Banc Popular ha registrat una pèrdua comptable de 3.485 milions el 2016, coberta amb l'import obtingut a l'ampliació i amb el seu excés de capital, segons ha comunicat l'entitat, que ha realitzat provisions per un total de 5.692 milions, incrementades fonamentalment per dotacions addicionals de crèdit i immobles, clàusules sòl i el deteriorament del fons de comerç de Targobank. Com ja havia anunciat a l'ampliació de capital i a fi de reforçar el seu balanç i d'accelerar el ritme de desinversió d'actius no productius, Popular, que el 2015 va aconseguir un resultat atribuït de 105,43 milions, ha destinat la totalitat del benefici del 2016 a provisions extraordinàries. Així, la ràtio de cobertura de dubtosos augmenta 10 punts percentuals fins al 52,3%.

El president del Popular, Ángel Ron, s'ha acomiadat aquest divendres de l'entitat que ha encapçalat durant els últims dotze anys i ha defensat que tant en els temps de crisi com en el futur val la pena defensar la independència del banc. "Una de les coses de les quals podem estar orgulls a Popular és que durant la crisi hem posat el focus en preservar la independència del banc i estic convençut que valia i val la pena fer-ho per continuar i potenciar una manera de fer banca diferent, atenent a les pimes i famílies", ha assenyalat.

A més, ha agraït el suport rebut durant els seus anys de presidència al "magnífic equip de professionals del banc" per fer possible la independència de l'entitat "durant el llarg procés de crisi i reconversió del sistema financer", mentre l'entitat ha consolidat la seva posició de lideratge en el negoci d'empreses. El directiu ha insistit que el banc s'ha centrat a finançar l'economia real en "els pitjors moments, sense ajuts públics i provant de reduir els actius no rendibles amb el menor impacte possible".

Per sota de les previsions

L'entitat ha tancat el 2016 amb unes pèrdues superiors als 3.000 milions d'euros, uns resultats inferiors als inicialment previstos, ja que s'han vist afectats per elements no recurrents, entre ells la reestructuració de la cartera ALCO, que ha suposat un cost de 107 milions i el pla d'ajustament, que ha assolit els 370 milions. S'hi sumen 229 milions corresponents a les provisions per les clàusules sòl; el descens en la rendibilitat de Targobank i el deteriorament en el seu fons de comerç, que han tingut un impacte de 240 milions; 4.200 milions per les provisions més de crèdit i immobles i 47 milions per l'impacte de la recent reforma fiscal.

El marge d'interessos s'ha situat en 2.097 milions, un 6,9% menys que el 2015. En el quart trimestre estanc, aquesta magnitud va millorar i va augmentar un 3,4% respecte al trimestre anterior, afavorida fonamentalment per la reducció dels costos de finançament. Les comissions netes van assolir els 539 milions, la qual cosa suposa un 9,5% menys que a l'exercici anterior. Per la seva part, el ROF ha disminuït un 61,2% i registra 201 milions el 2016. En el quart trimestre s'inclou el procés de reestructuració de la cartera ALCO, que a futur, impactarà de forma positiva en el marge d'interessos.

D'aquesta forma, el marge brut va assolir els 2.826 milions, un 17,6% menys que el 2015. Segons l'entitat, les despeses totals continuen, amb una evolució molt positiva i, sense tenir en compte el procés d'ajustament, descendeixen un 2% respecte al 2015, any en què ja s'havien reduït un 7% respecte al 2014. El procés d'ajustament suposarà un estalvi de costos anual d'aproximadament 200 milions des del 2017 d'ara endavant. El marge d'explotació sense extraordinaris de l'exercici 2016 va totalitzar 1.305 milions d'euros. Aquesta magnitud, si es té en compte els extraordinaris negatius -procés d'ajustament, Targobank i reestructuració de la cartera ALCO- va disminuir un 52,8% respecte al 2015 i es va situar en 798 milions.

"Alta capacitat" del negoci principal

El negoci principal, sense tenir en compte les provisions extraordinàries, presenta una "alta capacitat" de generació d'ingressos, amb un benefici de 998 milions, una ràtio de mora del 6,1%, una ràtio d'eficiència del 44,6% i un ROTI ex-extraordinaris del 17,6%. Després de l'esforç realitzat en provisions, la ràtio de cobertura augmenta deu punts percentuals i passa del 42,5% a finals del 2015 a l'actual 52,3%. El banc ha venut per primera vegada carteres per valor de 621 milions, fonamentalment, de crèdit dubtós, gràcies a la gestió especialitzada d'actius no productius, basada en la recent creació d'unitat de Negoci Immobiliari i Transformació d'Actius.

Així mateix, les vendes d'immobles van assolir els 2.024 milions d'euros, amb un increment del 8% en les vendes minoristes. El banc ha destacat que aquesta tendència hauria de continuar el 2017, de la mateixa manera que les vendes en tram institucional, afectades el 2016 per la incertesa política, que haurien de créixer aquest any. Per la seva part, les vendes de terra van augmentar un 49%, fins a assolir els 603 milions d'euros. A tancament de 2016, Popular compta amb una ràtio CET1 phased-in del 12,12%, que compleix "folgadament" els requisits SREP del 7,875%. La ràtio de capital total del banc, del 13,14%, compleix igualment de forma folgada els esmentats requisits.

Per la seva part, la ràtio de capital CET1 fully loaded proforma s'ha vist afectada per alguns elements volàtils i per les pèrdues de l'últim trimestre. A finals del segon trimestre aquesta ràtio se situava en el 13,71% i posteriorment ha patit variacions per diferents qüestions, unes d'ordinàries i altres d'extraordinàries. Tenint en compte tots aquests factors, la ràtio CET1 fully loaded proforma se situa en el 9,22% i la CET1 fully loaded se situa a finals del 2016 en el 8,17%.

Comparació "asimètrica"

Ron també ha assegurat que la comparació de l'entitat amb d'altres és "asimètrica", ja que el banc no ha rebut ajuts per part de l'Estat, i ha advertit que hi ha entitats que hauran de tornar els ajuts públics que han rebut i "la foto" del sector serà diferent després. "Hi ha una cosa que és evident, i és que hi ha entitats que hauran de tornar els ajuts, les han de tornar. Ja veurem quin és la foto del sector quan aquestes entitats tornin aquests ajuts", ha apuntat durant la seva última presentació de resultats.

Per Ron, la comparació del seu banc amb altres entitats "no és simètrica", ja que algunes han transferit els seus actius no productius a la Sareb o bé han rebut ajuts per part de l'Estat, però no és el cas de Popular. "Amb ajuts o sense elles, la perspectiva del sector canviaria", ha afegit Ron, per a qui "el problema per al banc és la comparació" i "les comparacions sempre són odioses". "Algunes entitats han de tornar-les (els ajuts) i en aquell moment veurem ja d'una forma més homogènia com està cada entitat", ha reiterat.

"És conegut, és públic i és notori que l'activitat bancària a Espanya de molts dels nostres competidors avui no és rendible", ha assenyalat. "És evident que hi ha hagut al mercat una competència en desigualtat de condicions", ha reiterat abans d'indicar que "no és possible avui" deduir d'altres entitats "les cobertures que tenen a través de l'aplicació dels ajuts".