Són una de les nostres bandes més internacionals, fet que han refermat aquest mes de març volant fins a Austin, Texas, per participar del SXSW, un dels festivals més rellevants i essencials internacionalment en el calendari d'esdeveniments musicals. Tornats del seu periple pels Estats Units, La Sra. Tomasa en descobreixen les seves vivències en un quadern de bitàcola redactat en exclusiva per al Revers.
Ha sigut un viatge molt llarg fins a arribar a Austin, però en trepitjar els Estats Units se'ns oblida. Sabem que serà una setmana molt important per nosaltres d'una manera o altra. Hem vingut amb les piles carregades. En arribar de matinada al motel de carretera tenim la sensació que ja l'havíem vist en milers de pel·lícules. Cada habitació té dos llits petits de matrimoni per a 4 persones, el més gran és la televisió. Ens posem a inspeccionar i una manta té una taca vermella. O és sang o és vi, comentem. Les parets tenen cops i taques sospitoses, els llençols pèls... Ens sentim en una un llargmetratge de Tarantino. A mesura que passin els dies ens despertaran discussions violentes d'inquilins que viuen allà a temps complet, en una porta del tercer pis entraran i sortiran addictes a qualsevol hora del dia i la policia es passarà curiosa a tocar algunes portes. Aquesta serà la nostra llar durant aquesta setmana... Però ens sentim feliços d'estar aquí.
Comença l'adaptació. Anem a comprar targetes de mòbil per estar comunicats, lloguem un cotxe, canviem moneda i anem a comprar a un Walmart gegant l'esmorzar de tota la setmana per estalviar-nos uns calés. Aquí tot és més gran: edificis, carreteres... En tornar de comprar ens saluda un flipat que passa amb un cotxe que ha convertit en un híbrid entre camió i discoteca. El festival tampoc es queda curt, doncs és tota una ciutat en ebullició, amb música i clubs a cada cantonada. Ens acreditem i ens deixem meravellar pel moviment i la multiculturalitat de l'ambient.
Avui fem el primer concert a l'Idle Hands. Anem a llogar el backline i ens dirigim al bar musical. No tenim quasi espai en el petit escenari de la terrassa, però això no impedeix que toquem com mai: la motivació del primer show als Estats Units es reflecteix en la forma de tocar i connectar amb la gent. En acabar, ens venen a saludar uns catalans que portaven ja molts concerts vistos i ens asseguren que al públic d'Austin li costa ballar i moure's, però que nosaltres ho hem aconseguit. Punt per la Tomasa. Feliços de fer la feina ben feta, ara ens toca a nosaltres gaudir pel festival de la feina dels altres. Celebrem la vida i que estem junts.
Avui toquem al Flamingo Club, un espai preciós ple d'objectes de decoració interessants i grafitis. Un concert organitzat pel Womex. Si ahir va ser la màgia del primer, avui ha sigut la consolidació. Més espai per ballar i més seguretat a l'hora de transmetre la nostra música. Al·lucinem amb l'originalitat de les propostes dels altres artistes de la nit, parlem amb ells i amb promotors i gent de la indústria. Els hem encantat.
Com no podia ser d'una altra manera, ens hem emportat als Estats Units els nostres videomakers de confiança perquè gravin tota l'experiència i treballin contingut audiovisual de qualitat. Avui és dia de rodatge, així que ens perdem per les carreteres de Texas. Una família de vaques i toros s'apropen a saludar-nos mentre ens fem unes fotos. Trobem bales utilitzades en mig d'un camp. Estem descobrint el nostre camí enmig de la immensitat. A la tarda, continuem veient concerts i mesclant-nos entre gratacels.
Últim showcase del viatge, aquest cop a la Russian House. Han canviat el nom de "Russian" per Nasdarovia, però el club segueix empaperat de banderes comunistes i fotos d'antics revolucionaris. De nou, ho petem. Segueixen sorgint persones que ens ofereixen propostes i oportunitats. Molt bon rotllo amb els altres músics, que agraeixen que avui ens hàgim fet càrrec del backline de totes les bandes que tocaven a la Russian. Hem hagut d'esperar molt de temps per poder recollir i marxar amb el cotxe, perquè a dos carrers un boig s'ha posat a disparar a la gent i la zona està potes en l'aire, ple de policia i carrers tallats. Pel que ens diuen, uns dies abans un altre boig amb una destral va decidir intentar matar a tots els que es trobava en un motel semblant al que estàvem nosaltres dormint. Aquella nit, de matinada, en arribar, parlem amb compte, no fos que despertem a algú que hagi tingut el pitjor dia de la seva vida. Parlem molt sobre estratègia i quins camins hem de treballar, després de veure els resultats d'aquests dies, que han sigut més dels esperats.
Avui toca estudi de gravació, hem convidat a alguns músics d'Austin perquè vinguin a gravar i així ens emportem matèria primera que després treballarem a Barcelona. Gràcies als nostres amics de Trucha Soul, que vam conèixer a l'anterior viatge a Mèxic i que ens han ajudat a fer-ho possible. Els músics resulten ser artistes de qualitat que encaixen perfectament amb el nostre projecte i que a més són persones humils, amables i il·lusionades amb les nostres propostes. Aquesta sessió tanca un viatge perfecte: l'hem aprofitat i amortitzat al màxim. En acabar anem a fer una última sessió de fotos nocturna. Avui hem canviat d'hotel. Llits més grans, neteja visible: el bany dona gust de veure'l. Llàstima que només puguem dormir dues hores, perquè a les 4 del matí hem d'estar a l'aeroport per tornar a casa.
Tornada. Moments de silencis i reflexions. Mirades còmplices. No ens podem creure encara tot el que ha passat. Sentim que aquest viatge ens ha fet madurar el projecte i nous pensaments tenen ara el seu lloc en la banda. La setmana que ve ens reunirem per parlar i decidir moltes coses. Però ara toca descansar… i dormir més de 5 hores seguides.