La ciutat de Donostia, en el marc dels actes com a Capital Europea de la Cultura, ha organitzat una gran exposició sota el títol 1516-2016. Tratados de paz. Aquesta mostra, que comprèn un gran nombre d’activitats, pretén, a través de l’art, reflexionar sobre la pau, sobre la violència, sobre la militarització i la desmilitarització, sobre la no violència, i, sobretot, sobre el tancament dels processos de pau, sens dubte la gran assignatura pendent, avui, a EuSkadi.

La pau cultural donostiarra

L’exposició 1516-2016 ocupa dos espais emblemàtics de la cultura de Sant Sebastià: el Museo de San Telmo, i el Koldo Mitxelena Kulturunea. Però, a més a més, s’emmarca dins un projecte més ampli, el Tratado de paz, que organitza una quinzena més d’exposicions sobre diferents aspectes de la pau, en diferents llocs d’Euskadi, des de Baiona, fins a Vitòria (de fet, una de les exposicions de petit format fins i tot arribarà a la Fundació Tàpies). El món de la cultura basc s’ha involucrat en massa en aquest esdeveniment, que es presenta com un dels projectes culturals clau d’enguany al País Basc.

Simbiosi de materials

1516-2016. Tratados de paz és una experiència molt complexa, en la que es creuen molts tipus de materials diferents: des d’armes antigues fins a instal·lacions d’artistes contemporanis, des de fotografies i llibres vells, fins a quadres i escultures... Cinc segles d’art i cultura fusionats en dos grans espais, i no organitzats per escoles o per períodes, com s’havia fet clàssicament, sinó en àmbits temàtics: els emblemes, els morts, les milícies... En aquest aspecte, una experiència molt interessant.

Tot en un

L’exposició agrupa peces absolutament espectaculars, procedents de molts Museus i Centres Documentals espanyols i francesos (amb un gran número de peces del MACBA, fins i tot). Escultures d’Oteyza i precolombines; quadres de Picasso, de Marià Fortuny, de Brueghel el Vell, de Kokoschka, de Goya i de Rubens; llibres del segle XV; fotografies de Richard Hamilton; un còdex náhuatl, canons i armadures, una pel·lícula de Pier Paolo Passolini... Hi ha petits detalls i grans instal·lacions, i cal anar molt alerta davant l'allau de més de 600 peces, perquè a vegades la més petita no és la més irrellevant.

Pieter Brueghel el Vell, La garsa sobre la forca (còpia 1568) Galerie De Jonckheere, Ginebra

Peces extraordinàries

Hi ha peces absolutament magnífiques en aquesta exposició, que colpiran a qualsevol visitant. Només per aquestes, valdria la pena visitar-la. Entre les més impactants: un conjunt de rellotges d’Hiroshima paralitzats a les 8h15, l’hora d’explosió de la bomba atòmica; una tanca feta amb filferros de punxes de l’artista Jaume Xifra; un conjunt de postals dels vigilants d’Auschwitz, il·lustrades amb escenes d’esports hivernals; un conjunt d’una quinzena de quadres d'autor anònim, amb voluntat didàctica, que intenten catalogar la varietat racial llatinoamericana...

Voluntat enciclopèdica

L’exposició pretén cobrir un ventall amplíssim de temes: la formació de la imatge del colonitzat, el genocidi, la imatge dels exèrcits, les noves tecnologies en la guerra, la cartografia com a eina política, l’orientalisme, el tractament museogràfic de la pau... Hi ha grans temes relacionats amb la pau, però d’altres que tenen una relació més que remota amb ella, com la “construcció geogràfica del paisatge”. A la fi, predomina la dispersió i es perd la coherència interna: potser els comissaris saben molt bé allò que volen explicar, però és difícil que el visitant ho capti.

Perdre’s en la pau

El gran nombre de peces concentrat a 1516-2016, i la diversitat dels temes tractats, dificulten una visió de conjunt del tema. Cal llegir immensos panells de text per arribar a tenir una idea de què es vol explicar. I després cal tornar-se boig donant voltes per les diferents parets de la sala, per trobar on hi ha la descripció de la peça que ens ha cridat l’atenció (a vegades la descripció es troba, justament, al panell del darrera de la imatge). Probablement la majoria dels visitants podran gaudir de la bellesa d’algunes magnífiques peces, però es perdran en el discurs dels comissaris.

Cap on es va

El problema aquí no procedeix de la manca d’un discurs clar. Les diferents parts de l’exposició tenen un missatge claríssim: en alguns panells s’intenta difondre la teoria postcolonial, en d’altres volen fer empatitzar amb les teories revolucionàries llatinoamericanes... En molts casos excessivament evident, tancat, moralista... Les peces tendeixen a portar al visitant a una interpretació unívoca, excessivament reduccionista.

El món sencer, excepte Euskadi

En l’únic que l’exposició no és gens explícita és en el tema de l’actualitat basca. Curiosament, en l’exposició hi ha referents de conflictes com l’irlandès o el centreamericà, paral·lels en el temps al d’ETA, però no hi ha cap referència directa al terrorisme basc. Hi ha nombroses peces sobre la participació dels bascos en conflictes, des del segle XVI, però no hi ha cap referència al terrorisme basc. Sens dubte la societat basca encara està massa polaritzada per al debat, però potser aquesta exposició pretén obrir el camí a les paraules.

Una exposició en campanya

En el panell que obre un dels espais expositius, hi havia una explicació  soterrada del perquè d’aquesta exposició. Afirmava que una “pau completa” suposa “el reconeixement dels vençuts”. El País Basc viu ara en uns moments en que la fi de la guerra no s’ha traduït en la instauració de la pau. L’exposició reivindica, en certa forma, la clausura d’un procés, però això ha despertat algunes queixes del govern central pel to de l’exposició. Això probablement ha estat degut a la coincidència, per atzars de la política, de la inauguració de Tratados de paz amb la campanya electoral. I, malgrat tot, a la inauguració hi van coincidir el Rei, el lehendakari i totes les principals autoritats basques. I ha estat Telefónica, empresa ben poc sospitosa de subversió, qui ha patrocinat l'exposició. Al cap i a la fi, és improbable que aquesta exposició decideixi gaires vots: de fet, ben poca gent es llegeix els panells que acompanyen les obres...

 

Fotografia de portada: Aurelio Arteta. Ezpatadantzaris, ca. 1913. Arabako Arte Ederren Museoa / Museo de Bellas Artes de Álava, Vitoria - Gasteiz.