Si a hores d’ara no coneixes Olivia Rodrigo… És normal.

Sobretot si no tens de 18 anys en avall.

Olivia Rodrigo ha estat l’autèntica artista de l’estiu. Com a mínim per a la Generació Z. I més després de l’evolució, maduresa en el rerefons i en les músiques, de Billie Eilish a Happier than ever (2021). Tot i que si no la coneixes, potser no tens tanta excusa…

Carnet de conduir

Les seves xifres diuen que el seu impacte va més enllà dels joves: “drivers license”, una balada amb final quasi gospel, té 270 milions de reproduccions a Spotify. Tanta és la seva rellevància després de SOUR (2021), el seu àlbum debut, que Joe Biden la va contactar perquè l’ajudés en la campanya de vacunació contra el coronavirus dels teens dropos (o de famílies negacionistes). Ser el centre d’atenció també té els seus contres: la californiana ha rebut acusacions de plagi de mig planeta pop.

Sigui com sigui, l’escalada de Olivia Rodrigo ha estat fulgurant. Va publicar el primer avançament el gener de 2021 i quatre mesos després Time ja la considerava el next big thing. Quan va treure “traitor”, també part de SOUR, Billboard ja va dir que ho petaria a la propera l’edició dels Grammy… La de 2022!  Tot i que el disc té alts i baixos, té singles totales i una identitat poderosa, un contrarelat impropi d’un projecte penjant de Disney.

Agredolç

La jove, nascuda l’any 2003, va entrar a  Disney Channel amb 13 anys. A la sitcom Bizaardvark. Hi va ser fins als 19, quan va fitxar per High School Musical: El Musical: La Serie. Se’n va desvincular i… Plot twist (ironia): carrera musical al canto. Però res té a veure la seva curta trajectòria amb la d’altres exfigures Disney.

Olivia Rodrigo, com a bona filla de la seva generació, arrossega influència massiva a les xarxes socials. I ha fet dels seus estímuls generacionals, propers als feminismes, la importància de les cures, la gestió emocional o la salut mental, part del seu discurs.

Així s’expressava la intèrpret, sense encotillaments, sobre el cas Britney Spears a la revista GQ. "Tot el que li va passar a Britney és horrible i ho he seguit molt de prop. Crec que la indústria ha millorat pel que fa a no aprofitar-se de les noies joves. Però encara existeix, ho he vist. No al nivell de Britney, és clar. Però he vist, per descomptat, com es posen per davant els diners respecte a salut mental. Tinc la sort d'estar ben envoltada”.

Rodrigo és una artista Disney, o com es deia fins ara amb un edatisme petulant i una flaire de sexisme, una nena Disney. Però diferent: una nena Disney empoderada. Els seus must surten reflectits a SOUR. Sense pors. Potser per aquest motiu ha calat amb tanta velocitat entre els joves, i entre els no tan joves, com el citat president dels Estats Units, Joe Biden.

olivia rodrigo 2
Olivia Rodrigo, una nena Disney... emporedada

Títols de crèdit

És innegable la capacitat d'influència de Rodrigo. Però ser a l’ull de l’huracà té conseqüències. Des de bon inici, les acusacions de plagi han anat de la mà de la californiana. Uns dies enrere, ​​Hayley Williams i Josh Farro, autors de la majoria de cançons de Paramore, apareixien de sobte als crèdits de “good 4 U”, pilar fonamental de SOUR: 830 milions de reproduccions. La semblança amb “Misery Business” –destí juganer amb el nom del tema– és palpable.

No era el primer cop que Olivia Rodrigo i Dan Nigro, la seva mà dreta a la producció, es veien abocats a admetre inspiració d’altri. En un cas anterior, els crèdits van ampliar-se a Taylor Swift, que té la seva pròpia disputa amb la indústria, que és un referent màxim de la californiana i amb qui té bon rotllo: "Dic que és el meu nadó. N’estic molt orgullosa", escrivia Swift a Rodrigo al mur d’Instagram de la segona.

Però la polèmica estava servida a xarxes. Fins al punt que artistes com Adam Levine (Maroon 5), volent-se assegurar potser un featuring futur, van sortir al pas per donar suport a Rodrigo. Coses que passen, deia ell. Segurament amb coneixement de causa.

Copiar dels millors

No sembla que a Rodrigo l’hagi alarmat en excés la situació. Fins i tot en això ha fet les coses diferents. És un nou tipus d’artista pop: sense gaires escarafalls ni batalles legals, reconeixement en forma de crèdits, fifty-fifty de pasta (dos milions de dòlars en total) i au.

Perquè "deja vu" i "Cruel Summer" són germanes bessones. Sí, i què. El pop en va ple d’aquest tipus de jugades: el pop són quatre acords mal contats, com explicava perfectament el youtuber especialitzat en anàlisis musical, Adam Neely. També en feia referència Lluís Gavaldà, frontman d’Els Pets, a MondoSonoro: “Tant és si és genuí o copiat. El més important és copiar dels millors”. I reconèixer-ho, com ha fet Rodrigo.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat