Convertir l’afició literària en una ocupació professional estable en el sector del llibre. És aquest un camí difícil per als joves que hi estan interessats? Com és la transició cap al món de la literatura professional a Catalunya? Quins són els obstacles? I com hi afecta la precarietat general que sovint forma part especialment del món de la cultura? Aquestes són algunes de les preguntes que la jornada professional Els oficis del llibre, organitzada per Tramoia Cultura, va posar sobre la taula el passat divendres. Més d’un centenar de joves es van reunir a la Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona per participar en un esdeveniment que des de feia dies tenia les places exhaurides. Hi van participar escriptors, editors, traductors i periodistes del món literari de casa nostra, que van donar la seva visió i consells als joves participants.
L’esdeveniment va programar xerrades, taules rodones i espais d’intercanvi entre els assistents i els protagonistes del sector, que van adreçar tots els àmbits del món del llibre. S’hi van debatre les dinàmiques de la comunicació de premsa, la difusió de continguts culturals i literaris als mitjans o les diverses tasques i el treball dels editors amb les obres, entre d’altres, amb noms com Anna Guitart, Martí Sales, Irene Pujadas o Eugènia Broggi. Hem parlat amb alguns d’ells dels camins d’accés al sector, del seu nivell de professionalització, sovint insuficient, i dels seus reptes de futur.
Un accés lent
L’editora Eugènia Broggi, que va fundar l’Altra Editorial l’any 2014, és clara parlant del seu àmbit: “el món editorial és bastant inaccessible, és molt difícil trobar-hi feina”. Abans d’engegar aquest projecte independent, Broggi havia treballat tant de llibretera a l’estranger, com de lectora editorial i com a editora als segells Empúries o Labutxaca, ambdós del Grup 62.
El món editorial és bastant inaccessible, és molt difícil trobar-hi feina
És precisament aquest camí progressiu que assenyala com una de les vies més convenients a l’hora d’accedir al món del llibre: “jo recomano combinar una feina de llibreter, que et permet un sou mínim i estable i que és una feina cansada, però t’ensenya moltes coses, amb altres ocupacions: informes de lectures, correccions...”, afirma. “Són coses precàries, però que combinades amb una ocupació estable et serveix i vas avançant”, explica. Broggi ha participat en la xerrada ‘Com es publica un llibre?’, en companyia de l’editora d’Ara Llibres Aissata M’ballo i l’agent literària Marta González.
Precisament ‘precarietat’ és una de les paraules més presents en les converses. L’utilitza la llibretera Carlota Freixenet, una de les sòcies fundadores de la llibreria La Carbonera, per parlar del que veu com una constant en aquest món. “Per dedicar-te al món de la cultura has d’assumir un nivell de precarietat que no és habitual en altres sectors”, explica, i es posa a ella mateixa com a exemple, a la vegada que alerta que “hi ha una qüestió econòmica i de classe molt important” com a biaix d’entrada.
Per dedicar-te al món de la cultura has d’assumir un nivell de precarietat que no és habitual en altres sectors
Freixenet va engegar el projecte de La Carbonera l’any 2017, conjuntament amb un altre soci. Abans, havia treballat durant anys fent feines diverses, també al sector editorial, com ara la de correctora. Es dedica a la llibreria des d’aquell “salt al buit”, com qualifica l’aposta, tot i que parla de dificultats econòmiques i de sous de mileurista. “Em destrossa dir que s’acaben dedicant a això nens rics”, diu, “això ens hauria de preocupar com a país”.
Només un 15,05% d’escriptors i traductors en llengua catalana poden viure de la seva feina
En la qüestió de la precarietat, hi aporta dades l’escriptor Sebastià Portell, finalista del darrer Premi Òmnium de novel·la i que també exerceix com a president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Portell va participar en un dels actes de la jornada, que convidava els participants a reunir-se amb professionals de tots els àmbits del món del llibre per compartir un cafè i inquietuds i dubtes. “El darrer estudi Escriure en català de l’AELC, del 2014, diu que només un 15,05% d’escriptors i traductors en llengua catalana poden viure de la seva feina”, explica. “I això no només vol dir de trets d’autor sinó de feines vinculades a la literatura: de docència, de conferències, de tallers, de gestió cultural, de festivals...”, afegeix. L’escriptor explica que des de l’AELC tenen en marxa una nova edició de l’estudi, que veurà la llum la pròxima tardor i que vol servir per a fer un nou balanç de l’estat de la professionalització en el món del llibre. Mentre no hi hagi noves dades, assenyala la necessitat de “desromantitzar” les feines creatives, com ara la d'escriptor o traductor, per veure-les com un ofici pròpiament dit.
