Cal tenir-los quadrats. I ja em disculparan que comenci amb una expressió tan grollera i matxirul·la, però imaginin un poble del sud dels Estats Units a finals dels anys 40, un d'aquests amb ranxers de coll enrogit, on a les botigues no li atenen a un si porta el pèl “massa llarg” i si ets negre et manen al fons de l'autobús. Un d'aquests llocs on mamen d'una mena de càntir amb la inscripció ‘XXX’, recullen mofetes atropellades per sopar i assisteixen a esglésies anunciadores de la “fi dels temps”. Un maleït lloc on a la primera oportunitat es treuen l'escopeta per a resoldre qualsevol disputa familiar, com canviar el canal de la tele. Doncs bé, imaginin ara que algú té la desgràcia d'arribar allí al món, i a més, malgrat que se sent nena, ve equipat amb titola de sèrie, i aquest algú té el valor de presentar-se a la seva festa de graduació maquillada i vestida com la reina de Babilònia, per estupor de tots els testosterònics jugadors de l'equip de futbol de l'institut. Aquesta persona, dit de forma més refinada, per necessitat ha de posseir una geometria genital (testicular, ovàrica o de gènere fluid) quadrilàtera que li confereixi una valentia molt poc comuna.
Jayne County és avui una venerable anciana que ha deixat d'autofollar-se amb un consolador de dos caps en un cony fals sobre els escenaris
“Una de les coses que em donava el valor i l'ímpetu per a fer aquest tipus de coses era la música. M'havia fet molt fan dels grups britànics, que era una cosa que es considerava una mica extravagant, una mica rara. […] cal tenir en compte que en el sud es veia als Beatles com alguna cosa molt, molt extrema”, diu la nostra protagonista d'avui. Encara que aquest articulista no té el plaer de sentir-li en persona, ja que Jayne County és avui una venerable anciana que difícilment concedeix entrevistes, ja no sol autofollar-se amb un consolador de dos caps en un cony de fals sobre els escenaris, ha canviat el Nova York del ‘glitter rock’ i el Londres del punk per una caseta al seu poble, i substituït els peus de micro amb els quals hostiava als matxirul·los en els concerts per pinzells amb els quals pinta quadres de traç naïf.
Amb qui sí que tinc el plaer de citar-me és amb l'editor, el meu bon amic Alejandro Alvarfer, membre de Colectivo Bruxista (al costat de l’Adela Domínguez i l’Alejandro Saralegui), per a relaxar la mandíbula bevent i xerrant sobre Man Enough To Be A Woman, el llibre de memòries de Jayne County que va veure la llum al nostre país fa uns mesos, mentre veiem l'Sporting de Gijón – Burgos a un bar anteriorment gallec del barceloní barri del Guinardó. Comença el partit.
Jayne County és famosa per haver participat en la Revolta de Stonewall, protagonitzar obres de teatre d'Andy Warhol, ser la silenciada musa de David Bowie...
“El descobriment del llibre en la seva versió original li ho devem a Ibon Errazkin (un dels artífexs del ‘Donosti Sound’ com a guitarrista d'Aventuras de Kirlian i Le Mans), el traductor, a qui vam conèixer a través d’en Javi Bayo, DJ i col·leccionista de sons negres de l'opinió dels quals ens fiem molt, i a qui va semblar-li que Man Enough To Be A Woman encaixava totalment en el nostre catàleg. Ibon té molta experiència, i més en literatura musical, i ens va dir que li venia de gust fer el treball a quatre mans juntament amb Tito Pintado (banderer del ‘Xixón Sound’ al capdavant de Penelope Trip), també un traductor molt solvent. Ens va semblar fantàstic i la veritat és que han fet una fantàstica labor traslladant amb naturalitat al castellà el registre oral del llibre i les cançons de Jayne Coun…. PENAL!!!!” Un futbolista blanc-i-vermell (no conec a la majoria de jugadors de l’Sporting) ha centrat des del costat destre perquè remati un altre subjecte des de l'àrea, però el rival (encara menys conec als del Burgos) li ha tirat vilment al sòl agarrant-li de l'espatlla, i l'àrbitre xiula un just penal…
Jayne County és (relativament) famosa per haver participat a la Revolta de Stonewall, el catalitzador del moviment pro-drets LGBT als Estats Units, protagonitzar obres de teatre d'Andy Warhol, ser la silenciada musa de David Bowie, la primera veu principal transgènere del rock i del punk, i per haver sigut la DJ en el mític Max’s Kansas City, la sala habitual de The Velvet Underground. Sent Colectivo Bruxista una editorial ‘mod’ i sixties, perq… EH!!, QUÈ C*****S ESTÀ PASSANT?! —li pregunto finalment a Alejandro, perquè sembla que el VAR finalment ha anul·lat el penal.
County va fer mèrits musicals de sobres per a fer-se un lloc entre les grans estrelles, com Bowie, Lou Red, T. Rex, New York Dolls...
“J***R!! Maleït VAR… Caldrà esperar a cantar gol… Què em preguntaves?” Que per què vau decidir incloure Man Enough To Be A Woman en el vostre catàleg. “Ah, el llibre, especialment a la primera part, mostra la connexió de la cultura queer amb totes les manifestacions contraculturals dels 60s, també amb la cultura mod. Per exemple, les Supremes, els vestits coloristes, la cançó dels Barbarians ‘Are You a Boy or Are You a Girl?’ o ‘No Milk Today’, dels Herman’s Hermits, van ser adoptades com a himnes gais. La música va ocupar un lloc central, bé com a escapatòria a la rígida moral, especialment al sud dels Estats Units, bé com a mitjà d'expressió d'una personalitat sempre polèmica i propensa a l’escàndol. Ens interessa tot el que es mogui en els marges. Tot el que la cultura oficial exclou. Demano dues birres més?”
Sí, per favor. No obstant això, encara que la cultura juvenil en general, i el pop en particular, van ser el recer de tots “rarets de la classe’ als anys 60, el rock’n’roll ha estat també un terreny de joc essencialment ‘matxirul·lo’ i ‘heterasso’—li rebato. “Tens tota la raó. La cultura pop era alliberadora, però la indústria musical conservadora. County va fer mèrits musicals de sobres per a fer-se un lloc entre les grans estrelles, com David Bowie, Lou Red, T. Rex, New York Dolls… no obstant això, crec que no va arribar a tenir un èxit massiu pel fet que va portar massa lluny alguna cosa que en els altres tan sols era una posa temporal: ser transgènere.”
La discogràfica de Bowie, MainMan, va procurar-li a County una gàbia daurada, li va posar un apartament i li anava donant molts diners, però el temps passava i l'enregistrament del disc no arribava
Parlant de David Bowie, què hi ha de cert en allò que va copiar a Jayne County? “County va conèixer a en Bowie quan ella va viatjar a Londres per primera vegada durant la gira de Pork, l'obra teatre d'Andy Warhol a la qual actuava. A partir de llavors, segons la seva versió, Bowie li va copiar l'estil. La discogràfica de Bowie, MainMan, va procurar-li a County una gàbia daurada, li va posar un apartament i li anava donant molts diners, però el temps passava i l'enregistrament del disc no arribava. Bowie no volia que li fessin ombra com ‘raret del pop’. O almenys així ho explica ella, que també deixa verd a altres mites, com ara Patty Smith o Ray Davies, encara que mai els critica amb rancor, sinó d'una forma tendra i molt divertida. Mentre abaixa als mites dels pedestals, en canvi, destaca a figures que van quedar en l'underground, com Jackie Curtis. El mateix que ens agrada a fer des de Colectivo Bruxista”. I just el que intentem en Criatures Ocultes, aquesta humil secció de Revers d'ElNacional.cat.
El paio es va posar a insultar-la i a cridar-li 'marieta' des del públic, mentre Jayne County actuava amb el seu grup sobre l'escenari del CBGB
Vaig per una altra ronda. Mentrestant, pots anar pensant quina de les moltes anècdotes jocoses que conta County al seu llibre és la teva favorita. “És una que ja coneixia, l'incident amb Handsome Dick Manitoba, el cantant de la banda The Dictators. El paio es va posar a insultar-la i a cridar-li 'marieta' des del públic, mentre Jayne County (en aquells dies Wayne County, abans de transicionar) actuava amb el seu grup sobre l'escenari del CBGB. Fins que es va afartar i li va inflar a hòsties amb el peu de micro. La premsa de l'època la va agafar amb ella dient coses com que ‘una travestí histèrica li havia pegat una pallissa a un rocker’. És només un dels molts incidents que mostren que la vida de County va estar plena de violència cap a ella, però al llibre ho explica tot d'una forma molt tendra i divertida. El mateix que va fer amb la seva música: una barreja de provocació i tendresa.”
Porto ja uns paràgrafs sense comentar el partit. No m'ho tinguin en compte, però la vida de la Jayne County em sembla molt més interessant. Diria que va dominar l'Sporting, però el Burgos també va tenir ocasions. Al final, va acabar 0-0. Per part nostra, Alejandro i un servidor vam pujar unes quantes cerveses més al marcador. Carles Armengol, escriptor supervendes defensant la samarreta bruxista, va sumar-se a la festa. No els hi explicaré com va acabar la nit, bàsicament perquè una concatenació de llacunes mentals m'ho impedeixen. En qualsevol cas, miraculosament, la tote bag de l'editorial amb l’estilosa imatge de l’Anjelica Huston impresa que contenia Man Enough To Be A Woman va arribar a casa intacta. Dubto molt que aquest articulista, encara que la seva vida comptés amb una milionèsima part de les sucoses anècdotes que amanir la de Jayne County, arribi mai a poder escriure unes memòries. De manera que, com recomana Debbie Harry a la faixa que embolica el llibre: “Llegeixin aquest llibre. Vivint s'aprèn, idiotes!”.