La sala penal de l'Audiència Nacional ha confirmat l'arxivament de la querella contra cinc exministres, dos ex-alts càrrecs i dos empresaris, entre ells el president d'ACS, Florentino Pérez, per la construcció del magatzem de gas Castor. La querella es dirigia contra els exministres socialistes Joan Clos i Miguel Sebastián, que van ocupar la cartera d'Indústria; Magdalena Álvarez, titular de Foment, i Elena Espinosa, d'Agricultura; així com contra José Manuel Soria (PP) per la seva etapa a Indústria.

El passat mes de juny, la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va arxivar la querella després de descartar qualsevol delicte penal en la construcció del magatzem subterrani de gas Castor, a Alcanar (Montsià) i Vinaròs (Castelló), sumant-se a la versió de la fiscalia, la qual no considerava que l'obra respongués a una idea "aïllada ni peregrina", sinó que va ser deguda a una política prèviament planejada des del 2002, abans fins i tot que els querellats accedissin als seus càrrecs.

L'Observatori del Deute en la Globalització va apel·lar, poc temps després, contra la desestimació de la querella, ja que segons la seva opinió hi havia omissions i anàlisis tècnics deficients en els arguments esgrimits tant per la jutge Lamela com per la fiscalia.

Ara, la Sala penal entén que els fets "no revesteixen aparença delictiva", per això resulta inviable una instrucció prospectiva. Segons la Sala, no hi va haver tampoc sobrecost que perjudiqués l'Administració, sinó "més aviat el contrari", en un moment que no hi havia previsió sobre concurrència d'una causa d'extinció de la concessió". En el seu acte d'arxiu, la jutge Lamela indicava que no es desprèn que les resolucions adoptades durant les diferents fases del projecte ―que van signar els querellats― es dictessin al marge del procediment establert.

La magistrada assenyalava que l'actuació de les persones contra les que es dirigien les acusacions pot ser discutida jurídicament, però recorda que les discrepàncies van ser resoltes per la via contenciosa-administrativa. D'aquelles resolucions ―apuntava― se'n desprèn la complexitat del problema i la falta de doctrina jurisprudencial però "en cap cas" que les resolucions impugnades "patissin d'una il·legalitat evident, patent, flagrant i clamorosa", per això descarta qualsevol possible delicte de prevaricació. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat