"Heu de riure cap a fora, com si no fóssim catalans". No hi ha res que odiï més que algú que m'obligui a riure, com si fos català, espanyol, canadenc o coreà, quan no en tinc ganes. De fet, no hi ha res que odiï més que m'obliguin a fer coses quan no en tinc ganes. Em diuen que és l'animador: gorra, ulleres de pasta amb vidres blaus, bigoti, tatuatges... Un modern de Barcelona (nota mental: estàs criticant algú que podria ser el teu doble en una escena d'acció). Es presenta com a Cai Capdevila ("el puto amo del meu poble"). El busco a Google però no trobo res. Potser es Kai Capdevila? Call Capdevila...? Imagino que és una peça necessària en l'engranatge del rodatge en directe i amb públic d'una sitcom: sembla divertit, però t'has de passar tres o quatre hores assegut en unes grades força incòmodes mirant com es roden i es tornen a rodar fins que siguin la bona totes les escenes que acabaran formant un capítol que no passarà de la mitja hora. Algú ha de mantenir l'esperit alegre de l'audiència, i aquesta feina bruta ha recaigut sobre "el putu amo del meu poble". "Heu de riure cap a fora, com si no fóssim catalans". I ric. Ric molt. El cabró té gràcia.
Els plats continuen bruts
Són dos quarts de sis de la tarda de dimarts 20 de maig (avui fa anys que el Barça va guanyar la seva primera Copa d'Europa, sempre és bonic recordar aquesta efemèride). S'obren les portes de la nau industrial situada al número 19 del carrer de l'Espigolera de Sant Just Desvern. El públic va passant. Duen una bossa d'obsequis dels patrocinadors de la sèrie, que els han donat a l'entrada: una bossa de crispetes, un pa de pessic de xocolata, una ampolla d'aigua... Un kit de supervivència per a la llarga jornada de gravació del segon capítol de La casa nostra, la sitcom que Dani de la Orden està dirigint per a 3Cat. La primera sitcom de la pública, ens venen, des de Plats Bruts (tot i que l'eslògan no és estrictament cert: Jet Lag, per exemple, es va estrenar dos anys després de la icònica sèrie de Joel Joan i Jordi Sánchez). La nau reconvertida en plató és com una mena de línia de metro: a la dreta, les grades que posen a prova la fermesa de la columna vertebral de l'audiència; a l'esquerra, tres sets de rodatges diferents, tres estacions per les quals aniran desfilant els actors al llarg de la tarda, depenent de l'escena que toqui rodar. El primer és el pis de les noies. El segon, el pis dels nois. El tercer, el bar. Tot molt Plats Bruts. Tot molt Friends. Tot molt Cómo conocía vuestra madre.
La sèrie té aquest component atemporal, ja que, a través de la comèdia, parlem de fets com la precarietat laboral, la crisi de l'habitatge o l'eterna batalla entre generacions
Dues hores abans de l'inici del rodatge, s'ha convidat la premsa a mantenir una breu trobada amb el càsting de la sèrie: Marc Rius, Adrian Grösser, Paula Malia, Betsy Túrnez, Albert Ribalta, Llum Barrera i Nuria Casas, i els seus creadors: els directors Dani de la Orden, que arriba en cadira de rodes, i Oriol Pérez, i els guionistes Eduard Sola i Oriol Capel. Explica el realitzador de La casa en flames que aquesta és una idea que van començar a treballar amb Sola tot just després d'acabar la seva primera pel·lícula: Barcelona, nit d'estiu. "Però la pel·lícula va funcionar i aleshores ens van dir de fer Barcelona, nit d'hivern". Una dècada més tard, en treure el calaix el guió, els ha sorprès la vigència que tenen totes les situacions que ja plantejaven aleshores: "La sèrie té aquest component atemporal, ja que, a través de la comèdia, parlem de fets com la precarietat laboral, la crisi de l'habitatge o l'eterna batalla entre generacions".
La casa nostra té com a protagonista en Miqui (Marc Rius), un periodista de trenta-i-molts (amb sou precari, evidentment) a qui ha deixat la seva parella, la Ruth, (Núria Casa) i es veu obligat a compartir pis -un pis heretat dels seus pares separats: Josep (Albert Ribalta) i (Pilar) Llum Barrera-, amb el seu millor amic l'Èric. Un pis, porta amb porta amb el de les noies: Berta (Paula Malia) i Candela (Betsy Túrnez); aquesta també, propietària del bar on es reuneixen tots els personatges. L'ingenu, el trepa, la innocent antisocial, la hiperventilada... Rols de sitcom estereotipats però infal·libles. Tot molt Plats bruts (els preguntem si són certs els rumors que diuen que hi haurà cameos dels protagonistes de la històrica sèrie de TV3, però riuen i callen: interpreteu aquesta resposta no verbal com vulgueu). Tot molt Friends. Tot molt Cómo conocí a vuestra madre. "La casa nostra és una sitcom totalment catalana", insisteixen els seus creadors. "Les situacions que recreem interpel·len el nostre dia a dia, el nostre entorn. Fer una sitcom universal és anar cap al fracàs. El nostre públic és el català".
Les situacions que recreem interpel·len el nostre dia a dia, el nostre entorn. Fer una sitcom universal és anar cap al fracàs. El nostre públic és el català
Comença el rodatge del segon capítol de La casa nostra, sitcom que s'estrenarà en algun moment de la pròxima tardor. La Carlota, responsable de premsa de 3Cat em demana que no expliqui res del que passi a partir d'aquest moment. I no, no faré espòilers. Però vist el que he vist, estic convençut que la sèrie ho petarà bastant. Tot i que estic més convençut que ho petaria encara més si emetessin el xou del putu amo del seu poble. Amb el Capdevila les rialles del públic estan garantides encara que els guionistes hagin tingut un mal dia. I això que jo odio riure quan m'obliguen.