El vaixell català Sant Magí transportava panses, sacs d'avellanes, brandi i papers de tota mena, però ni els queviures ni les cartes no van arribar a bon port: el 13 d'octubre del 1747, uns pirates anglesos van capturar-lo a Sao Vicente, al sud de Portugal. Avui, el segrest d'aquesta nau —i de tantes altres de l'època— s'ha convertit en una mina per als historiadors.

Més d'un segle de documents robats per la Gran Bretanya en un arxiu

Entre el 1652 i el 1815, els corsaris i els vaixells de la Marina britànica van capturar uns 35.000 vaixells plens d'objectes i de 500.000 documents oficials, quaderns de mariners i de navegació, lligalls judicials i cartes personals escrits en vint llengües diferents, entre les quals el català. Tot aquest material d'arxiu es conservava tancat a la Torre de Londres, i del 2023 ençà se li ha començat a treure la pols. Uns 130 vaixells provenien d'Espanya, i dijous passat es va fer públic, a petició de 3CatInfo, que un d'aquests vaixells segrestat, el Sant Magí, contenia desenes de documents en català que daten del 1747.

L'existència dels documents de Sant Magí demostra que el català va continuar sent la llengua dominant fins a 30 anys després del Decret de Nova Planta

En català malgrat el Decret de Nova Planta

La troballa inclou cartes personals i documents oficials quan feia trenta anys del Decret de Nova Planta que es va imposar arran de la derrota catalana del 1714 i que va imposar el castellà com a llengua única de l’administració, la justícia i la documentació oficial. En aquest sentit, Quentin Daste, l'encarregat dels papers en català, explicava a 3CatInfo que l'existència dels documents de Sant Magí és significativa "perquè demostra que el català va continuar sent la llengua dominant per a la correspondència privada i la comunicació quotidiana, especialment entre les dones —que tenien menys accés a l'educació— fins trenta anys després del Decret de Nova Planta".

Encara hi ha molts documents per descobrir. Així ho explicava la responsable de documents, Amanda Bevan, que assegura que "és molt probable que trobem més material en català" i que "és el projecte més emocionant en què ha treballat mai". Així i tot, el procés és lent i queden moltes capses segellades.

Una carta de l'esposa Josepha Llopés i una del mariner Antoni Tutzó

Una de les cartes és la que Josepha Llopés va enviar al seu "estimat espòs" Bartholomeu Llopés, que en aquell moment es trobava a Màlaga i que no la va rebre mai

El 2023, la Universitat d'Oldenburg i els Arxius Nacionals del Regne Unit van iniciar un projecte de digitalització i publicació en línia finançat per l'Acadèmia de Ciències i Humanitats de Göttingen dels 3,5 milions d'imatges dels documents que es conserven, batejats com a 'Prize papers'. Els documents són de vaixells provinents d'arreu del món, també d'Espanya i de Catalunya. L'arxiu està dividit per llengües, i dins dels 'Spanish papers' s'hi inclouen papers escrits en català i cartes que no van arribar mai al seu destinatari. Una d'elles és la que Josepha Llopés va enviar al seu "estimat espòs" Bartholomeu Llopés, que en aquell moment es trobava a Màlaga. Sembla que li retreu que "no li fa prou cas" o que "li falta voluntat" —la lectura és difícil, llegiu-ho vosaltres mateixos en aquest enllaç. Pel que sembla, les dones escrivien més en català que no pas els homes, perquè tenien menys accés a l'educació —que aleshores era en castellà. 

Els documents catalans s'enviaven des de Reus, Barcelona o Vilanova, i arran de la recerca impulsada per 3CatInfo s'ha trobat una altra capsa amb documents en català, la del vaixell Dove, que viatjava des de Santo Domingo en direcció a Cadis el 1782. A la capsa del Dove hi ha una carta del mariner català Antoni Tutzó, que s'adreça als socis Sabater i Companyia per advertir-los que no es refia del propietari del vaixell (i sembla que volia cobrar una comissió!). 

Els vaixells espanyols capturats durant la guerra pel monopoli dels esclaus

El tractat d'Utrecht va marcar la fi de la guerra de Successió espanyola el 1713, i el contracte d'Asiento va ser una de les condicions signades entre la Gran Bretanya i la Corona espanyola borbònica que acabava de guanyar. El contracte d'Asiento consistia en la garantia que Espanya tindria el monopoli del tràfic d'esclaus negres a l'Amèrica espanyola, i bona part dels 130 vaixells espanyols anaven o venien del Carib. 

A finals del segle XVIII, l'Alt Almirallat britànic va considerar que els documents no tenien interès, i van quedar oblidats, primer a la Torre de Londres i després als Arxius Nacionals, a Kew. El 2018, l'interès per la documentació va engegar tota aquesta recerca ingent, que encara segueix en curs.