Sixena sempre serà recordat com aquella espectacular operació policial que vam veure durant el 155 amb un Govern inhabilitat en què es va perdre el control de tot, també del patrimoni cultural. Aleshores, les obres se les van emportar de Catalunya a l'Aragó però ara, ha estat el mateix Tribunal Suprem qui ha decidit confirmar la sentència d'aleshores.

Així doncs, desenes d'obres que fins l'any 2017 estaven al Museu de Lleida i l'MNAC no tornaran mai més. Aquell procediment, cal recordar, que ja va ser molt polèmic perquè posava en perill tot l'art guardat i cuidat pels dos museus, tal com els principals experts van advertir i lloar la tasca que havien fet d'unes obres que estaven completament abandonades abans de passar als seus conservadors.

En total, es van tornar 97 obres a l'Aragó en un procés que ja va començar l'any 2016 i va rematar-se després del referèndum de l'1 d'octubre. Ara, amb la raó del Suprem, queda pendent un altre trasllat d'algunes pintures morals romàniques de la sala capitular.

Què diu la sentència?

El poder judicial ha trigat més d'un any a decidir-se i considera que el cas té "una indubtable complexitat" però recalca que els béns "formaven part del tresor artístic del Monestir de Sixena" des de l'any 1923. I recrimina que "l'Ordre del Monestir de Valldoreix no tenia cap mena de facultat per a disposar d'aquests béns" quan els va vendre en la dècada dels 80 i 90.

Altres detalls que especifica el Suprem és que són "inaleables al Tresor Artístic Nacional" i passen a ser Patrimoni de l'Estat. Precisament per això, ara dicta que correspon només a l'estat l'autorització "de ser exportats" de forma excepcional.

Tot i així, la sala no comparteix la causa de la nul·litat, apreciada per l'Audiència d'Osca, i vinculada a la infracció de les normes de protecció del patrimoni històrico-artístic i a la consideració dels objectes venuts "com a béns fora de comerç".

En definitiva, el Suprem desestima tots els recursos de la Generalitat, l'MNAC i el Consorci del Museu de Lleida. Tot i que no obliga a imposar costes a cap de les parts pel procés.

A més, també remarca que no té en compte "ni pot confirmar-se" que en el seu moment, la Federació de Monestirs de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, a Sixena, no es negués a l'oposició del trasllat. Per tant no dona per vàlids cap dels documents amb què es va tancar l'acord.

La política s'ha menjat la cultura?

Més enllà de la posada en escena de la policia i guàrdia civil per retirar totes les obres, també van entrar en processos penals els consellers de Cultura que van viure els moments més crus del cas: Santi Vila i Lluís Puig que s'havien negat a entregar-les al·legant que la llei catalana del patrimoni les protegia. Però va ser el govern espanyol qui va tirar pel dret. El director del museu, Josep Giralt, està convençut que la política va passar per damunt de la cultura. 

Cal recordar que, fins i tot el representant legal de l'Ajuntament de  Villanueva de Sixena va sol·licitar una condemna d'onze mesos de presó per a l'exconseller de Cultura Santi Vila  per usurpar, presumptament, atribucions judicials al signar una ordre que va denegar el compliment de la sentència que ordenava la devolució dels béns del monestir. 

Vila va atendre parcialment l'ordre d'execució de la sentència ja que va ordenar el retorn de les peces adquirides pel MNAC, però va rebutjar, mitjançant la signatura d'una ordre, el lliurament de les  44 dipositades al Museu de Lleida, les més valuoses del tresor històric artístic de Sixena, fet que per al lletrat de Sixena va constituir un presumpte delicte d'usurpació.