Males notícies per l'economia espanyola. El Banc d'Espanya ha revisat a la baixa les projeccions de creixement per al període 2018-2020 com a conseqüència de l'empitjorament de l'evolució dels mercats exteriors i per l'encariment del petroli, i preveu ara que el PIB creixi un 2,6% aquest any, una dècima menys, i es desacceleri al 2,2% el 2019 (dues dècimes menys) i al 2% el 2020 (una dècima menys).

Així doncs, l'autoritat monetària preveu una moderació en el creixement del PIB, en un context en què les passades mesures de política monetària tindran un "impacte favorable cada vegada menys pronunciat", alhora que l'actual to expansiu de la política fiscal el 2018 tendirà a convertir-se en neutral el 2019 i 2020. Alhora, espera que les llars comencin a revertir gradualment el descens passat de la taxa d'estalvi, cosa que es traduirà en una certa "moderació del consum privat".

Amb tot, el Banc d'Espanya espera que l'economia espanyola continuï registrant creixements "per sobre de la seva taxa potencial", recolzada per la política monetària, i en el curt termini, per les mesures de política pressupostària recollides en els Pressupostos Generals de l'Estat de 2018, com la pujada de les pensions i dels salaris dels funcionaris i la rebaixa de l'IRPF.

El consum

D'aquesta manera, el PIB creixerà aquest any un 2,6%, una dècima menys que l'estimació del Govern, després d'haver crescut el PIB un 0,7% el primer trimestre i desaccelerar al 0,6% en el segon, la mateixa taxa que hauria registrat en el tercer trimestre, segons les estimacions del Banc d'Espanya.

Pel costat de la demanda interna, el consum privat creixerà el 2,2% aquest any i el 1,6% el 2019, dues dècimes menys en els dos casos, mentre que el consum públic repuntarà un 1,9% el 2018, quatre dècimes més que l'estimació inicial, i es desaccelerarà fins a l'1,5% el 2019, una dècima més que al juny. Així, la demanda nacional creixerà un 2,7% aquest any (dues dècimes menys que l'estimació inicial), un 2,1% el que ve (una dècima menys) i un 1,9% el 2020 (una dècima menys).

La inversió en capital, per la seva banda, creixerà un 5,1% aquest any, vuit dècimes més que l'anterior previsió, i es desaccelerarà al 4,1% el 2019 i al 3,9% el 2020, mentre que la inversió residencial continuarà registrant ritmes de creixement elevats, tot i que es desaccelerarà en el període analitzat.

Les exportacions, desaccelerades

Pel que fa al context exterior, el pitjor comportament dels mercats d'exportació es traduirà en un menor dinamisme de les exportacions, que creixeran un 2,6% aquest any (dos punts menys que l'estimació de juny), un 3,9% en 2019 (nou dècimes menys) i un 4,1% el 2020 (quatre dècimes menys), per la menor demanda exterior i els efectes adversos de la introducció de noves mesures proteccionistes. Les importacions també es revisen a la baixa, fins al 3,1% el 2018 (1,4 punts percentuals menys) i el 4% el 2019 i el 2020 (sis i cinc dècimes menys, respectivament).

L'ocupació, per la seva banda, seguirà mostrant, segons el Banc d'Espanya, el patró de taxes de creixement elevades que és habitual en les fases expansives de l'economia espanyola, la qual cosa permetrà que la taxa d'atur se situï una mica per sota del 12 % a finals de 2020. Així, manté en el 2,4% el creixement de l'ocupació per a aquest any, que creixerà un 1,9% el 2019 i un 1,7% el 2020, dues dècimes menys en ambdós casos.

D'aquesta manera, la taxa d'atur se situarà en el 15,3% de mitjana el 2018, una dècima més que l'estimació inicial; mentre que el 2019 se situarà en el 13,8% (quatre dècimes més) i en el 12,4% el 2020 (sis dècimes més que l'estimació de juny).

Més dèficit

Respecte a l'execució pressupostària, l'organisme dirigit per Pablo Hernández de Cos estima que aquest any el dèficit públic podria situar-se al 2,8%, una dècima per sobre de l'objectiu del Govern i de les projeccions de juny, atès que s'espera que la desacceleració de l'activitat en el tram final de l'any tingui un cert impacte en la recaptació tributària. El 2019 el dèficit disminuiria al 2,5% i al 2,2% el 2020, en tots dos casos per sobre dels escenaris que planteja el Govern.

En matèria d'inflació, preveu una desacceleració en els pròxims trimestres de l'índex general, però un repunt progressiu de la subjacent. En concret, preveu un IPC harmonitzat de l'1,8% aquest any, per moderar fins al 1,7% el 2019 i l'1,5% a l'any següent.

Els riscos (interns i externs)

El Banc d'Espanya estima que aquestes previsions vénen determinades per alguns riscos. En l'àmbit extern, afirma que ja han començat a materialitzar dos dels riscos identificats al juny, les repercussions adverses de la combinació de polítiques econòmiques als Estats Units i l'aplicació de mesures proteccionistes, que ja han tingut un impacte en les projeccions a la baixa de l'economia espanyola. "No obstant això -aclareix- no ha desaparegut la possibilitat que aquests dos elements exerceixin una influència més negativa en el futur".

Altres factors de risc per a l'economia espanyola procedents de l'exterior són una hipotètica falta d'acord en les negociacions actualment en curs entre el Regne Unit i la Unió Europea sobre el Brexit, i la possibilitat que sorgeixin "preocupacions" sobre la futura política pressupostària a Itàlia.

En el pla intern, torna a reiterar que persisteix una "indefinició" sobre l'orientació futura de les polítiques econòmiques en el context actual de "fragmentació parlamentària", i també apunta que un possible repunt de la incertesa associada a la situació de "tensió política" a Catalunya representa un "risc addicional" per al creixement econòmic, especialment en aquesta comunitat autònoma.

Avisos al Govern

Com a punt final a les noves projeccions econòmiques, el Banc d'Espanya llança un advertiment al Govern: els "limitats" avenços en la correcció de l'elevat endeutament públic és un element "rellevant de vulnerabilitat", i afegeix que en l'actual "marc d'incertesa" sobre la política fiscal, les polítiques de despesa i ingressos públics han de ser compatibles amb la necessitat de reduir el deute públic i de generar un" cert marge de maniobra "davant una eventual situació macroeconòmica desfavorable.

Finalment, aposta per reprendre una agenda de reformes estructurals dirigides a afavorir un major grau d'eficiència en el funcionament dels principals mercats de factors i productes, corregint aquells aspectes del marc jurídic i institucional que minven el potencial de creixement de l'economia i, d'altra banda, demana no revertir les reformes introduïdes arran de la crisi que han "afavorit la recuperació, els guanys de competitivitat i la forta creació d'ocupació".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat