de telèfons públics de pagament ni tampoc l'elaboració i lliurament de la guia telefònica.

Però, per què un sol operador per a tot Espanya? Segons el Ministeri, és una qüestió d'"indubtables avantatges" com: simplicitat tècnica i operativa en la seva prestació, més sinergies en la planificació i menor cost. Dit d'una altra manera, més eficàcia i més eficiència en la gestió del sistema i la prestació d'aquests serveis. Potser també influït per un concurs desert de participants.

En què consisteix aquest servei universal?

El servei universal de telecomunicacions garanteix que tots els usuaris puguin accedir a una sèrie de serveis bàsics. Es caracteritza per una qualitat determinada i un preu assequible sense importar quina sigui la seva localització geogràfica. Més concretament, s'inclouen les següents categories: guies telefòniques, servei d'informació sobre nombres d'abonat, oferta suficient de cabines telefòniques, connexió a la xarxa fixa per realitzar trucades i accés a Internet. També es garanteix que els usuaris amb discapacitat tinguin accés a serveis anteriors en condicions equiparables a la resta d'usuaris i l'abonament social (descompte aplicat a jubilats i pensionistes amb renda familiar inferior a 639,01 euros mensuals per facilitar-se el servei telefònic fix).

Els operadors del sector assumeixen el finançament del servei universal mentre que la CNMC determina el seu cost net. El 2013, l'esmentat cost va ser de 18,3 milions, per la qual cosa es va lliurar aquesta quantitat a l'operador encarregat de donar-lo. Amb un any vista, s'aproxima el final d'un símbol.