La Universitat de Barcelona ha decidit portar el debat entre Catalunya i Espanya al camp acadèmic. El rector Joan Elies ha afirmat que “la universitat se sent interpel·lada davant d'aquest conflicte i no pot mirar cap una altra banda”. El rector ha assegurat que hi havia pressions per part de les diferents institucions universitàries perquè es fes alguna cosa, i en aquest sentit, ha apuntat que la universitat ha de contribuir a una solució des del que és la seva especialitat: el coneixement. Però la sessió inaugural d'aquesta iniciativa ha resultat frustrant: amb tres ponents situats, bàsicament, en la "equidistància" i sense cap intercanvi d'opinions substancial.

Un programa a llarg termini

El rectorat de la UB ha preparat una sèrie de debats, sota el lema de Debats UB: Catalunya i Espanya. En principi, s'han programat sis sessions, de juny fins a gener (una mensual, a excepció dels mesos de vacances). Totes les sessions seran conduïdes per un periodista i tindran lloc a l'edifici històric de la UB o a la Facultat de Geografia i Història. A cada sessió un conferenciant emmarcarà el debat amb una ponència, i posteriorment hi haurà una taula rodona integrada per diversos investigadors especialitzats en el tema del dia. Al setembre, el debat girarà entorn als factors econòmics i financers del procés; a l'octubre es dedicarà als aspectes jurídics; el novembre tindrà com a centre la llengua i la identitat; el desembre analitzarà el paper de l’escola; i l'última sessió, al gener, estarà orientada cap a l’espai de la política. Es preveu que en el futur puguin fer-se d'altres sessions. Com a obertura, aquest dimarts s'ha realitzat un primer acte, amb una ponència inicial a càrrec de Daniel Innenarity, sobre quin ha de ser el paper de la universitat i dels intel·lectuals davant el conflicte nacional.

Primera pedra?

Joan Elias ha volgut presentar aquests debats com un focus per dinamitzar el debat acadèmic sobre Catalunya al món universitari de tot l'Estat. Però en realitat, el primer debat ha tingut molt menys ressò del que es podria esperar en aquestes circumstàncies: la presència de docents ha sigut molt escassa, i la d'estudiants, pràcticament nul·la (a excepció dels estudiants sèniors, de tercera edat, que tampoc han acudit en massa tot i que són molt addictes a aquests actes). El paranimf ha quedat buit. I l'única presència de representants de les universitats espanyoles ha estat la del president de la Conferència de les Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), Roberto Fernández, qui també és rector de la Universitat de Lleida.

Què pot fer la universitat?

El debat de sortida, dirigit per Xavier Grasset, s'ha iniciat amb una ponència de Daniel Innenarity, catedràtic de Filosofia Política de la Universitat del País Basc, que ha dissertat sobre el paper de la universitat en una crisi com la catalana. Innenarity ha apuntat que els successos dels darrers mesos han constatat un gran fracàs polític, perquè la societat ha estat incapaç de resoldre el conflicte políticament. Innenarity, que ha començat en català i ha continuat en castellà, ha al·legat que davant un conflicte com aquest, els universitaris han de fomentar el sentiment crític i evitar la polaritat. Innenarity ha assegurat que el que hi ha ara és una "aliança de neuròtics" que volen imposar-se per la força i ha afirmat que "s'ha de passar del debat entre els que volen la confrontació al debat entre els que volen un acord". Innenarity s'ha posicionat des d'una clara equidistància.

Debat sense debat?

Si bé és obvi que la universitat hauria de fomentar debats acadèmics sobre el conflicte Catalunya - Espanya (i sobre tots els conflictes actuals), la iniciativa de la Universitat de Barcelona, pel que es pot valorar d'aquesta primera sessió, sembla poc idònia per als objectius que pretén. En primer lloc, el fet de triar un ponent principal, que és qui exposa el tema, resta espontaneïtat al debat i dóna un paper clarament dominant als organitzadors a l'hora d'orientar l'activitat, perquè en triar el ponent condicionen per complet el debat. És més, en la primera sessió, el debat ha estat del tot inexistent. En primer lloc, pel perfil dels tres ponents, tots propers a posicions "d'equidistància": el mateix Innenarity, el rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, (que ha volgut deixar clar que parlava a títol personal, perquè ha reconegut que les seves posicions són molt debatudes a la seva pròpia universitat) i el mateix Elías (que ha estat criticat per no cedir els locals universitaris per a l'1-O). Però el que és més greu és que no hi ha hagut cap debat. Roberto Fernández, com Elías, portava el discurs escrit, i cap dels dos ha fet la menor referència a les aportacions d'Innenarity. I en acabar les ponències no s'ha donat cap possibilitat al públic d'interactuar amb els ponents. Un mal auguri per als debats programats, tot i que entre els ponents programats hi ha acadèmics de gran vàlua, com l'historiador Jordi Cassassas, que intervindrà el 21 de juny, o l'ex conseller Antoni Castells, que parlarà el 20 de setembre.