L'economia d'Espanya creixerà el 6,4% el 2021 i liderarà la recuperació dels grans països de la zona euro, que, en el seu conjunt, progressaran un 4,4% aquest any, segons calcula el Fons Monetari Internacional (FMI) en les seves projeccions de primavera.

En aquestes noves estimacions, que auguren una recuperació progressiva després de la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus, l'FMI ha elevat en cinc dècimes la seva previsió per a Espanya i en dos la de l'eurozona per a aquest exercici en comparació amb el mes de gener. D'altra banda, manté en el 4,7% el creixement per a Espanya el 2022.

L'FMI creu que a mesura que la població es vacuni, es reprendran activitats de contacte que donaran "un significatiu impuls" al creixement econòmic, amb una demanda fins aleshores continguda que es finançarà amb els estalvis acumulats de 2020, apunta l'organisme al seu informe sobre perspectives globals.

De les quatre principals economies de l'euro, Espanya serà la que registri un creixement més gran aquest any, seguida per França amb un 5,8% (tres dècimes per sobre del calculat al gener); Itàlia amb un 4,2% (un punt i dues dècimes percentuals millor que al gener) i Alemanya, amb un augment del 3,6% (una dècima millor que al gener).

L'atur, a l'alça

Malgrat que la perspectiva per a aquest any sigui favorable, l'FMI preveu que l'atur a Espanya segueixi en alça i tanqui aquest any amb 16,8% d'atur, més d'un punt per sobre del 15,5% amb el qual es va tancar el 2020. Això implica que l'Estat segueixi al capdavant de l'atur dins de la zona euro juntament amb Grècia.

"Alguns països europeus [com Xipre, Itàlia, Malta, Portugal o Espanya] van aconseguir salvar part de la temporada turística amb una reobertura el 2020. Però a això li va seguir un repunt en els contagis que va portar a nous confinaments al final de 2020 i començaments de 2021", afegeix l'FMI.

L'expansió en la zona euro vindrà apuntalada pel començament del desemborsament del programa d'ajuts New Generation que ha llançat la Unió Europea (UE) destinat a revitalitzar i reformar l'economia després de la pandèmia, amb fons per valor de 750.000 milions d'euros i el suport monetari del Banc Central Europeu (BCE).