Santiago Posteguillo s'endurà els 610.000 euros del Premi Planeta 2018, pel seu manuscrit El ascenso, presentat amb el pseudònim James Sussex i que serà publicat amb el títol Yo, Julia. La finalista ha estat Ayanta Sánchez Barilli, filla de Fernando Sánchez Dragó (Premi Planeta 1992), amb l'obra El adiós (presentada amb el pseudònim Sandra Glaser), que es publicarà amb el títol Un mar violeta oscuro, i rebrà 150.250 euros. Les dues novel·les guanyadores han estat triades entre les 642 presentades per un jurat integrat per Alberto Blecua, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Belén López, com a secretària amb vot. El lliurament dels premis s'ha realitzat al tradicional sopar del dia de Santa Teresa, al Palau de Congressos de la Diagonal de Barcelona, tot i que el Grup Planeta va retirar la seva seu d'aquesta ciutat després del referèndum i la manté a Madrid.
La guanyadora
Yo, Julia, de Santiago Posteguillo és la història d'una dona, Júlia Domna, que se serveix de totes les seves armes per ascendir en un món d'homes, cinc personatges que representen diferents esglaons socials en un llibre, d'acord al jurat, d'"una gran fondària psicològica". Rosa Regàs ha explicat que si bé és una història escrita per un home, la veu narradora és la d'una dona. Posteguillo ha assegurat que la primera idea d'escriure aquest llibre va tindre-la a Deià, quan va visitar la casa de Robert Graves i va seure a la taula de treball de l'autor de Jo, Claudi. Posteguillo explica que en temps de recerca de la igualtat és bo donar una ullada al passat i reconstruir personatges femenins que fins ara havien passat desapercebuts. Posteguillo explica que Júlia és un personatge "incommensurable", que organitza tota una dinastia imperial. Posteguillo afirma que continua amb les seves novel·les la sèrie cronològica sobre la història de Roma, una història que considera “essencial”, perquè “si entenem Roma ens entenem a nosaltres mateixos”.
Sopar dels Premis Planeta. Twitter: @edit planeta.
El mestre del best-seller en novel·la històrica
Santiago Posteguillo era una aposta segura per mantenir el ritme ascendent de les vendes del Planeta. Els editors diuen que la seva trilogia Africanus, sobre Escipió (publicada per Penguin Random House, la competència més directa del Grup Planeta) ha venut un milió d'exemplars. Posteguillo (València, 1967) és professor de literatura a la Universitat de Castelló i ha publicat a Planeta la trilogia Los asesinos del emperador, sobre Trajà. També a l'editorial Planeta ha publicat sengles assajos sobre literatura: La noche en que Frankenstein leyó El Quijote i La sangre de los libros.
Una novel·la sobre dones
Un mar violeta oscuro, de Ayanta Sánchez Barilli és la història de quatre generacions de dones reflexionen al llarg dels anys en un llibre polièdric que reflexiona sobre l'impacte de l'ahir sobre l'avui. Una història basada en la seva pròpia història personal, basada en la mort de la seva mare; un llibre que vol que sigui un llibre per a la seva família, però també "per a tots els lectors". Per a reconstruir aquesta història, que es remonta fins el 1860, Barilli ha recorregut als documents de les dones de la seva família. Ella ho planteja com un llibre "per a la reconciliació entre homes i dones, perquè hi hagi una veritable igualtat".
Ayanta Barilli. Foto: Alma Espinosa.
La finalista
Ayanta Sánchez Barilli és escriptora, periodista i actriu, i s'ha fet popular com a presentadora dels programas EsAmor i EsSexo, a la cadena esRadio. Havia estat col·laboradora als programes del seu pare, Fernando Sánchez Dragó i de Federico Jiménez Losantos. Ha actuat a nombroses pel·lícules i obres de teatre, com Mandíbula afilada, de Carles Alberola, o Volaverunt, de Bigas Luna, i ha aparegut a televisió en sèries com Pepa y Pepe o A las once en casa .Aquesta és la seva primera obra de ficció; fins ara només havia publicat una obra amb el seu pare sobre les relacions paterno-filials, Pacto de sangre. Vidas cruzadas, i una compilació de les cartes d'amor rebudes al seu programa: Un año de amor. Fernando Sánchez Dragó, molt emocionat, ha definit Ayanta Barilli com "la sort de la seva vida" i a més a més, ha assegurat que, sincerament, creu que la seva filla ha escrit "una obra mestra".
Celebració amb perfil baix
La festa de concessió dels premis ha tingut un perfil més baix del que era habitual. Tradicionalment era una gran festa presidida pels reis d'Espanya, amb participació de nombroses personalitats del món polític i cultural. L'any passat, pocs dies després del referèndum, el rei Felip no hi va assistir i els representants de la classe política van ser més aviat escassos. Aquest any tampoc hi ha hagut presència reial.
Un premi amb molta història
El Premi Planeta es va començar a concedir el 1952. L'han obtingut obres tan destacades com La muchacha de las bragas de oro, de Juan Marsé, Los mares del Sur, de Manuel Vázquel Montalbán, Crónica sentimental en rojo, de González Ledesma... Entre els finalistes hi havia autors tan destacats com el peruà Manuel Scorza, amb Redoble por Rancas. Però molt sovint el premi ha recaigut en autors amb bones perspectives comercials, però amb obres de qualitat dubtosa. En vàries ocasions s'ha acusat als organitzadors de negociar la concessió amb criteris de vendes i no pas literaris.