Michel Houellebecq és un dels autors més coneguts de la literatura francesa, però també és un dels personatges més detestats del món intel·lectual francès. Provocador, mordaç i políticament incorrecte, Houellebecq desperta passions. Ara, l'editorial Anagrama presenta Serotonina, la seva darrera novel·la, que té una trama en la que es combina un personatge amb una crisi de masculinitat amb un entorn de crisi de la pagesia a la França rural (la traducció al català és d'Oriol Sánchez Vaqué i la que s'ha fet al castellà, de Jaime Zulaika).
Foto: Luis Munhoz.
A disgust amb el món
Florent-Claude Labrouste sembla tenir-ho tot: una feina ben pagada i poc exigent amb els horaris, una herència que li permet inflar les seves despeses, una jove amant asiàtic, un pis de luxe al centre de París... I, malgrat tot, per a ell la vida és un infern. Es troba deprimit. La solució que li dona el metge és el consum de Captorix, un antidepressiu imaginari que actuaria sobre la serotonina, l'hormona de l'humor i del plaer. Així no té tristesa, no té pànic, no sent dolor... I tampoc sent eufòria, ni felicitat, ni excitació... El Captorix li permet fer una vida relativament normal, però li manlleva les grans emocions i li provoca impotència. I la vida acaba de perdre el poc sentit que tenia. Labrouste decideix deixar-ho tot i se submergirà en la recerca d'un passat idealitzat. Però la sortida és més difícil del que preveia, perquè el passat no torna mai.
Mascles en crisi
El món de Labrouste és un món masculí amb els seus propis rituals, amb un masclisme molt arrelat... Un món d'homes convençuts de la seva capacitat de seducció, de la seva gran virilitat... Serotonina s'inicia en una benzinera en una carretera d'Almeria. Un madur Labrouste té un dels seus darrers somnis eròtics quan li dirigeixen la paraula dos noies joves amb aspecte hippy. Però la seva masculinitat està ja en crisi, i la trobada eròtica amb les dues noies no deixarà mai de ser un somni. Labrouste té una jove amant, i això que hauria de semblar un triomf de la seva masculinitat, però no és tan clar; el protagonista, per complaure la seva xicota fa allò que mai no hagués fet per voluntat pròpia (viu en un pis que no li agrada i va de vacances a destins que no desitja per complaure la nòvia). I mentre ell es va veient sumit en la impotència, la seva companya té una vida sexual desenfrenada, amb altres evidentment... El paper de Labrouste al món comença a complicar-se. I començarà a pensar en els seus amors del passat com a sortida als seus problemes.
Quan França perd la seva identitat
Labrouste ha estudiat agronomia i quan fuig de la seva parella acaba, inevitablement, al camp. Però el camp francès no és cap glòria. La pagesia francesa està condemnada. Els somnis de modernització i de potenciar les exportacions de determinats productes no són sortides reals; la pagesia, com a tal, està condemnada. El capitalisme busca noves formes d'explotació de la terra i els pagesos no són necessaris i acabaran, inexorablement, per ser escanyats. La desolació interior del protagonista corre parella amb una Normandia rural ensorrada per una modernitat que l'exclou. Perquè, en el fons, tota l'obra de Houellebecq és una gran crítica al capitalisme i al liberalisme, no només en el camp econòmic, sinó també per les relacions socials que generen. Però la seva visió de la crisi de l'home francès en el món capitalista constitueix una crònica desesperançada, que no està gaire lluny de l'autobiografia, ja que Houellebecq també és agrònom i, com Labrouste, també havia estat funcionari al Ministeri d'Agricultura. Houellebecq, com el protagonista de Serotonina, es va casar el 2018 amb una jove asiàtica. I se sap que durant algun temps ha viscut a Almeria, prop del parc natural de Cabo de Gata.
Les mil polèmiques d'Houellebecq
Les partícules elementals, el primer llibre que va tenir èxit de Houellebecq, ja va causar moltes controvèrsies, en ser considerat una obra misògina per tractar la dona com un objecte. Una altra de les seves novel·les, Plataforma, va ser interpretada com una aposta pel turisme sexual com a solució per a la crisi de la masculinitat occidental, i també va ser severament criticada. Submissió encara va rebre majors crítiques, perquè se la va considerar una obra islamòfoba, ja que presentava en tons apocalíptics una França sotmesa a l'Islam. La mateixa vida de Houellebecq també ha estat polèmica. De fet, va deixar França per no pagar tants impostos i es va instal·lar, primer a Irlanda i després a l'Estat espanyol. No ha deixat de vilipendiar els seus rivals en el camp de l'escriptura. I fins i tot va crear una certa polèmica en creuar dures acusacions amb la seva mare. I, malgrat tot, les seves novel·les, les seves poesies i els seus assajos continuen essent tota una referència a França i a Europa sencera. Molts el consideren un reaccionari, però d'altres afirmen que és un autèntic antisistema. És més, mentre alguns el consideren un escriptor genial, d'altres afirmen, de forma òbviament injusta, que no ofereix res de nou (al cap i a la fi, hi ha una gran tolerància cap a llibres que no ofereixen res de nou; i, en realitat, ben pocs llibres ofereixen alguna cosa nova).
Al límit de la provocació
És obvi que Labrouste no és un personatge políticament correcte i que comparteix algunes dels trets reaccionaris dels personatges d'altres obres de Houellebecq: la seva misogínia, el seu buit existencial, el qüestionament del sistema econòmic, la insatisfacció sexual, la fascinació per les armes... Però Labrouste és un individu derrotat d'antuvi, que no cerca ja un triomf, sinó que es donaria per satisfet amb trobar una via de fugida. I és justament aquest perfil desesperançat, derrotat, el qui el lliura de la major agressivitat. El personatge d'Houellebecq s'apropa als límits d'allò més incorrecte, però a la fi, es replega a dins de la seva closca i abandona la lluita i tota presumpció de victòria. És un individu bàsicament autodestructiu. A la fi, no troba ni amb qui parlar. Serotonina no és només la història de la caiguda del món sexual del protagonista i de l'autor, sinó la crònica del declivi imparable d'una forma de ser home, i també de l'apocalipsi d'un país i de tota una societat.