Care Santos retorna a la novel·la en una obra per a adults, escrita en català, Tot el bé i tot el mal (editorial Columna). El personatge central, la Reina, és una dona que “ho té tot”, i que es pensava que ho tenia tot resolt, però la seva vida perfecta es desmunta quan se n’assabenta, mentre és a l’estranger, que el seu fill adolescent s’ha intentat suïcidar. A través d’aquesta obra Santos fa tota una reflexió sobre la maternitat, però també sobre la vulnerabilitat. I per això busca un escenari on la gent és terriblement vulnerable, l’aeroport. Allà, amb el seu mòbil, la protagonista tractarà de moure tots els fils possibles per resoldre una situació que és, de fet, irresoluble, però a través de les seves converses remourà un munt d’elements del seu passat que posaran de relleu una vida no tan ideal.

La mare que se sent culpable

Care Santos reconeix que la Reina Gené és un personatge que podria despertar una certa animadversió a les primeres planes, però afirma “que el lector l'acaba entenent”. En el fons vol ser un homenatge a les “mares imperfectes”, les dones que són mares, que treballen, que tenen mil ocupacions i que no arriben a tot i que a vegades se senten culpables per no arribar-hi i per no cuidar prou bé els seus fills. Santos aborda la complexitat de ser mare d’adolescents, una complexitat que reconeix: “són éssers que entren al món dels adults, i el món dels adults és un món de secrets”. I per tant, per a l’escriptora els adults sempre resultaran críptics per als seus progenitors.

Ser pares

Aquesta és una novel·la que es va plantejar com una obra sobre la maternitat, però que també gira en torn a la paternitat. En ella es planteja el tema del suïcidi juvenil, un problema que angoixa a molts pares. De fet, Santos n’està convençuda que els pares no han de ser amics dels joves, i de que aquest tampoc és el paper que els pertoca. Però Santos no ha volgut fer una novel·la dominada pel to intimista, i ha preferit donar-li un punt de suspens. I ha anunciat ja que tindrà  una continuació “Seguiré les teves passes”, perquè “volia fer una sola novel·la que agrupés les dues històries, que vaig haver de reconèixer que era excessiva”.

Una novel·la sobre joves, però no per a joves

Santos, mare de tres adolescents, i dedicada sovint a la divulgació de la lectura a l’ensenyament secundari, volia escriure “una novel·la sobre adolescents que no podia publicar com a literatura per a joves”.  De fet, tot i que ella és autora de moltes obres de literatura juvenil, es mostra molt crítica envers els “llibres de prescripció”, aquells que recomanen a les escoles, que segons ella, estan marcats molt condicionats pel que volen els mestres i els pares, i estan molt condicionats per aquests, i no pas pel que agrada els joves. Care Santos afirma que, actualment, fins i tot hauria tingut problemes el Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo.