Històries d'execucions, anècdotes d'humor negre amb difunts, sòrdides trames de prostitució... Els contes inclosos a la compilació Savis, bojos i difunts (El conte decadentista a Catalunya, 1895-1930) (editorial Males Herbes) no formen part del cànon literari català, probablement perquè expliquen històries que no es van considerar prou "constructives". Però el seu editor, Ramon Mas, ha decidit fer aquesta antologia, justament, perquè en reivindica la seva qualitat literària.

Contra la modernitat

Els contes recollits a Savis, bojos i difunts estan, realment, en línia amb algunes produccions literàries que en aquell temps es feien a d'altres països europeus. Representen els aspectes més tèrbols de la societat industrial, però sense cap voluntat pamfletària. Mas creu que reflecteixen el desencant dels autors cap al rumb que havia pres la societat industrial, reflecteixen "el mal d'època", una reacció cap a un progrés que s'oblidava de les persones i que acabava creant marginalitat. L'antòleg assegura que en diversos contes són precisament els personatges marginals els que fan mostra de dignitat i de saviesa: els indigents, les prostitutes... En canvi, la massa i les convencions socials són agudament disseccionades en aquestes obres inconformistes.

El més rar dels canònics i el més rar dels més desconeguts

Ramon Mas ha hagut de fer una forta recerca en llibreries de vells per trobar aquests originals. Afirma que tan sols un 10% dels contes aquí reproduïts eren actualment en catàleg d'editorials. Més de la meitat eren textos que no s'havien reeditat des de finals del segle XIX o principis del XX i alguns d'ells només eren disponibles en edicions prefabrianes. Alguns d'aquests contes eren d'autors poc coneguts: Xavier de Zengotita, Ernest Martínez Ferrando, Diego Ruiz, Jeroni Zanné... Però d'altres van ser escrits per intel·lectuals molt coneguts a l'època, com Santiago Rusiñol, Raimon Casellas, Joaquim Ruyra, Víctor Català, Prudenci Bertrana... I fins i tot n'hi ha un d'Eugeni d'Ors, de qui es diu que va ser el pensador que més va influir en José Antonio Primo de Rivera. Ara bé, els textos dels autors més populars no formen part del seu cànon, sinó que són textos atípics de la seva producció que el temps, i sobretot la crítica, han anat bandejant.

La petjada franquista

Ramon Mas creu que el franquisme va tenir un paper decisiu en el bandejament d'aquests autors. Als anys seixanta i setanta, els professors Joaquim Molas i Josep Maria Castellet van construir el cànon de la literatura catalana que ha sobreviscut fins ara. Segons l'autor de l'antologia Savis, bojos i difunts, en aquest cànon es van prioritzar les obres amb una funció social, ja que la situació política ho exigia. Tot allò que no s'havia escrit ni "pel país" ni "per un canvi social", va ser considerat secundari i es va marginalitzar. Tota una sèrie d'autors que havien escrit abans de la guerra van quedar al marge del que es considerava la "bona" literatura catalana. Pere Calders, en el seu temps, ja va reivindicar una recuperació d'aquests autors oblidats... Ramon Mas vol que, tal i com pretenia Calders, el lector actual els pugui tornar a valorar a partir d'una ullada no tan esbiaixada del passat. I és que Mas assegura que, justament, aquestes obres tenen un element profund de crítica social. I un gran valor literari.

Per a tots

L'autor de l'antologia apunta que aquests textos tracten de temes que interessen al lector modern. Si bé creu que aquests contes poden atreure els universitaris, apunta que l'antologia va dirigida als lectors en general i que "no té cap voluntat acadèmica". Per facilitar l'accés al públic, els contes escrits amb ortografia prefabriana s'han modernitzat. Mas afirma que és un llibre escrit, no des de l'erudició, sino "des de la passió del lector", i apunta que si bé creu que aquesta obra "no canviarà el cànon de la literatura catalana", podria ajudar "a fer visible allò que està fora". I afirma que aquests 25 contes són una mostra de bona literatura que fascinaran al lector actual. 

 

Foto de portada:   "Une exécution en Espagne, Le supplice du garrot, Exécution de Oliva Moncasi, au Campo de Guardia".  Le Monde Illustré, 18 de gener de 1879.