Aquí no venim a fer publicitat de cap plataforma, però sí de sèries de qualitat, i resulta que, ara mateix, n’hi ha unes quantes a Apple TV+. La plataforma nascuda el 2019 ho tenia molt complicat per fer front als gegants que eren Netflix, Amazon Prime o HBO, de manera que va apostar fort per unes poques sèries de rendiment immediat amb Servant o The Morning Show. Curiosament, van ser les comèdies les que millor recepció van tenir, com Mhytic Quest i, sobretot, l’èxit de Ted Lasso, per davant de les grans apostes de ciència-ficció, com Fundación o Invasión. Però no ha estat fins ara que la plataforma ha aconseguit competir de tu a tu amb les altres, i ho fa gràcies a l’emissió de no una, ni dos, sinó tres sèries de qualitat de forma simultània: The Afterparty, Suspicion i Severance.
Demà divendres, 4 de març, Apple TV+ estrena el vuitè i últim capítol de The Afterparty, revelant, per fi, qui ha estat l’assassí en una festa de retrobament d’antics estudiants acabada en tragèdia. La resolució del misteri, però, no treu la son a ningú, perquè no és en la intriga on més ha brillat la sèrie, sinó en el seu sentit de l’humor i, especialment, en el seu format. Amb l’energia frenètica habitual de Christopher Miller (La Lego pel·lícula, Spider-Man: Un Nou Univers), cada episodi ha mostrat la versió dels fets d’un dels sospitosos, canviant el gènere cinematogràfic en funció de qui narrava la història. Així, arrencàvem amb la comèdia romàntica de l’Aniq, ballàvem i gaudíem del musical del Yasper o ens endinsàvem al món de l’animació de la Zoë. I amb narradors tan subjectius com aquests, com podem confiar en ningú? Hi ha algú que menteix, i demà sabrem qui és.
També amb la investigació de sospitosos com a motor argumental, però amb un to més seriós, tenim l’emissió de Suspicion cada dijous. En aquest cas, el crim és el segrest del fill d’una important directiva en un hotel de Nova York i els sospitosos són quatre britànics que s’hi allotjaven aquell dia i que, d’entrada, no semblen tenir relació entre ells. Basada en una sèrie israeliana titulada False Flag, en aquesta versió no només gaudireu de resoldre el misteri del segrest, sinó també del de reconèixer cares conegudes, com la d’Uma Thurman, estrella principal en el paper de directiva, però també la de Kunal Nayyar (The Big Bang Theory), Noah Emmerich (The Walking Dead i The Americans) o Lyidia West (It’s a Sin i Years and Years).
De Severance és de la que més hauríem de dubtar de la seva qualitat, ja que només s’han emès tres capítols, i, tot i això, és de la que més segurs n’estem. Dan Erickson crea un dilema moral molt interessant a través d’una empresa que realitza una operació quirúrgica als seus treballadors perquè no recordin res del que passa a l’empresa un cop en surten, ni res de la seva vida personal un cop són dins. L’angoixa que genera aquest desdoblament de la consciència envaeix el to tens i la fascinant estètica de la sèrie, obra de la direcció de Ben Stiller i Aoife McArdle. I amb la figura d’Adam Scott com a protagonista turmentat, de moment la sèrie avança lenta però ferma cap a la resolució del misteri que s’amaga darrere l’experiment, i també cap a convertir-se en una de les millors sèries de l’any.