És de tots sabut el que passa quan s'intenta ajuntar l'aigua amb l'oli, un exemple tradicional que solem utilitzar per plasmar aquelles coses que no quallen per molt que ho intentem, unions forçades que estan predestinades a no ser. El més genuí que té Bojos per Molière és també la seva pròpia tomba. L'aposta de TV3 per representar la febre teatral a la petita pantalla acaba desembocant en una paròdia matussera que deixa l'art del teatre a l'alçada del betum, amb escenes bastant banals i interpretacions absolutament sobreactuades que fan més mal que bé a una idea les intencions de la qual són lloables. És la prova latent que fer servir els mateixos mecanismes que s'utilitzarien damunt d'un escenari al medi televisiu no funciona: en lloc de retre-li un homenatge a les arts escèniques, gairebé sembla que se li digui a l'espectador que qualsevol individu amb ínfules de grandesa actoral és en realitat o un boig o un cínic.
🟠 Bojos per Molière: repartiment, capítols i tots els detalls de la sèrie de TV3
En els dos anteriors episodis de la nova sèrie de TV3 ja es denotava un dèficit de personalitat que corria el risc d'acabar sent també menjat per la previsibilitat de les trames; fins i tot també que podia passar que el desenvolupament dels personatges quedés en una insubstancialitat aclaparadora. El que no vam veure venir és que el que semblava la seva millor arma, aquesta picada d'ullet al bressol dels artistes, podria acabar sent la seva pitjor condemna. En aquest tercer capítol abunden els exemples trivials que pretenen recrear el dramatisme en els diferents actes de la sèrie i que encaixarien només davant un pati de butaques. Ni hi ha profunditat ni hi ha versemblança en algunes parts de les diferents històries. Fins i tot hi ha alguns moments en què el més honest és apartar els ulls de la pantalla per superar la vergonya aliena. Rialles que no es creu ningú o canvis d'humor (i d'actitud corporal) sense context que ni cristal·litzen ni s'entenen en el context d'una sèrie televisiva. És una paròdia o una imatge realista de l'amor pel teatre? No queda clar i és un error.
Quan un fa amb un còctel no n'hi ha prou amb què els ingredients per separat siguin d'una bona qualitat, si no que cal assegurar que el seu sabor, els seus components i les seves condicions físiques tinguin altes probabilitats de convertir-se en una consistència homogènia si es posen en un mateix bol. Tampoc no ajuda que no hi hagi cap rerefons psicològic en els personatges, ni que vist ja gairebé el 30% de la sèrie no es tingui la satisfacció d'estar passant una bona estona de desconnexió ni cap reflexió prou suggestiva i seductora per emportar-se al cap. La majoria d'elements de Bojos per Molière segurament funcionen, o podrien funcionar, per separat. El problema, en la meva humil opinió d'espectadora, és que quan tot s'ajunta, el resultat és una sopa sense sal de fàcil substitució. I ja en van tres.