Tomeu Penya acaba de publicar el seu nou àlbum R.D.I. Comunitat des Pla (editado por Discmedi). Amb aquest arriba, gairebé, als 30 àlbums en solitari, a més a més dels molts en què ha col·laborat (assegura que n'ha perdut el compte exacte). Amb aquest motiu, ha estat entrevistat per ElNacional.cat.
La Viquipèdia el defineix com un cantautor mallorquí “de música country”. Què li sembla aquesta definició?
No és ben bé així. Seria un cantautor de tots els estils, country, rock, reggae... De tot...
Estic orgullós de poder dir que faig una espècie d’amanida, amb diferents estils de música...
Vostè comença la seva carrera com a cantant per a grups turístics. Això marcarà el seu futur?
El fet d’haver treballat per al mercat turístic m’ha marcat molt: vaig haver d’aprendre tots els estils. Potser per això tinc una barreja d’estils, i és difícil de definir exactament quin és el meu. Puc començar un concert amb una cançó folklòrica, de quan era nin, per passar amb dues cançons al rap, al rock and roll, al country. Estic orgullós de poder dir que faig una espècie d’amanida, amb diferents estils de música.
El fet que passés una llarga temporada per Europa, tocant, ha marcat una influència de diferents estils?
Tots els que som compositors naixem amb les ganes de treure el que tenim a dins amb la música. Però el camí el fan les vivències, i és important els diferents països que has trepitjat, on has treballat. Són vivències que queden... Jo vaig estar a molts països, i això ha marcat el que faig.
Com és que agafa el nom de Tomeu Penya?
És molt senzill. Tomeu és el meu nom, el que em van posar els meus pares. I Penya és el malnom de la meva família... Des de molt antic a la meva família li deien els Penya.
Jo soc molt pro turisme, però del turisme del bo, no del turisme de borratxera.
I perquè aquest nom per a l’àlbum, R.D.I. Comunitat des Pla?
Vol dir la República Democràtica Independent Comunitat des Pla. Però no és cap manifest polític. RDI Comunitat des Pla és el títol d’una cançó, un rap, amb el que reivindico moltes coses. Moltes coses que ens falten a Mallorca i moltes coses que ens sobren a Mallorca... Es tracta d’una cançó que té molt de catxondeig, té un pla còmic, satíric... Però també té un fons de reivindicacions; reivindicacions que tota la vida han existit a Mallorca, però que ara encara tenen més valor encara per l’arribada de més turisme. I vull deixar clar que jo soc molt pro turisme, però del turisme del bo, no del turisme de borratxera.
Quins gèneres hi ha a R.D.I. Comunitat des Pla? Podríem dir que és un disc eclèctic?
Comença amb country, passa per la balada, segueix amb country, canvia al rap, torna amb més balada, arriba a un estil molt ballable (es podria dir cançó popular) i acabo amb una cançó que és una mena de chill out molt chill out. Passo per tots els estils en 12 cançons.
Mallorca s’enfonsa perquè no hi cap tanta gent...
Una altra cançó es titula “Mallorca s’enfonsa”. Perquè?
És una altra cançó reivindicativa. Resulta que hi ha 4 mesos a l’any, de juny a setembre, que a Mallorca hi ha tanta gent, i tants cotxes, que nosaltres mateixos, illencs, sobretot els que vivim al Pla, no podem entrar ni sortir de Palma. Per les carreteres tot és un desastre de cotxes. Tot és un desastre de gent. Mallorca s’enfonsa perquè no hi cap tanta gent... No hi hauria d’haver tanta gent. Menys gent, però més bona, caldria.
Malgrat tot, Mallorca s’enfonsa no és una cançó dramàtica...
No vull fer un drama. Jo vaig sempre amb un toc d’humor. Jo penso que Mallorca no és la millor illa del Mediterrani, és la millor illa del món, però hem d’aconseguir millors visitants. He llegit que hi ha gent que ve per 30 euros a passar una nit a Mallorca, a emborratxar-se i tornar-se’n l’endemà, sense tenir ni lloc on dormir ni res. És gent que emprenya tothom. I això no ajuda ningú. No ajuda al bon nom que mereixem els mallorquins.
A l’àlbum no hi falta una cançó d’amor: “Miracle”. Funcionen sempre les cançons d’amor?
No hi ha una cançó d’amor: n’hi ha unes quantes. Si em donessin a triar fer una composició, sens dubte triaria una balada. És on jo em trobo millor per composar. Explicar una història d’amor, d’admiració, em funciona bé...
Trenca el ritme de les cançons de festa amb “Recordant-te”. Què és aquesta cançó?
Aquesta cançó és dramàtica perquè la vaig escriure quan va passar la torrentada de 2018, que va matar 14 o 15 persones del meu poble, que és Sant Llorenç... Va passar a la zona on jo havia fet la meva joventut musical, on m’havia format com a persona. Molts dels meus amics i amigues són d’allà. Jo vaig voler anar-hi a ajudar, però no vaig poder col·laborar perquè ja estava tot acordonat. L’única que podia fer, en aquest moment, era anar a casa i expressar el meu dol amb una cançó. I d’aquí en va sortir “Recordant-te”... La vaig escriure per a un nin que estàvem buscant, un ninet de 4 anys que a la fi van trobar mort.
