Si aquesta setmana té una protagonista, aquesta no pot ser cap altra que no Rosalía. L’artista catalana ha aterrat durant quatre dies el seu Lux Tour al Palau Sant Jordi de Barcelona per dur el seu quart àlbum d’estudi als seus fans en quatre nits en les quals ha exhaurit totes les entrades. Entre els milers d’espectadors per veure un dels grans esdeveniments musicals de l’any a la capital catalana, però, no hi haurà els fotoperiodistes que, com ja van denunciar dilluns, la primera de les quatre dates de Lux a Barcelona, els han vetat l’accés a l’esdeveniment per a fer la seva feina. Quatre organitzacions professionals periodístiques de Catalunya van emetre un comunicat conjunt denunciat el veto als fotoperiodistes, en el qual posaven negre sobre blanc que la decisió de la promotora de l’esdeveniment coartava la llibertat d’informació de la població, un dret recollit en la Constitució, ja que “implica reduir la diversitat de punts de vista i empobrir el relat informatiu” quan només es té accés a imatges autoritzades pels equips de comunicació.

Que Rosalía hagi estat la primera artista catalana de renom en vetar l’entrada a fotoperiodistes, com han fet alguns artistes estatunidencs o britànics, ha provocat un gran enrenou a les xarxes i als mitjans de comunicació i ha provocat la reacció del gremi a Catalunya. Però no són només els fotoperiodistes els qui ho denuncien; també dins del sector de la comunicació corporativa o d’imatge, no es veu amb claredat cap argument que justifiqui el no permetre l’accés als professionals del periodisme gràfic, decisió que titllen d’“il·lògica” i “sense precedents”, i temen que es pugui estendre en altres situacions semblants per seguir el seu exemple.

Pot ser l'exemple a seguir

Els fotoperiodistes denuncien que aquest no és l’únic problema d’accés que tenen i que ja fa anys que tenen problemes per a fer la seva feina de forma normal. Des d’ElNacional.cat parlem amb Jordi Borràs, fotoperiodista i una veu crítica contra aquest veto, que avisa, però, que la seva professió es troba “amb vetos de tota mena”: “Rodes de premsa on no es fan preguntes, rodes de premsa amb pantalles de plasma, actes de tal conselleria o del Govern en els quals no es convida a la premsa i són ells, des del gabinet de comunicació, els qui envien les imatges”. Per tant, no és un problema només de la Rosalía, però sí que considera que es pot estendre a altres artistes del panorama musical i no volen que “ara comenci a ser una moda implantada aquí”. De fet, el fotoperiodista assegura que “és la primera catalana i segurament a l’Estat espanyol” que es troba que fa això. Pràctica que s’ha dit que és habitual en concerts de gran format, però que Borràs desmenteix i assegura que es tracta d’una “minoria”. “La gran majoria d’artistes els cobrim sense problemes”, diu, i aproxima que fa entre una vuitantena i un centenar de concerts anualment. 

Tot i que s’han bastit arguments per defensar aquesta limitació, per a Borràs no són suficients per imposar la restricció a l’accés perquè, per començar, assegura que ja de forma general només poden estar als concerts durant una o tres cançons per fer les fotografies i després els fan fora, sense cap mirament ni, molts cops, espai per a poder continuar fent la seva feina. Alguns asseguren que no té importància perquè ja hi ha milers de persones amb els seus mòbils que ja publiquen les imatges, i perquè les fotografies que serveix la promotora ja es poden utilitzar per il·lustrar les informacions. “Les imatges servides, per molta qualitat que tinguin, no seran mai un exercici fotoperiodístic; serà un paquet de fotos de caràcter publicitari, fotos que no tenen una mirada d’un fotoperiodista”, assegura. Elvis Santos, cap de Relacions Públiques i Influència d’Ogilvy Spain, assegura en una conversa amb ElNacional.cat que creu que la mesura adoptada per l’equip de Rosalía és “il·lògica” i, tot i que hi haurà qui “ho repliqui a escala estatal”, no entén “el model”.

“Si hi ha voluntat, es pot fer”

Les dues persones contactades per aquest diari expressen que no hi ha cap argument que justifiqui la no acreditació als fotoperiodistes, ja que estan fent “la seva feina” i aquesta és “compatible” amb el “control de la narrativa” i el fet de poder donar també el punt de vista dels periodistes sobre el concert. Ambdós apunten que la decisió de deixar la representació professional només als equips de la cantant no respon a cap argument i, a parer de Borràs, a més, “és la mirada que interessa a la persona d’interès”, sigui aquesta un artista, com en el cas de Rosalía, o un polític. “Si la nostra feina és fer fotografies a un esdeveniment d’interès informatiu, sigui una roda de premsa o un concert de Rosalía, el que hem de fer és facilitar la feina”, diu, en relació amb l’accés que s’hauria de permetre als fotoperiodistes. De fet, en alguns dels concerts als quals va ja hi ha algunes restriccions pel que fa a l’espai i, cada cop més, algunes clàusules abusives sobre els productes que treu de l’estada al concert. Ara, amb el veto, total, es fa un pas més en la pressió sobre la feina que poden fer els fotoperiodistes. I, si hi ha cap problema per poder assegurar el contacte proper amb el públic, o requisits de posicionament dins de la sala, Santos assegura que, “si hi ha voluntat, es pot fer”.

No estem pel concert, estem per la feina

Tots dos destaquen que no hi ha cap incompatibilitat entre que els fotoperiodistes puguin fer la seva feina i que el públic pugui gaudir amb normalitat del concert, o que l’equip de comunicació dels artistes decideixi publicar les seves pròpies imatges. De fet, Santos diu que amb la presència de les dues opcions els mitjans podrien triar què fer servir i no haver de veure’s només amb una única opció per il·lustrar les seves informacions sobre els concerts. Perquè, tot i que els fotoperiodistes no es podien acreditar, sí que ho han pogut fer els redactors i periodistes dels diferents mitjans de comunicació. Borràs reitera, però, que “no són fotoperiodistes”, sinó persones que poden fer una fotografia, com tot el públic present a la sala. Aquí, també, assegura que si fos per una necessitat de controlar el que surt en públic, els milers de telèfons que ho ensenyen a les xarxes socials a l’instant també podrien estar controlats, com ha fet algun artista, però que això no interessa als artistes, ja que “no s'entén un artista de la talla de Rosalía avui en dia sense xarxes socials”. “No estem pel concert”, diu el fotoperiodista, “estem per la feina i amb un objectiu molt clar, que és intentar que les fotos que fem a l’artista quedin el millor possible”, adverteix, davant les crítiques que s’han llençat contra la professió aquests dies, també des d’alguns mitjans de comunicació.