El 26 de gener de 1939 les tropes franquistes ocupaven Barcelona. Els dies següents serien crítics: es posaria en marxa una repressió exemplaritzant destinada a capturar els republicans que no s'havien escapat, i, sobretot, a atemorir a la població catalana. El periodista i enginyer Miquel Darnés retrata les tres primeres setmanes de terror franquista en la seva primera novel·la, Tres contra déu. Dietari d'una ocupació, que publica Llibres de l'Índex. És la seva particular venjança envers un règim que detesta: "Mai no he pogut amb el franquisme", explica, "sóc una persona inquieta i me n'he adonat de tot el que em vaig perdre per culpa del règim en la meva joventut, comparat amb el que vivien els joves dels països europeus".

L'home necessari

Miquel Darnés explica la història d'un corresponsal anglès que en el moment de la retirada republicana decideix quedar-se a Barcelona per poder explicar al món la previsiblement violenta ocupació franquista. "El protagonista, Michael, decideix que cal algú que doni testimoni de la barbàrie franquista, i que en aquelles circumstàncies l'únic que pot fer-ho és ell", apunta l'autor. "El 80% dels periodistes van marxar a l'exili", recorda Miquel Darnés. I afirma que, en el fons, la seva novel·la és un cant a l'optimisme: qui vol resistir, té la possibilitat de fer-ho, a desgrat de les dificultats.

Miquel Darnés Gustau Nerín

Entre la resignació i la por

Darnés explica que en aquells moments hi havia molts ciutadans amb por a les represàlies, però també hi havia gent contenta. Comenta que hi havia ciutadans que celebraven "que s'havia acabat la guerra, perquè estaven farts de patir gana, dels bombardejos...". D'altres estaven encara més contents perquè sense saber res van ocupar llocs de responsabilitat: "Jo havia tingut un professor que no sabia res de res, però que l'havien col·locat per falangista", recorda Darnés. La dominació va ser més fàcil perquè "els més actius, les forces vives i els intel·lectuals, ja havien marxat. Ja no hi havia ganes de lluitar. Va guanyar la resignació: la gent volia menjar una mica més".

El rostre de la derrota

A la novel·la de Darnés hi ha dictadura, exili, presó, amenaces, intimidació, abusos... Retrata el rostre més dur de la derrota... Preguntat sobre si els catalans tenim una especial predilecció pels derrotats, argumenta que "els derrotats tenen un punt d'humanitat molt interessant. Veure com algú s'enfronta a una derrota reflecteix molt bé com és una persona".

Cant al periodisme

Darnés vol fer amb aquesta novel·la un homenatge al periodisme, un periodisme que va resistir fins al final ("una locutora de Ràdio Associació de Catalunya va estar parlant per antena fins que van entrar les tropes a l'estudi", explica), però que també fou esclafat pel franquisme: "Pocs dies després de l'ocupació es va cremar un tren dels Ferrocarrils Catalans. No va sortir enlloc. Ningú gosava escriure res", explica Darnés. Darnés ja no exerceix de periodista, però manté l'amor per la professió, i confessa que el reportatge d'en Michael, el protagonista, és el reportatge que ell hauria volgut fer en aquells moments. Recorda que ell va ser a la ciutat croata de Vukovar durant el setge de l'exèrcit serbi, i recorda que va passar uns dies molt angoixants en una ciutat que acabaria sent massacrada. Aquell reportatge va valdre a Darnés i als seus companys el premi Actual Catalunya de TV3. Però Darnés veu amb pessimisme la situació de la professió: "Aquest tipus de periodisme vol temps, vol recursos i necessita fugir de les presses. Aquest periodisme de gran reportatge té molta qualitat, però està passant a la història. Ara tot és imminent, tot són tuits. No es pot aprofundir".

L'especificitat catalana

Darnés explica que a la seva novel·la intenta explicar el tema català: "Més enllà del dilema entre esquerres i dretes, i entre democràcia i dictadura, també hi ha el tema català", apunta Darnés, "un tema que al protagonista, com a molts estrangers, se li fa difícil d'entendre". Darnés retratarà personatges amb diferents posicions respecte al nacionalisme, com un reflex de la pluralitat de posicions en la societat catalana, però vol recordar que "la qüestió catalana va tenir un paper clau en l'esclat de la guerra civil. Sense aquesta tensió potser la situació mai no hagués arribat fins on va arribar".

Paral·lelismes amb l'actualitat

Darnés veu paral·lelismes entre aquell gener de 1939 i l'actualitat. "És cert que aleshores hi havia una dictadura i ara som formalment a una democràcia", apunta, "és cert que abans hi havia camps de concentració i afusellaments i ara no", afegeix. Però malgrat tot, Darnés pensa que "ara hi ha molta violència, com aleshores; hi ha presó, hi ha exili, hi ha intimidacions, hi ha humiliacions, hi ha mentides, hi ha limitacions a la llibertat d'expressió... Avui mateix han atacat l'Ateneu Popular de Sarrià. Els atacs feixistes s'estan normalitzant", apunta l'autor de Tres contra déu.

 

Fotografia de portada. Tropes italianes del CTV creuant el Llobregat el gener de 1939. Fotografia de l'exposició Fu la Spagna! de FMST.