Va haver-hi una època, en els anys més complicats de la crisi econòmica, allà cap al 2012, en què era una broma recurrent entre la gent del sector: Damm és la conselleria de Cultura a l'ombra. L'acudit naixia pel fet d'estar la cervesera barcelonina rere el patrocini del 99% per cert dels saraus musicals, cinematogràfics, literaris... que es feien i desfeien a casa nostra. Deu anys després, la cosa no ha canviat excessivament. Avui, diada de Sant Jordi 2022, ho hem pogut tornar a viure en una nova edició del Sant Jordi Musical, alguna cosa així com el festival paral·lel a la superilla literària en què toca el bo i millor de l'escena musical nostrada.
🌹 Sant Jordi 2022, en directe: última hora de la diada del 23 d'abril
De memòria
Ja som diverses generacions les que ens hem après la seva adreça amb la mateixa seguretat amb què vomitem de memòria, sense pensar, el número del nostre telèfon mòbil, el del DNI o el carnet de soci del club Súper 3: Rosselló 515. Allà, en la frontera est de l'Eixample, trobem l'Antiga Fàbrica Damm, un indret amb aquell encant dels edificis industrials de principis del segle XX. En el passat laboratori de la cervesa més popular de casa nostra, ara enclavament destinat a la promoció de l'activitat cultural. Com això d'avui, dissabte 23, i demà diumenge 24, del Sant Jordi Musical amb què l'han 'liat parda', reunint en dos dies 40 dels noms més destacats de l'escena musical catalana.
La festa alternativa al Sant Jordi més oficialista de rosa i llibre (que també n'hi havia a la Damm), ha començat a les 12 del migdia. L'ambient no era gaire diferent del que se respira en festivals com el Vida, el Cruïlla, l'Embassa't o el Canet Rock. Joan Dausà ha sigut el responsable de posar les primeres notes al matí. L'escenari del Moll d'Envasat ja ple ha corejat temes com 'Jo mai mai' o 'Ho tenim tot'. En perfecta sincronia, ha estat acabar el concert i que comencès el diluvi part 1. Instant perfecte per tafanejar què passava per l'Antiga Fàbrica: empolsar-se els dits rebuscant entre els vinils de la petita fira del disc que s'hi ha muntat o posar-se a fer cua per aconseguir una signatura del mateix Joan Dausà, Gemma Humet, Roger Padilla de Manel, Mishima o... ¡¡¡Loquillo!!!.
Ara plou ara no
Ara plovia, ara no, ara tocava Joan Rovira i després Marcel i Júlia, la banda de l'ex de Txarango, fent ressonar el seu mestissatge optimista i festiu al Moll d'Envasat. I solapant-se, des de la Sala de Màquines, els mallorquins Da Souza, cafè per als cafeters de l'indie nostrat, d'alguna manera deixebles d'uns Mishima que han decodificat en directe material del seu novíssim disc L'aigua clara. Temps per fer un mos a alguna de les foodtrucks i fer-lo baixar amb un parell de cerveses, evidentment, i de nou al.. lio.
La tarda prometia i no ha defraudat. Ens hem despertat de la migdiada amb el pop amb pinzellades de trip hop dels també mallorquins Alanaire. Alèrgicas al Polen, Sandra Monfort, The Crab Apples han seguit amb una festa que, indiscutiblement, ha tingut com a principal protagonista el pop metafísic de Ferran Palau. Demà més.