El pròxim 27 d’agost Columna publicarà La calavera de l’apòstol de Jaume Clotet, la segona part d’una saga de tres llibres que són un mateix thriller històric. La primera novel·la, La germandat de l’àngel caigut, entre els cinc llibres més venuts en català el 2024, va tenir un tiratge de 20.000 exemplars i va guanyar el Premi Josep Pla. El tercer volum tancarà la saga, es dirà L’espasa del rei i arribarà a les llibreries el març del 2026. La calavera de l’apòstol és el nou thriller històric que Jaume Clotet publicarà a Columna, i ja té preparats més de 10.000 exemplars en català i uns altres 3.000 en castellà. Els lectors l’han empès a continuar la saga, que va començar amb La germandat de l’àngel caigut i que és protagonitzada pel germà Bernat, un religiós de Montserrat, i la Berta, una mosso d’esquadra.

De Versalles a Montserrat passant per Sant Pere de Rodes

El 1730, el duc de Versalles arriba a la residència de Lluís XV per oferir-li antiguitats i obres d'art saquejades. Entre elles, una Bíblia il·lustrada que l'abat Oliba va encarregar de copiar el segle XI; la Bíblia original està custodiada pel monestir de Sant Pere de Rodes. Tres segles després, a Montserrat, el mestre comandant de la Germandat de l'Àngel Caigut, el monjo Bernat, s'ocupa de vigilar i de protegir una caixa que té captiu Satanàs. Mentrestant, la sotsinspectora de la unitat especialitzada en casos estranys, Berta Bosch, mira de seguir la pista d'un cas particular, i per fer-ho haurà de recórrer a l'ajuda del monjo de Montserrat. 

El fil conductor de les tres novel·les és una història de la custòdia del diable, i a La calavera de l’apòstol això conviu amb una història paral·lela i autoconclusiva que al final connecta amb la línia argumental principal. Hi ha una Bíblia escrita amb sang de Crist que va anar a parar a Catalunya a principis del segle VII, una llegenda basada en fets contrastables: a l’època, els perses gairebé van aconseguir fer caure Constantinoble, la capital de l’imperi cristià oriental. Va ser una falsa alarma, perquè la ciutat no cauria fins vuit-cents anys més endavant, però la por es va estendre a tota la cristiandat i va aconseguir espantar el papa de Roma d'aleshores, que es temia que primer cauria Constantinoble i que després també cauria Roma (no va anar així).

D’aquí neix la llegenda de la Bíblia escrita amb sang de Crist, que Clotet enllaça amb la història (verídica) de les tres Bíblies de Ripoll

A conseqüència d’aquest neguit, el pontífex va enviar tot de relíquies i les va escampar per l’Europa occidental, per poder salvar-les de l’espoli que hi hauria si havia de caure Roma. D’aquí neix la llegenda de la Bíblia escrita amb sang de Crist, que Clotet enllaça amb la història (verídica) de les tres Bíblies de Ripoll, que tenien uns dibuixos fantàstics i que avui es troben a Roma i a París (la tercera es va cremar, sembla).

Clotet, periodista de professió molt conegut al país (és autor de la casa i va treballar pel govern), també és un historiador a qui entusiasma la mitologia i les llegendes nostrades, i ho aplica a les seves novel·les. Per això l’ambientació de l’obra és a Sant Pere de Rodes, al Santuari del Miracle, a Montserrat, al Canigó, a Sant Pere de l’Avern. Una part de l'acció també està ambientada a París, Roma, Jerusalem, però Catalunya és ben present al llibre. Els personatges escolten Catalunya Ràdio, per exemple.

Si no veig el que dic, si no ho visualitzo, ho refaig fins que ho visualitzo

Clotet diu que s’ha documentat i que a Catalunya hi ha trenta portes d’entrada a l’infern, “i per això estem com estem”. Sant Pere de l’Avern és una d’elles, com el seu nom indica, i tots els campanars que l’envolten tenen un àngel al capdamunt, figures que al seu torn assenyalen l’infern.  La segona part de la saga, La calavera de l’apòstol, es pot llegir de manera independent a la primera part, però, segons l’editora Glòria Gasch, llegir aquesta novel·la solta ens farà venir ganes d’anar a buscar la primera. Clotet ens explica que aquest segon volum té dues línies argumentals que acabaran per trobar-se. 

Veure per creure

Més lector d’assajos que de novel·les històriques (això ho admet ell mateix), l’autor posa la versemblança i la coherència al centre de la seva escriptura, que practica a les nits quan la feina i la criança ho permeten. Si no saps una cosa del cert, es documenta: per escriure La calavera de l’apòstol ha parlat amb la policia, i amb religiosos. Una altra cosa que li ha ensenyat l’ofici del periodisme és a visualitzar tot el que escriu, igual que sempre ha fet abans d’explicat alguna cosa a la ràdio. “Si no veig el que dic, si no ho visualitzo, ho refaig fins que ho visualitzo”. El micròfon obliga a la claredat encara més que el periodisme escrit, perquè podem rellegir una línia que no ens ha quedat clara, però no podem fer anar enrere un programa de ràdio en directe.

Jaume Clotet admet que escriu per divertir-se, no suporta la idea de fer-ho per obligació. Quan li hem preguntat per la traducció castellana ens ha dit que la primera novel·la només l’havia treta en català i va rebre peticions d’alguns lectors, catalans habituats a llegir en castellà, alguns altres fills d’exiliats catalans a Llatinoamèrica. Després, és clar, hi ha una altra qüestió: el castellà és la porta giratòria a transformar la seva saga en un fenomen internacional, com va ser el cas de les novel·les sueques de Stieg Larsson, per exemple.