Una anàlisi publicada aquest dimecres pel Banc d'Espanya constata l'alentiment de la recuperació econòmica a Espanya després dels múltiples rebrots i la caiguda de turistes estrangers. Amb aquestes dades, l'organisme preveu que el conjunt de l'activitat econòmica tindrà una caiguda d'entre el 10,5% i el 12,6% aquest any, depenent de l'evolució sanitària de la crisi del coronavirus i de les restriccions que s'implementin en els propers mesos.

En qualsevol cas, les previsions empitjoren les realitzades pel BdE a començaments d'estiu i pronostica que els nivells de PIB prepandèmia no es recuperaran ni tal sols de cara al 2022. Dels tres escenaris que preveia llavors, ha descartat el de recuperació temprana, descartant també el de més risc perquè no preveu un nou confinament generalitzat, encara que no descarta aquesta possibilitat per complet. Per al tercer trimestre, calcula un repunt del PIB d'entre el 13 i 16,6%.

Dos escenaris marcats per les restriccions

Així ho precisa al seu informe econòmic publicat aquest dimecres amb el títol de Projeccions macroeconòmiques de l'economia espanyola (2020-2022). El supervisor financer realitza un exercici de previsió basat en dos escenaris diferents que fins i tot preveuen una solució mèdica efectiva (tractament o vacuna) a partir de la segona meitat de 2021.

Al final de 2022, l'entitat calcula que el nivell del PIB se situarà uns 2 punts percentuals per sota del nivell previ a la crisi a l'escenari u i serà 6 punts inferior a l'escenari dos. El primer escenari contempla l'aparició de rebrots que només requeririen mesures de contenció limitades geogràficament i sectorialment, amb una incidència major en el lleure i l'hostaleria, mentre que el segon assumeix mesurades més dràstiques, que afectarien a més activitats del sector serveis i limitarien el dinamisme de la resta de branques productives.

A l'escenari u, el PIB es contrauria el 10,5% el 2020, caiguda que s'ampliaria fins al 12,6% a l'escenari dos, en línia amb l'11,6% que l'entitat preveia al seu escenari central de juny. La recuperació de la segona meitat d'aquest any exerciria un efecte d'arrossegament positiu sobre el creixement del PIB el 2021, que assoliria el 7,3% a l'escenari u i es quedaria en el 4,1% a l'escenari dos —en ambdós casos per sota del 9,1 % previst al juny—.

Els avenços seran més modestos el 2022, d'entre l'1,9% i el 3,3%, quan al juny la recuperació gradual se situava en el 2,1%. Cap dels dos escenaris no contempla l'efecte positiu "potencialment rellevant" que sobre el PIB tindran els fons europeus de fins a 140.000 milions d'euros previstos per a Espanya, perquè es desconeixen els detalls quant a la magnitud, la destinació i la distribució temporal d'aquests recursos.

El mercat laboral, el dèficit i el deute públic

El total d'hores treballades descendirà més que el PIB el 2020, l'11,9% a l'escenari u i el 14,1% el dos, amb la previsió de què al final de 2022 encara estiguin per sota de les que es feien abans de la pandèmia, entre un 4,5% i un 8,3%, respectivament. La taxa d'atur augmentaria significativament en 2020, fins al 17,1% a l'escenari u i fins al 18,6% el dos. I també el 2021, fins a una forquilla entre el 19,4 i 22,1%, per començar a descendir lleugerament el 2022, fins i tot entre el 18,2 i el 20,2%.

El dèficit de les Administracions Públiques escalarà el 2020 a un nivell d'entre el 10,8 i el 12,1% del PIB a cada un dels dos escenaris considerats, ràtios que disminuirien el 2021 i se situarien al final de l'horitzó de projecció entre el 5,8 i el 8,2% del PIB. El deute públic arribaria el 2020 al 116,8% del PIB a l'escenari u i al 120,6% el dos, en tant que continuaria augmentant en els dos anys següents —fins i tot entre el 118 i el 128,7% del PIB al tancament de 2022—.

 

Imatge principal: Façana del Banc d'Espanya. Foto: Efe/Chema Moya/Arxiu

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat