Josep Maria Sarabia Roig (1943) és un home que indiscutiblement estima els llibres. És un lector infatigable. Ha treballat de llibreter. Va fundar una petita llibreria a la Sagrada Família, que es va convertir en un referent del barri i dels interessats en la realitat i la cultura africana. Després d'anys perdent visió, fa vuit anys que va quedar-se sense la possibilitat de llegir.

Com vas arribar al món del llibre?
Jo sempre he estat molt lector. No vaig tenir formació acadèmica, llegia molt, però de forma anàrquica. Quan vaig plegar de l’empresa vaig agafar una llibreria en traspàs. Primer treballàvem com papereria i a més a més veníem llibres. Més de la meitat de la facturació era de papereria, i fèiem moltes fotocòpies... Però com que ens agradaven molt els llibres vam començar a ampliar la secció de llibreria i tota la família ens hi vam involucrar. La meva filla des dels 14 anys hi col·laborava.

Quant de temps has estat llibreter?
Jo vaig ser de delineant des dels 18 fins als 44. Després vaig passar 15 anys de llibreter, però continuo sentint-me llibreter. I m’agrada col·laborar encara, com avui... Sóc a la llibreria on vaig estar durant molts anys, i passaré bona part del dia a la parada.

Tu vas anar-te quedant invident. Quan?
És un problema progressiu. Jo sóc miop de naixement, però per a mi no era un problema greu. Vaig començar a tenir problemes a l’ull dret als 35. Als 51 anys vaig tenir problemes a l’ull esquerre. Pero en principi continuava llegint gràcies a ajudes òptiques (lupes i ulleres especials).

Tu estimaves molt els llibres. Com t'ho fas quan et quedes invident per continuar llegint?
T'ajuda molt l’ONCE. Primer et facilita suports òptics, una mena d’aparells com lupes especials que et permeten continuar llegint quan tens poca vista. Per a altres coses usem el Braille, que es basa en un sistema de perforacions. Però per a algú que s’ha quedat cec d’adult li costa molt llegir textos llargs. I té un problema: ocupa molt volum, triplica o quadruplica l’espai d'un llibre "normal". Jo només puc llegir en Braille texts curts.

I aleshores com ho fas?
Des de fa molts anys l’ONCE té una biblioteca sonora. Hi ha locutors que llegeixen el llibre i el graven, i això és accessible per als invidents. I ara hi ha també llibres que s’escanegen i es transformen en àudio amb un sintetitzador de veu. Tot això passa amb sistema DAISY, un sistema que permet gravar grans quantitats de so.

Quines possibilitats té aquest sistema?
Amb el DAISY pots posar marques, com subratllats. Pots accelerar o retardar el  nivell de lectura, repetir un tros. Com si fos un llibre. No tothom llegeix al mateix ritme: hi ha qui llegeix més lent o més ràpid. I a vegades vols revisar un fragment. I aquest sistema t'ho permet.

I hi ha altres sistemes?
A l’ordinador se li pot posar una línia Braille. És una barra que se situa a sota la barra d'espaiat, que permet llegir tot el que surt a la pantalla mitjançant sistema Braille. A la línia apareixen i desapareixen uns bonys que et faciliten la feina. És un mitjà molt útil per als que llegeixen amb aquest sistema.

Què faràs avui?
Passaré el dia a la parada de la llibreria que havia tingut. M’agrada viure el Dia del Llibre. Amb aquest ja són 30 Sant Jordis involucrat al món del llibre. M’enrecordo del primer Sant Jordi... Estava amb la meva dona i estàvem sols, feia 10 dies que havíem obert. I vam muntar paradeta. No vam vendre pas gaire: 69.504 pessetes. No era pas gaire, però aquell dia estàvem molt contents...

Compraràs o et descarregaràs avui algun llibre?
Avui no, però demà llegiré alguna cosa. Cada dia llegeixo. Tinc una llista de 6 pàgines de llibres que vull llegir. Encara tinc molts llibres a la cua.

I què està llegint ara?
Fra Junoy o l'agonia dels sons d'en Jaume Cabré. M'agrada molt en Cabré. Per a mi dels escriptors catalans vius és el que m'agrada més.