El periodista Antoni Bassas, guanyador del premi Josep Pla d'enguany amb Bon dia, són les vuit, carrega una caixa plena de recanvis de tinta per a la seva ploma. No vol quedar-se sense a mitja jornada. Martí Gironell, premi Sant Jordi amb La força d'un destí, "només" porta tres bolígrafs, no fos cas que algun li fallés. L'escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís, premi Sant Jordi amb Jo sóc aquell que va matar Franco només en carrega un, de bolígraf, però confia en què "sempre a les parades on signes en tenen de preparats". Els guanyadors d'aquests tres premis literaris, a poca estona de començar les signatures de Sant Jordi, estan convençuts que avui serà un gran dia. Preveuen passar gairebé 12 hores sense parar de signar i rebre els lectors.

Martí Gironell: "Poc podia imaginar que el 2018 hi hauria tants paral·lelismes amb el franquisme"

Un Sant Jordi tristament especial

"Poc podia imaginar, fa tres anys, quan vaig començar a documentar-me sobre la història de Jean Leon, que tres anys després hi hauria tants paral·lelismes amb la seva època", explica Martí Gironell. I afirma que li sembla increïble l'ambient de persecució política, manca de llibertat d'expressió i retall generalitzat de les llibertats que s'està vivint. Malgrat tot, de la història de Jean Leon en treu un missatge optimista: "Aquest personatge et demostra que si ets tenaç, si t'hi esforces, qualsevol cosa és possible, i que pots ensortir-te'n".

Joan-Lluís Lluís: "Cal matar Franco cada dia"

Rematar Franco

Joan-Lluís Lluís va guanyar el seu premi amb Jo sóc aquell que va matar Franco, la història d'un català exilat de la guerra civil que durant la Segona Guerra Mundial se sumava al maquis i acabava per matar al dictador espanyol. Ara, davant la situació actual, reflexiona: "Franco s'ha de matar cada dia. Franco va morir però el franquisme no. Tan sols va hivernar, i ara torna. Ara els seus hereus són al poder".

Antoni Bassas: "Si els catalans fóssim uns dropos no haguéssim inventat el Sant Jordi"

Festa, malgrat tot

Joan-Lluís Lluís, considera que a desgrat de la situació, cal celebrar amb la màxima potència la festa del llibre i la rosa, perquè això constitueix també una forma de resistència: "La cultura esdevé una arma potent i eficaç, que dóna la imatge de Catalunya com un país culturalment potent. I això és molt útil". També Bassas indica que la festa mostra el potencial català: "Si els catalans fóssim uns dropos no haguéssim inventat el Sant Jordi", afirma, tot deixant clar que aquest dia de celebració és la materialització d'una tasca cultural feta durant tot l'any. Bassas creu que, justament per la situació política, enguany "hi haurà més ganes de celebrar el Sant Jordi que mai".

Esclavatge feliç

Avui no serà un dia fàcil per als autors. Seran hores i hores d'atendre als precs i les preguntes dels lectors. I de signar centenars d'exemplars. Antoni Bassas es mostra inquiet per veure els seus oients convertits en lectors, però reconeix que pot acabar esgotat. Martí Gironell afirma que "intentarà no ser gaire greu" en les signatures, però confessa que a vegades això és ben difícil. Joan Lluís-Lluís confessa que per a ell aquest serà un "dia d'esclavatge", per l'esforç que li suposarà, però aclareix que es tracta "d'un esclavatge molt feliç".