La Comissió Europea (CE) ha millorat aquest dijous en una dècima la seva previsió de creixement del PIB espanyol per a enguany, fins al 5,6%, però ha mantingut estable en el 4,4% per a 2023. Les projeccions d'hivern publicades aquest dijous per l'executiu comunitari apunten més al fet que la inflació continuarà pujant en 2022 a causa de l'augment dels preus de l'energia, fins al 3,6%, i es moderarà en 2023 fins a l'1,1% a mesura que aquests s'estabilitzin, en tots dos casos presenten taxes més altes que el que va anticipar Brussel·les el novembre passat. Amb aquestes previsions, el PIB espanyol serà el segon que més creixi aquest any a la Unió Europea, només superat pel de Malta. Tanmateix, l'economia espanyola, amb una revisió a l'alça de quatre dècimes el 2021 fins al 5%, se situa en onzè lloc en creixement a l'eurozona el 2021, lluny de països com França o Alemanya. El consum privat i la inversió seran els factors que impulsin durant els dos pròxims anys el creixement de l'economia espanyola, que recuperarà el seu nivell de PIB previ a la pandèmia en l'últim trimestre de 2022, abans del projectat fa tres mesos.

Recuperació a la primavera

Després de guanyar impuls en la segona meitat d'any, el PIB espanyol va tancar l'any 2021 amb un avanç del 5% sustentat per les exportacions i la inversió, ja que l'augment dels preus de l'energia i de les infeccions per covid-19 van restringir el consum privat, segons recorda l'informe comunitari. Si bé l'avanç de l'òmicron va tenir un "impacte immediat moderat" en l'economia espanyola a finals del 2021, Brussel·les creu que en el primer trimestre de 2022 es notaran més els seus efectes per la pressió de l'augment de baixes mèdiques en el mercat laboral, amb el que el PIB creixerà un 0,6% fins a març.

L'economia recuperarà ímpetu a partir d'abril, amb augments trimestrals de l'1% fins a principis de 2023, quan el creixement començarà a moderar-se. Els estalvis acumulats per la pandèmia i l'augment de les pensions impulsaran el consum privat que, juntament amb la inversió, impulsaran el creixement. A aquesta qüestió se sumarà l'impacte dels fons de recuperació i la "normalització gradual" del turisme, que hauria de permetre una contribució positiva pel costat de les exportacions. El resultat serà un creixement del 5,6% en 2022 i del 4,4% en 2023, per sobre del 4% i 2,8% que Brussel·les anticipa, respectivament, per al conjunt de la Unió Europea.

Més creixement

Espanya serà el segon país comunitari que més creixi enguany, només superat per Malta (6%), i per sobre d'altres grans economies de l'eurozona com Alemanya (3,6%), França (3,6%), Itàlia (4,1%) i Països Baixos (3%).  Les ombres en l'horitzó les llança sobretot la inflació, que en tota Europa ha augmentat més del que es preveu en 2021 per l'alça dels preus de l'energia i els problemes de subministraments. A Espanya, després de marcar de mitjana un 3% en 2021, Brussel·les espera que la inflació continuï alta en la primera meitat d'aquest any a causa dels preus energètics, que comenci a suavitzar-se en el segon semestre i acceleri la seva caiguda en 2023, fins a situar-se per sota de l'objectiu del 2% que té el Banc Central Europeu. Així, taxa seria del 3,6% en 2022 i de l'1,1% en 2023, la qual cosa suposa una revisió a l'alça d'1,5 punts i quatre dècimes, respectivament. Per a l'eurozona, Brussel·les va elevar les seves previsions d'inflació al 3,5% enguany i 1,7% el proper. 

Foto principal: L'eurocomissari d'economia, Paolo Gentiloni, durant la presentació de les previsions econòmiques de la Comissió Europea / ACN