Ja fa anys que el nom de Santa Salut ressona, no només en el circuit del rap underground, sinó a grans festivals o campanyes publicitàries, com l'última que ha fet amb Estrella Damm. L’artista sabadellenca mai té prou i està intentant arribar al següent nivell. De compondre cançons per passar-s’ho bé a estrenar disc nou, Discordia, i fer gira per Mèxic en una mateixa setmana. On pot arribar la Santa?
El disc comença fort. Només el títol, Discordia, ja és tota una declaració d’intencions.
Totalment. Discòrdia vol dir que estàs en desacord. El disc gira al voltant de la idea que l'amor et porta a punts molt contraris entre ells. En aquest punt és on apareix la discòrdia.
Per tant, és un disc que conceptualment gira entorn l’amor?
No. L'amor es pot veure i viure de moltes formes. No només existeix l'amor de parella. Existeix la passió pel que t'agrada fer, el plaer de passejar per un prat de flors… Hi ha altres vincles o estats que et poden portar un sentiment similar al de l'amor amb la sensació de felicitat i plenitud que l’acompanyen. Per altra banda, al disc hi ha cançons, com 'Cadena de plata', que no tenen res a veure amb l’amor. En aquest cas, simplement reflexiono al voltant de l'infern imaginant-me allà.
Santa Salut acaba de publicar el seu nou disc, Discordia.
En aquest disc també explores el Cel, l’Infern i la Terra. Com vas arribar a aquest concepte?
Intentant donar-li les màximes voltes possibles al disc i buscant crear una idea que compactés el treball, em semblava interessant dividir el disc en tres parts i que cada una d'elles evoqués uns sentiments i sons diferents. Al cel tenim, per exemple, cançons acústiques o lo-fi, a la terra he tret la meva part salvatge i juganera, i a l'infern he experimentat amb el trap o el rap.
La teva música sempre ha tingut una càrrega rabiosa bastant alta. En canvi, en aquest disc hi ha altres pulsions importants com l’amor o l’alegria. Com ha estat aquesta evolució?
Simplement, he escrit el que sentia. Quan escrivia sobre temes més revolucionaris o de protesta era perquè passava per un moment en què estava molt enfadada amb el món i tenia molta ira dins. Ara estic vivint altres coses i em neix parlar d’aquestes.
Vaja, que has superat una etapa, tant vital com musical, molt més rabiosa i destructiva.
Jo abans estava supercabrejada i m'agradava molt anar a manifestacions, ajuntar-me amb les col·legues del sindicat... I, per tant, volia parlar d'això en el meu rap. Ara tinc altres motivacions. A més, he anat creixent com a artista, i trobo més interessat i complex parlar de coses més metafòriques, que no insultar al govern, per exemple.
Trobo més interessat i complex parlar de coses més metafòriques, que no insultar al govern
Seguint amb el procés compositiu. Fa més d’un any que vas començar a ser gestar aquest disc. Ha estat un feixuc?
No, he fet el procés que volia. Volia estar molt de temps currant perquè he vist que, sense arribar a ser malaltís, és molt important donar-li la volta a les coses i no ser conformista. Durant l’hivern passat, vaig marxar a una masia acompanyada dels meus productors i de les meves amigues artistes. Vam estar ideant aquest disc. Tothom va poder aportar el seu gra de sorra.
Amb quantes idees vas entrar i amb quantes vas sortir d’aquest retir creatiu?
Anàvem amb alguna idea i dues cançons mig pensades. Vam sortir d’allà, no amb el disc fet, òbviament, però sí amb petites idees, tornades, rotllo pel què tirar… Només va haver-hi dues cançons que es van crear i compondre totalment quan vam marxar.
Com a experiència creativa aconseguir perfilar gran part d'un disc en una setmana deu ser brutal.
Va sortir tot superrodó. A més, pensa que érem molta gent aportant idees. Per altra banda, moltes eren idees d’un minut de cançó, que aquestes es poden aconseguir mitjanament de pressa. La feina real és en el moment de desenvolupar tot el tema, és el que porta més temps.
Si per alguna cosa destaca aquest treball, és pel seu eclecticisme estilístic. Va ser una idea a priori o va sorgir en el procés?
La idea va ser meva. Vaig decidir fer un disc i tocar els màxims estils musicals que pogués, fer alguna cosa especial. En aquest procés m'han ajudat tres productors i el DAAX.
Imagino que per poder interpretar tants estils necessitaves rodejar-te de més d’un productor perquè t’ajudessin a trobar l’essència de cada gènere.
Òbviament. Sí que he tingut la capacitat d'identificar com volia que sonés cada cançó que volia fer. Però estar rodejada de tres músics que saben el que fan, ajuda.
