“Fa més de vint anys, un adolescent va ser assassinat en un club nocturn per un error d’identitat. Un dels nois d’una banda violenta va pensar que havia intentat lligar amb una de les seves parelles, però no havia estat ell. El van perseguir amb el cotxe, el van atropellar i, un cop a terra, el van apunyalar diversos cops. La notícia va deixar a tothom en xoc. Com es pot morir un d’una forma tan absurda? Tan senzilla? Tots els joves que eren en aquell club van patir estrès posttraumàtic i l’objectiu d’Euphoria era narrar la seva història”.
Això ens explicava Daphna Levin (Israel, 1968) en l’entrevista que ens va concedir abans d’assistir al Serializados Fest. Però no ens parlava de l’Euphoria nord-americana de la Zendaya i HBO, sinó de la versió original israeliana de la qual n’és autora. Una sèrie d’una sola temporada plena de realitat i qualitat sense la qual no existiria el remake que tots coneixem, del qual Levin també és directora executiva. D’ambdues versions en vam parlar amb ella, així com d’altres excel·lents sèries que ha fet com En terapia o Miguel.
Daphna Levin és l'autora de la versió israeliana d'Euphoria.
Dues Euphorias autèntiques
“D’alguna manera, el pas de l’adolescència a l’edat adulta també és un procés traumàtic”, explica Levin. I és que l’Euphoria de Sam Levinson no parteix del mateix incident que l’original, però, segons la seva autora, sí que en sap capturar l’essència. “L’autenticitat era la nostra prioritat i això ho tenen les dues versions. Nosaltres fins i tot vam fer servir adolescents que no eren actors per fer-ho més autèntic, i no vam mostrar ni una sola vegada els personatges dels pares perquè ens volíem centrar en els adolescents, cosa que ens diferencia de la versió nord-americana”.
Levin reconeix que li encanta el remake. Perquè han agafat la seva idea i l’han fet encara més gran. I respecte la sèrie també admet estar enamorada de Zendaya. “La vaig conèixer quan vaig anar al set d’Euphoria a Estats Units. És tan bonica i tan encantadora!”. També va elogiar que la protagonista fos de pell fosca i que fos una persona capaç de triar el seu propi destí, passant d’una personalitat creada per la televisió a Disney Channel a la persona adulta plena de talent que és ara. Pels fans de la sèrie, sapigueu que també li vam preguntar sobre la segona temporada, per la qual encara no hi ha data d’estrena, però Levin ens va respondre això: “No en sé gaires detalls perquè ens envien moltes coses per correu i no tinc gaire temps de llegir-les”.
Històries que arribin al cor
Però Euphoria no va ser la primera sèrie que Estats Units li comprava per fer-ne un remake. Occident ja havia descobert la televisió israeliana amb En terapia, sèrie sobre un psicòleg i els seus pacients que ha tingut múltiples adaptacions a diferents països del món. La pregunta aquí és per què es venen tan bé les sèries de Daphna Levin. “El secret està en centrar-se en la història. Perquè quan no tens molts recursos ho has d’invertir tot en el guió. Si no pots fascinar la teva audiència amb grans produccions, ho hauràs de fer amb històries que els hi arribin al cor”.
I per escriure aquestes històries, Levin assegura passar-se anys escrivint: “No tenim un equip de guió, només soc jo o, com a màxim, som dues persones. I hi dediquem tot l’esforç del món perquè sabem que a Israel el valor no vindrà de la producció, sinó de les idees, els sentiments que s’expressen i els bons diàlegs”.
L’altra cara d’Israel
Una altra de les claus de l’èxit de les seves sèries és que mostra la cara d’Israel que menys veiem a la ficció. Sovint ens centrem només en la guerra amb Palestina, però els israelians tenen vida més enllà d’això. “Quan la gent pensa en Israel té la imatge del desert, els àrabs, la guerra i la gent religiosa, però jo vull ensenyar la vida real de les persones, el que passa a les cases de portes endins”. I per fer-ho, Levin parteix sempre de la seva experiència - és mare de tres fills adolescents - o d’històries reals. Una d’aquestes històries és la que inspira la minisèrie Miguel, que es basa en la vida del seu cocreador, Tom Salama, que va anar a Guatemala per adoptar un fill.
Ara bé, explica l'autora que “quan parteixes d’històries reals, te n’has d’acabar allunyant per explicar la millor història possible. A la realitat, Tom va anar a adoptar un bebè, però a la sèrie vam fer que el Miguel tingués 5 anys perquè així es comuniqués i poguéssim crear més drama”.
Levin: "M'encanta Peaky Blinders, és una de les millors sèries del moment"
Miguel havia estat el seu darrer èxit, de l’any 2018, de manera que li vam preguntar si estava treballant en algun nou projecte. “Tres”. Un sobre un general boig dels anys 60, un drama policial i un drama sobre mares amb bebès. El motiu d’escriure’n tants alhora és perquè “escriure sèries a Israel és com tirar una canya de pescar al mar, no saps mai si algú acabarà picant”. A més, es veu que a Israel està ple de gent que escriu guions. És com una plaga. “Potser la meitat ho fan per evadir-se del conflicte, o per parlar-ne, però sé que l’altra meitat és perquè han vist que les sèries d’aquí es venen molt a l’estranger i llavors, vinga, tothom a escriure”. Finalment, li demanem a Daphna Levin que, precisament, ens parli de les sèries de fora d’Israel i quines són les seves preferides: “M’encanta Peaky Blinders, una de les millors sèries del moment. També he gaudit molt amb Secretos de un matrimonio d'Hagai Levi i amb Mare of Easttown. Ah, i Succession! Estic molt emocionada per la tercera temporada”.