Les vuit universitats públiques catalanes han presentat avui l'informe 2018 d'Indicadors de Formació i Docència de les Universitats Públiques Catalanes. En aquest estudi quantitatiu, que es publica cada dos anys i que és disponible online, es fa una valoració positiva de l'evolució acadèmica de les universitats públiques catalanes, però també es destaca que encara es noten els efectes de la crisi del 2008 (que va provocar una reducció del finançament a partir de 2010). El finançament ordinari de la Generalitat s'ha anat recuperant de forma molt lenta, i ara se situa en el nivell de 2007, però encara és lluny de la del 2009, quan es va arribar a un màxim històric. El resultat és que és necessari un esforç per part de les famílies major que a la resta de l'Estat. Mentre que a l'Estat espanyol els ingressos de matrícula s'eleven al 23% del total, a Catalunya aquests ingressos pugen al 30%. La càrrega de les matrícules, doncs, és major al territori català.

Manca inversió en universitats

Alguns dels rectors de les universitats públiques catalanes fa temps que reivindiquen la necessitat d'un increment urgent de finançament, tot i que avui no ho han demanat obertament. La inversió espanyola en ensenyament superior és del 1,3% del PIB, per sota de la mitjana de l'OCDE, que és del 1,6% i fins i tot de la mitjana de la Unió Europea, que és de l'1,4%. L'Estat Espanyol, doncs, és molt lluny dels països més desenvolupats, els Estats Units se situen al voltant del 2,7%, i el Regne Unit i Finlàndia en l'1,8% .Una de les conseqüències d'aquest infrafinançament és l'envelliment del personal docent i investigador: dels 17.014 docents, 7.463 són majors de 50 anys, i tan sols 4.196 són menors de 40. Això és especialment greu entre el professorat amb vinculació permanent. El 86% dels professors d'entre 30 i 40 anys no tenen un contracte amb vinculació permanent. En les vuit universitats catalanes no hi ha un sol membre del personal docent i investigador amb vinculació permanent menor de 30 anys. L'increment de personal en els darrers anys ha estat, bàsicament, amb docents a temps parcial, i gràcies a això s'ha pogut reduir la ratio estudiant / personal docent i investigador, de 12,3 el 2012/13 a 11,32 el 2016/17.

Aprovat en formació

L'estudi mostra una valoració positiva sobre la qualitat de l'oferta formativa. Totes les titulacions estan acreditades, i un 18% d'elles estan en progrés d'excel·lència. El estudi mostra una evolució positiva de l'oferta formativa: amb un increment de la formació no presencial (tot i que el nombre de títols es manté estable). El nombre de postgraus no para de créixer. Les universitats públiques resumeixen de la realització de 286 cursos de doctorats industrials, amb col·laboració amb les empreses, en els darrers cinc anys. Per als responsables de l'estudi, l'altre punt fort del sistema és la innovació docent, i es mostren molt satisfets per l'augment del nombre d'aprovats, que passa del 72% al 82% als graus, i del 88% al 92% als màsters (també es produeix una reducció dels  abandonaments a primer curs). Asseguren que aquesta millora no es produeix per una rebaixa del nivell sinó per una millora en el mètode d'ensenyament i en l'acompanyament de l'estudiant. Entre els punts febles de les universitats públiques catalanes, apunten que queda feina per fer en la tutorització i seguiment dels estudiants.

Alumnes més internacionals i amb més pràctiques

També es dóna una gran importància a les estadas acadèmiques d'alumnes a l'estranger, que afecten a gairebé el 20% del total, l'objectiu establert per la UE. Des de l'ACUP es veu molt positivament que han anat creixent els estudiants que fan pràctiques professionals a empreses i institucions. A més a més, s'ha destacat que en els darrers anys s'han multiplicat els programes universitaris de formació fora dels alumnes habituals, com els cursos destinats a gent gran, els programes "a mida" fets per a empreses o les activitats destinades a d'altres públics (que es preveu que creixin en els propers anys). El percentatge de dones entre el nou alumnat s'eleva al 55%.

La universitat com a bé públic

Josep Pallarès Marzal, director general de Planificació en l'Àmbit d'Universitats i Recerca de la Generalitat ha apuntat que Catalunya disposa d'un "sistema universitari madur, d'una alta qualitat", i ha afegit que és "comparable al de molts països que tenen major pressupost". Ha afirmat que és molt positiu l'increment del finançament universitari en els darrers anys i ha afirmat que espera que en els anys a venir encara creixi. Pallarès s'ha vantat que Catalunya és un país amb un alt percentatge de ciutadans que han passat per la universitat, gràcies a la tasca del sistema públic d'universitats, i ha resaltat la funció de l'educació com a bé públic.