El Banc d'Espanya també s'ha afegit a l'FMI, BCE i Brussel·les en les seves projeccions de creixement per a Espanya de cara a aquest 2021. En aquest cas, el creixement l'ha situat en el 6,2 % del PIB i ha rebaixat al 15,6 % la taxa de l'atur, després de millorar les seves previsions macroeconòmiques per al període 2021-2023 per la menor incidència de la pandèmia, l'avanç de la vacunació i una absorció més gran dels fons europeus.

Així es desprèn de l'informe trimestral de l'economia espanyola publicat aquest dilluns pel Banc d'Espanya, en el que avança a finals de 2022 la recuperació del nivell del PIB previ a la crisi sanitària, mentre que per a finals de 2023 el PIB estarà un 1,9% per sobre del nivell prepandèmia. En línia amb les previsions oficials, l'entitat considera que cap a finals del mes d'agost estarà vacunada el 70% de la població, la qual cosa permetrà avançar cap a la desaparició de les mesures de contenció a finals de 2021, amb la qual cosa a partir del segon semestre l'activitat domèstica deixaria de dependre de condicionants epidemiològics.

Les projeccions actualitzades apunten a un creixement del 5,8% per a 2022 i de l'1,9% per a 2023, anys en què la taxa d'atur descendeix el 14,7 i el 13,7%, respectivament. Dels creixements previstos en l'horitzó de projecció, el Banc d'Espanya calcula que els fons europeus aportaran 1 punt percentual el 2021, 2,4 punts el 2022 i 1,8 punts el 2023, després de millorar la capacitat d'absorció i l'impacte positiu inicialment calculats.

Són les previsions de l'escenari central de l'entitat, que també ha fet projeccions per a un escenari més favorable i per a un altre de més advers, atesa la incertesa sobre l'evolució de la pandèmia, el ritme de reducció de la taxa d'estalvi acumulada i l'empremta deixada per la crisi en el teixit productiu. Sota els escenaris favorable i advers, el PIB creixeria el 2021 un 6,8 % i un 4,6 %, respectivament.

Empitjoren el dèficit i el deute

L'informe destaca que en l'horitzó de projecció hi haurà una millora substancial del dèficit públic, però empitjora la senda prevista al març en sumar al dèficit de 2021 l'impacte de la pròrroga dels ERTO i de les últimes mesures de suport a les empreses, amb la qual cosa l'eleva mig punt, fins al 8,2% del PIB, que el 2022 baixarà al 4,9% del PIB i el 2023, el 4,3%. La ràtio d'endeutament pública també empitjora i tot just descendirà 2 punts percentuals en l'horitzó de projecció, passant del 120,1% del PIB de 2021 al 117,9% el 2022 i al 118% el 2023.

El Banc d'Espanya diu que els riscos a la baixa està més equilibrats que en exercicis de projeccions anteriors, però destaca els temors sobre que l'elevada circulació del virus en àmplies regions del món pugui donar lloc a l'aparició de mutacions més resistents a la vacuna, amb conseqüències adverses sobre la mobilitat i els fluxos turístics.

Hi suma un hipotètic repunt de les insolvències empresarials que portaria una destrucció d'ocupació i un deteriorament del capital de les entitats financeres, la qual cosa podria incidir desfavorablement en la concessió de crèdit. El biaix a l'alça de les previsions estaria en una reducció de la taxa d'estalvi més ràpida i intensa de la prevista a l'escenari central. Respecte a l'augment de les previsions inflacionistes, augura que el ritme d'avenç del component subjacent (sense energia ni aliments frescos) continuarà sent modest.