Per altra banda, que sigui un disc on la producció és tan important, i que aquesta no estigui a les teves mans pot ser delicat. Et va inquietar en algún moment?
Si jo no sé fer mesclar i produir perquè haig de ratllar-me? La clau és saber identificar quina persona té la capacitat per produir, mesclar i masteritzar com tu vols. Pensa que per fer una cançó participen moltes persones, no ho pot fer tot una persona sola.
Santa Salut, referent absolut del rap català
Sí que és veritat que és un procés col·lectiu però tampoc és normal que un artista treballi amb quatre productors de forma paral·lela.
Sincerament, m'he inspirat en els grans músics professionals. Aquests es poden arribar a rodejar de cinquanta músics per fer un disc. A més, volia experimentar amb treballar amb molta penya. Fins ara, sempre havia estat un procés en què el DAAX i jo ens tancàvem a l'estudi. Amb aquest disc he intentat fer un pas cap endavant com a artista.
Un pas cap endavant o un renaixement de Santa Salut? Perquè en aquest treball trobem poc del teu característic boom bap.
Al disc continua havent-hi boom bap eeee (Riures). Més que un nou inici, és una evolució. Durant aquest temps he après molt i ara sé que puc fer moltes més coses que les que mostrava en els primers treballs. Al principi, feia música per passar-m'ho bé i no aspirava que ningú m'escoltés ni vingués als meus shows. La perspectiva ha canviat i, per tant, vull fer-ho el millor possible.
Fent una mica de retrospectiva, has passat en poc temps de fer música per gaudir, a, en la mateixa setmana, treure disc nou i marxar de gira per Mèxic. Com està vivint aquesta explosió?
Doncs no ho sé. Emocionalment, el subconscient fa molt i a vegades et penses que estàs molt tranqui i realment estàs molt nerviosa. Sóc una persona molt nerviosa i clar que tinc nervis, però del que tinc ganes és de continuar traient coses, fer concerts... Perquè per molt que el disc funcioni bé, només serà el següent pas per continuar avançant.
Tu de vocació ets rapera i, per tant, escrius barres. Però en aquest disc t’has llançat amb estrofes i tornades. Què és més fàcil d’escriure per tu?
Per mi són més fàcils les barres tot i que cada vegada tinc més facilitat amb les tornades. Així i tot, fer una tornada és molt difícil; que tot quadri i tingui sentit.
Existeix la voluntat de protegir el català des del rap
Amb alguna cançó vas patir perquè no arribés a veure la llum?
Amb 'Self Love' va haver-hi moments que vam patir. Teníem clar que volíem una cosa rollo G-funk, però faltava alguna cosa per arrodonir el tema. De sobte, em vaig il·luminar i vaig dir: i per què no li fotem drill?
En aquest disc col·labores amb Swit Eme, Elane i Sofía Gabanna, que més que amics, semblen que ja siguin part de la teva família.
Per aquest disc volia que tothom que ha estat en el meu procés com a artista, en formés part. També es va intentar fer alguna cosa amb Flashy (Ice Cream), però no va haver-hi temps.
Parlant concretament d’Elane i Sofia Gabbana, a les xarxes es pot observar que compartiu una amistat molt sincera i bonica. Crec que són dos artistes que els hi falta focus mediàtic tenint en compte les seves propostes. Estàs d’acord?
Crec que ara justament la Sofía està rebent molta més atenció i l'Elane 100% se'n mereix molta més. El seu projecte aporta unes idees i una filosofia superguai. Tothom es pot sentir identificat amb les seves lletres i el que fa.
Reunint tants estils, em podries dir quins han estat alguns dels referents que has tingut per crear Discordia?
Com a disc, he tingut present el nou de la Nathy Peluso. Fusiona molts estils i amb molt de gust. Si t’hagués de dir alguna cançó, m'ha servit d’inspiració el Bohemian Rapshody. Té parts molt diferents entre elles, però encaixen perfectament, i això em flipa.
Una marca de la casa és utilitzar el català com un recurs estilístic. Em recorda a la manera amb la qual la música urbana a Llatinoamèrica utilitzen l’anglès.
Jo no em puc forçar creativament en escriure en un idioma o un altre. Si no m'està sortint alguna cosa en català i pel sigui, sí en castellà, no surt i punt. Tinc la voluntat de fer més coses en català. Tota la vida he escoltat rap en castellà i el que ens passa a gent acostumada a escoltar rapejar en castellà és que fins que no escoltes algú que et mola rapejant en català, tot et sona estrany. Per sort, cada cop hi ha més rap en català, com per exemple La Masia. I si que existeix la voluntat de protegir el català des del rap. S'ha de potenciar la nostra llengua, que s’està perdent, i jo ho he fet com m'ha sortit.