Josep I —conegut popularment com “Pepe Botella”— va regnar imposat per Napoleó, emperador dels francesos, que, poc abans, havia adquirit la corona espanyola als Borbons. No obstant això, va ser un rei modern i reformista, que ambicionava transportar l’arnat regne espanyol a la modernitat. Va posar les bases d’un règim de llibertats, inspirat en la França postrevolucionària de Napoleó. Però l’oposició de l’aristocràcia latifundista i de les jerarquies eclesiàstiques, que veien el seu règim com una amenaça als seus privilegis de classe, va impedir la culminació de la seva obra política. La historiografia nacionalista espanyola l’ha maltractat a propòsit i ha projectat una imatge negativa del personatge. L’ha presentat com un rei impostat, arrogant, neci i amb una afició desmesurada per l’alcohol. Però, Josep I era realment un borratxo?