Sabies que hi ha verbs que són trans? Sí, sí. Per exemple: acabar, baixar, mirar, respirar, bufar, interessar, parlar, viure, escriure, preocupar... No hi caus? Doncs resulta que aquests verbs tenen la particularitat que tant poden ser trans-itius com in-trans-itius. Són transformistes! Flueixen en la seva transitivitat.
A veure, abans que res, potser que fem un repàs molt breu sobre la diferència entre els verbs transitius i els verbs intransitius. Avui toca una mica de sintaxi!
VERBS TRANSITIUS
Són verbs que es construeixen amb un complement directe (CD), que complementa i dona sentit complet a l’oració.
Exemples: tastar (un pastís), trobar (un embús), demanar (un favor), mirar (una pel·lícula), convidar (una amiga)...
En els verbs transitius, l’acció del subjecte recau sobre el CD: Jo menjo una poma (= la poma és menjada).
VERBS INTRANSITIUS
Són verbs que tenen un significat complet per si sols, i es construeixen sense complement directe (poden portar altres complements, però, com l'indirecte, complements circumstancials...).
Exemples: dormir, néixer, caminar, créixer, lluitar, viatjar, esternudar...
En els verbs intransitius, l’acció recau únicament sobre qui la fa (el subjecte): Corro cada matí (= soc jo, qui corre).
Aleshores, com són aquests verbs trans, com és que poden ser tant una cosa com l’altra? Potser ho veuràs més clar amb un parell d’exemples dels verbs que t’hem indicat al principi:
ACABAR:
- No sé com acabarà, això! -> INTRANSITIU
- Has acabat els deures? -> TRANSITIU, "els deures" és el CD
BUFAR:
- El vent bufa fort, avui! -> INTRANSITIU
- Bufa les espelmes i demana un desig! -> TRANSITIU, "les espelmes" és el CD
Molt bé, doncs a veure si tot seguit ets capaç de distingir quan un verb és transitiu i quan és intransitiu. Dominar bé aquesta qüestió et serà molt útil per saber identificar el complement directe i evitar errors de pronoms febles o de preposicions (principalment, l’ús incorrecte de la preposició a davant de CD).
Posa’t a prova!