Quan te’n vas al llit amb l’ex del teu amic és deliciós, però quan acabes et sents carregat de culpa
Reclames el sexe amb alegria amb cançons com “Fer l’amor amb sa teva ex”. Com és fer l’amor amb l’ex d’un altre?
Aquesta cançó està basada en una cosa que em va passar: me’n vaig anar al llit amb l’ex d’un amic meu. Fer l’amor, bé, és una forma de dir-ho no tan directa. Quan te’n vas al llit amb l’ex del teu amic és deliciós, però quan acabes et sents carregat de culpa. Però el que em va passar en aquella ocasió és que després, quan vaig arribar a casa, em vaig trobar la meva que estava al llit amb ell. I aleshores ens vam fer més amics els quatre. I va estar molt bé; de fet, vam repetir l’aventura de tant en tant.
El 2015 celebrava els 50 anys sobre els escenaris... Recorda totes les cançons que ha fet?
Recordo el títol i la melodia de les meves cançons, però si em diguessin: seu i toca aquesta cançó, no podria. Les cançons estan fetes per al moment en què les vivies, per als moments romàntics, per als moments de festa... Però aquests moments, amb el temps, ja es difuminen. A vegades em demanen una cançó de fa 30 anys i no me’n recordo. N’he fet més de 325, no me’n puc enrecordar de totes. Però sí que hi ha cançons antigues que no he deixat mai de tocar. Fa uns anys vaig tenir un show que es deia "Cançons a la carta". Quan acabava el concert la gent em demanava temes. Jo no podia cantar les cançons totes senceres, però la part de la tornada sí que podia fer-la, i això és el que volia el públic. El públic és molt intel·ligent. Sap la part que li agrada de cada cançó. I jo feia el que ells volien. Si em demanaven una cançó de fa 36 anys, com a mínim, cantava la tornada.
Quines són les cançons que creus que millor l’identifiquen? Són les que demana el públic?
Hi ha 25 cançons que no puc deixar de fer, com Mallorquins i catalans, Duc el dimoni dins jo, Rock & Roll (Millors anys)... Aquests temes els demanen sempre. I amb aquests 25 temes, ja he fet tot un concert. Quan actuo, n’he de retirar alguns. Ara, per exemple, tinc 12 cançons noves, i en un concert en faig 6 o 7. El meu problema és que per posar aquestes 6 o 7, n’haig de treure 6-7 del repertori de l’any passat. I hi ha cançons que si no les faig, me les demanen. I no puc cantar-ho tot.
Jo sempre m’he autodenominat “cantautor verbenero”
Les seves cançons transmeten alegria... És un cantant de festa? Li molesta que el defineixin així?
No, no em molesta perquè ho sóc. Jo sempre m’he autodenominat “cantautor verbenero”. La meva intenció, com a cantant, és divertir el públic. I si el diverteixo amb cançons de festa ho faig. Vull que la gent surti contenta. La meva funció és fer sentir coses al públic, de festa, de sentiments o del que sigui, però transmetre coses..
Manté l’optimisme. No sembla que els temps estiguin gaire per a això.
Jo crec que el món no té un toc optimista, però jo sí. I jo canto allò que sento. I jo sento que el món pot anar a millor. Penso que el món no va a millor, però crec que pot anar a millor. Crec que actualment els polítics no són tan bons com abans, i, de fet, abans tampoc no eren bons... No milloren. El món es torna molt egoista, però no perdo l’esperança que tot vagi millorant. Si tothom posa una mica de la seva part, el món podria arribar a ser millor.... Podria viure molta més gent millor. No hi hauria ningú que es morís de gana. Algun dia podria arribar això. Però per arreu hi veus egoisme. Confio que això s’arreglarà i anirà a millor, perquè ara anem pel mal camí...
Porta una trentena de disc. En projecta més?
Com a Tomeu Penya en porto una trentena d’àlbums, però si comptem les col·laboracions que havia fet abans de cantar sol com Tomeu Penya, en porto molts més. Ara el projecte que tinc no és altre que la gent conegui el disc. I vull fer el que sempre he fet, que són els concerts en directe. Això es el que més m’agrada. El meu programa de futur és quedar-me com estic: no vull ni millorar ni empitjorar. Vull que la gent em respecti, com sempre m’ha respectat...
Em quedo satisfet tal i com estic. Només tinc l’ambició d’escriure més cançons i de gravar més discos...
Se li ha acabat l’ambició?
Jo sóc molt ambiciós però crec que no em queda res per fer. Mai m’hauria pensat que hauria actuat 2 o 3 cops al Palau de la Música, i que hauria passat pel Palau d’Esports, pel Palau Sant Jordi... No hauria imaginat que actuaria a totes les comarques, a més a més del que he fet a València, al País Basc, a l’Estat espanyol... Mai no hauria pensat en fer tant. Mai hauria pensat en vendre tants milers de discos. Em quedo satisfet tal i com estic. Només tinc l’ambició d’escriure més cançons i de gravar més discos.