És precisament aquest concepte que també utilitza Freixenet, tot i que per portar-lo fins a una conclusió diferent. La llibretera coincideix en què idealitzar dels oficis del llibre és “un problema molt gran” però ho relaciona amb la necessitat “que els adults que ens hi dediquem no demanem les coses gratis”. Parla sobre la sensació que el món cultural treballi amb unes normes diferents de la resta de projectes empresarials, una idea que sobrevola moltes de les converses sobre la professionalització del sector. “Estic fins als nassos de demanar perdó i de fer pena per vendre llibres”, afirma, “que a la gent vingui a la llibreria perquè vol, no perquè tingui la sensació que està fent una obra de caritat”.
Precarietat inevitable?
És possible, doncs, evitar la precarietat i convertir l’accés al sector del llibre sense aquest filtre? Aquesta sembla una de les preguntes clau, que va de la mà de la necessitat que els joves interessats puguin rebre informació de qualitat sobre les seves possibilitats professionals i siguin capaços de visualitzar-les i conèixer-les bé. O en altres paraules, que coneguin tot el ventall d’ocupacions, que va molt més enllà de les d’escriptor i editor, segurament les més conegudes.
Calen més beques, més institucions que les donin, que s’animin a dur a terme la seva responsabilitat social, que és fer que hi hagi cultura
Per a Portell, que dona algunes receptes, les dificultats econòmiques es poden superar. L’escriptor assenyala que calen més eines de professionalització, ja vinguin de l’àmbit públic o el privat: “més beques, més institucions que les donin, que s’animin a dur a terme la seva responsabilitat social, que és fer que hi hagi cultura” o també “una xarxa de festivals i esdeveniments literaris potent” són algunes de les propostes que dona.
Tot i això, apunta a un altre aspecte clau, perquè els creadors puguin viure de la seva professió: ampliar el públic lector en català. “Tenim una oferta qualitativa correcta, però ens falten més lectors”, defensa Portell. Hi respon indirectament Freixenet des de la seva experiència als clubs de lectura de La Carbonera: “la gent en època universitària no llegeix, per nosaltres és un forat”, explica, “deixen de llegir perquè estan llegint acadèmicament i quan acaben la carrera s’hi tornen a reenganxar”.
Tenim una oferta qualitativa correcta, però ens falten més lectors en català
Tant Broggi, com Portell i Freixenet coincideixen en la necessitat d’enfortir la relació entre els joves que estan interessats en el món de la literatura i la seva contrapart, un vincle que tenen la sensació que s’ha explotat poc a casa nostra. “Ara mateix els índexs de lectura revelen que aquella edat maleïda que eren els 13 en què tots teníem integrat que els joves deixaven de llegir s’ha capgirat. I són els joves i adolescents que salven la mitjana de lectura en el conjunt de la societat”, recorda Portell.
La porta dels Màsters i Postgraus
La jornada Els oficis del llibre també va comptar amb la presència de l’ampli ventall de Màsters i Postgraus que ofereixen les universitats catalanes i que tenen a veure amb el sector. En total en són pràcticament una desena, que ofereixen titulacions que tenen a veure amb l’edició, com el Màster en Edició Digital de la UOC, o el Màster en Edició de la UPF-BSM, amb el negoci llibreter, com el Postgrau en Llibreria de la UB, però també altres camps, com ara el Màster en Periodisme Literari de la UAB o el Màster en Creació Literària de la UPF.
Es tracta de programes que han proliferat sobretot en les últimes dues dècades i que ofereixen un alt grau d’especialització. Els Màsters, tot i que no imprescindibles, són una altra de les vies d’entrada al món professional, sobretot a través de les pràctiques i en el cas de les empreses i grups més grans del sector. Pel que fa als projectes més petits, sovint els resulta més difícil oferir remuneració, com és el cas de La Carbonera, tal com explica Freixenet. En conjunt, però, constitueixen una altra baula de l’engranatge, que, com la jornada, també apropa l’interès en la literatura amb les seves possibilitats professionals.