El Gran Teatre del Liceu programa l'òpera d'Umberto Giordano Andrea Chénier, una dels màxims exponents del verisme operístic. I, dins la dinàmica de mostrar exposicions d'arts plàstiques vinculades amb els temes o amb l'estètica de les òperes que es representen, avui s'ha presentat l'exposició Verisme Plàstic: Nous Realismes a Catalunya. Es tracta d'una mostra de petit format que compta amb 30 obres de 12 artistes diferents, 10 pintors i dos escultors. Es podrà veure al Balcó Foyer del Liceu, fins al 18 d'abril.
Josep Segú. Parc de la Ciutadella.
La realitat amb la millor tècnica
Rosa Ferrer, comissària d'aquesta exposició, ha justificat que s'hagi programat apuntant que tant el verisme en l'òpera com el nou realisme a les arts plàstiques pretenen exposar la realitat tal com és, descrivint amb precisió realista moments de la vida diària i emocions primàries dels seus protagonistes. Ferrer ha volgut destacar que fins i tot en ple boom de l'art abstracte, als anys setanta i vuitanta, sempre va haver-hi pintors figuratius (tot i que avui estiguin "injustament oblidats"). Els actors que es presenten al Foyer, però, no són els creadors figuratius dels anys setanta i vuitanta, sinó artistes més joves, que van començar a pintar als anys noranta, amb una gran preocupació per millorar la tècnica i amb noves inquietuds temàtiques. Molts d'ells van exposar a una gran exposició col·lectiva que es va realitzar el 1999 a l’Arts Santa Mònica titulada Realisme a Catalunya, i que va reunir 130 obres de 50 artistes realitzades durant els anys noranta. El que es presenta al Foyer és una versió reduïda de l'exposició del Santa Mònica.
Daniel Cuervo: Barcelona des del mar.
Dotze ben diversos
Els dos escultors presents a l'exposició són Gerard Mas (Sant Feliu de Guíxols, 1976), amb una escultura de marbre rosa que representa un porcell i un nadó, i Efraïm Rodríguez (València, 1971), amb dues obres d'una gran potència que van més enllà del realisme (especialment Firs Winter, en què fa un ús ben curiós de l'escorça). Tres artistes presenten una visió realista, d'una precisió increïble, de la ciutat de Barcelona: Daniel Cuervo (Astúries, 1972) ofereix dos quadres de Barcelona vista des del mar, amb un tractament exquisit de les onades; Josep Segú (Salomó, 1958) presenta dos paisatges urbans, amb una paleta de colors ben original; i Neus Martín Royo (Barcelona, 1968) ofereix alguns racons de la ciutat, entre els que no hi falta el propi Liceu. Josep Cisquella (Barcelona, 1955-2010) aporta una original visió del terra dels carrers de Barcelona. Pel contrari, Carlos Díaz (Barcelona, 1968) prefereix retratar personatges anònims de la ciutat. També Pablo Maeso (Barcelona, 1964) i Gonzalo Goytisolo (Barcelona, 1966) mostren els seus retrats al Liceu, però si el primer combina la realitat amb elements mítics i imaginaris, el segon es cenyeix a retratar els personatges tal com són. Els germans Josep i Pere Santilari (Badalona, 1959) i Sok Kan Lai (Hong Kong, 1959) ofereixen uns bodegons de sorprenent realisme (alguns d'ells amb influència de Rembrandt i Caravaggio).
Josep M. Cisquella. Rajoles del Passeig de Gràcia.
Crear sinergies
Rosa Ferrer ha explicat que els artistes que avui s'exposen al Foyer es van conéixer el 1999 i continuen en contacte constant, sempre preocupats per millorar la seva tècnica per a reflectir la realitat. Aquest grup va saber sobreposar-se a "l'antifiguratirisme" que estava de moda a l'època. Un tipus d'art que mai ha deixat de tenir el seu públic, malgrat tot. Aquesta és una exposició de petit format, però sorprendrà als que es passin pel Liceu. Una ocasió que no s'hauria de perdre.
Foto de portada. Gerard Mas. Antroporcino. Marbre rosa de Portugal.