Ivana Siric té 14 anys i li queda tot un estiu per davant, després serà assassinada. Magdalena Blažević, autora bosniana, construeix una història plena de bellesa i dolor, on la naturalesa ens captiva i ens submergeix en la guerra dels Balcans durant l'estiu de 1993. Més lleugera en la seva forma que en el seu llenguatge i en el seu argument, està narrada per la protagonista i ens brinda una mirada pura per connectar-nos amb el món de la nena, la víctima. L'ús de la primera persona, com si es tractés d'un diari, no és nou a les novel·les sobre conflictes, però el deteniment, de vegades imprescindible per imaginar-nos l'espai, dota a la prosa de riquesa i dona profunditat als personatges. El llenguatge fa d'aquest text una joia poètica, no així la trama, desconnectada de vegades i tret d'un diari adolescent; però tornant a la veu, una veu fantàstica, representa la memòria lírica de la seva tragèdia personal, també la del seu poble. Les imatges poètiques del bosc, del riu Bosna o dels seus animals són delicades alhora que inquietants. Les paraules acaricien constantment la prosa i envelluten la por, és un manifest antibel·licista, un recordatori del que no hauria de tornar a passar.
En el pròleg, Jordi Cumplido, historiador manresà, resident a Belgrad, tradueix i contextualitza el fet real en què està basada. Cumplido ens adverteix d'una realitat dura i que ha deixat milers d'experiències enterrades en retalls de premsa o en la memòria dels habitants travessats per l'amnèsia produïda pel terror. L'autora ja havia iniciat aquest desbloqueig de records amb una recopilació de testimonis de dones bosnianes del món rural sota el títol de Svetkovina (2020), unes veus imprescindibles per entendre el passat, però sobretot la configuració de la societat actual. I és que tan sols han passat 30 anys del conflicte que va incendiar el cor d'Europa i que, tristament, va deixar brases molt vives fins avui.
No és tan comú trobar veus narratives, sobretot de dones rurals, del conflicte bèl·lic dels Balcans. S'han escrit multitud d'assajos polítics, periodístics, filmat documentals o entrevistes, però la ficció del conflicte, des del punt de vista de les víctimes, és molt recent. Autores com la serbobosniana Lana Bastašić i la seva novel·la Atrapa la llebre (Edicions del Periscopi, 2020), finalista del premi NIN i premi Europeu de Literatura per Bòsnia, ens ensenya, juntament amb Blažević, com les nenes que van créixer enmig del conflicte estan emprenent un important camí de reparació. A ambdues les estan assenyalant actualment com les veus literàries més importants dels Balcans, una responsabilitat un tant aclaparadora ja que existeixen desenes —sinó centenars— de firmes que han relatat aquest complex territori durant anys: Izet Sarajlić, Faruk Šehić, Slavenka Drakulić o Zlata Filipović, entre moltíssimes d'altres.
Les paraules acaricien constantment la prosa i envelluten la por, és un manifest antibel·licista, un recordatori del que no hauria de tornar a passar
A finals d'estiu, premi TPortal 2023, editada per L'Agulla Daurada sota el paraigua de la comunitat KULT, és un text escrit per una persona que clarament ha sobreviscut al terror i que amb la bellesa ha pogut relatar la seva experiència. Vegem com continua la carrera literària d'aquesta poeta, perquè segur que ens portarà grans relats i ens brindarà metàfores i reflexions plenes de bellesa. Els amants de la poesia gaudiran amb els passatges onírics entre pomeres i de la valentia de qui mira als ulls de la guerra per dir-li: "Mai més".