Ja és un fet inqüestionable, Rosalía és l'artista catalana que ha assolit una major rellevància internacional mai (juntament amb la dimensió pictòrica de Salvador Dalí i el que va aconseguir Ferran Adrià des dels fogons). La cantant de Sant Esteve Sesrovires ha tornat a sacsejar l'escena musical global amb l'esperada publicació del seu quart àlbum, Lux, treball que perfila com una "rèplica" a tota la seva obra anterior, però des d'una "elevació", segons ella mateixa. Un àlbum del que, tot i que no es publicarà fins al pròxim divendres 7 de novembre, ja comencem a saber-ne diversos dels seus secrets. Més encara després de l'extensa entrevista que Rosalía ha ofert al diari The New York Times. Una conversa on s'endinsa en el procés creatiu darrere de Lux, descobrint que l'elapré amaga lletres en 13 idiomes i un so que camina entre la tradició operística, la clàssica i el pop més d'avantguarda.
Rosalía ja no té por de fracassar
Lux és un àlbum centrat en la "deessa femenina", la fe i les brutalitats de l'amor, un contrast notable amb l'energia més "masculina" i caribenya de Motomami. La inspiració principal és la "mística femenina" i la idea de "ser un receptacle", una idea que li va venir a través de la lectura d'autores com Ursula K. Le Guin, qui suggereix que el primer dispositiu cultural no va ser una arma, sinó un recipient per "reunir coses". Aquesta perspectiva es reflecteix en la seva aproximació a la composició, que ella defineix com una "escriptura femenina": un procés continu que no busca el "clímax i la resolució", sinó que explora transformacions i pèrdues. La sonoritat de l'àlbum també marca un trencament respecte les seves obres anteriors, amb la participació de la London Symphony Orchestra i arranjaments de Caroline Shaw, Premi Pulitzer de Música el 2013 per la seva obra a cappella Partita for 8 Voices. Rosalía, en l'entrevista amb el periodista Jon Caramanica, conductor de Popcast, el podcast musical de The New York Times, parla d'una "intenció de verticalitat" en lloc de l'energia més "horitzontal" i "mundana" dels seus projectes anteriors. Aquesta verticalitat fa referència a la connexió entre la realitat material i quelcom "més astral i espiritual", revelant la seva constant recerca de com "estar més a prop de Déu".
Soc rebel en general, d'acord? Però crec que és més aviat que pertanyo al món. No sóc tan meva com del món
El treball més exigent per a l'artista, però, ha estat dominar els 13 idiomes que conté l'àlbum: català i castellà, però també, i entre altres, l'anglès, el llatí, el sicilià, l'ucraïnès o l'àrab. Rosalía ha invertit més de dos anys, dedicant-se a sessions maratonianes amb Google Translate, traductors professionals i professors de fonètica per assegurar-se que les lletres fossin coherents i sonessin autèntiques. Aquesta ambició neix de la seva "curiositat i amor per voler entendre millor l'altre". Citant Simone Weil: "L'amor és estimar la distància entre nosaltres i l'objecte estimat", Rosalía lliga la comprensió d'altres cultures amb una millor comprensió i amor cap a ella mateixa. I quan Caramanica li pregunta si l'ús de tants idiomes i la complexitat del seu art són una resposta rebel a les crítiques d'apropiació cultural o les expectatives de cantar en anglès, Rosalía respon de forma taxativa: "Sóc rebel en general, d'acord? Però crec que és més aviat que pertanyo al món. No soc tan meva com del món".
És la primera vegada que m'he permès fer un àlbum des d'aquest lloc. Completa rendició: això és el que realment necessitava dir, cantar i fer
Enfront del "llenç en blanc" de cada nou projecte, que admet que li provoca una "suor freda", la cantant confessa que el que realment la fa sentir incòmoda és "quedar-se quieta". Aquest constant moviment la porta a rebutjar la seva pròpia obra anterior, no com una crítica a l'exterior, sinó com un exercici d'autoexigència: "Què no he fet encara? Què necessito fer?". El seu enfocament en Lux, però, ha estat diferent, basat en la "manca de por al fracàs" i la "rendició": "És la primera vegada que m'he permès fer un àlbum des d'aquest lloc. Completa rendició: això és el que realment necessitava dir, cantar i fer". Aquesta llibertat creativa, de fet, ha tingut un cost: l'artista reconeix que l'ambició del projecte els ha fet anar "molt fora de pressupost". Tot i la seva aproximació experimental, Rosalía insisteix en considerar Lux com a música pop, tot i que amb "codis diferents". La seva màxima ambició no és altra que "fer música que esperem que molta gent pugui gaudir. Aquest és el meu objectiu". Reconeix que la seva música pot ser exigent per a l'oient en "l'era de la dopamina", però és precisament per això que busca oferir el contrari: una obra que "et forci a centrar-te" i a dedicar atenció plena durant la seva escolta. Finalment, l'entrevista destaca un moment especial: la col·laboració de Björk a l'àlbum. La connexió entre elles va ser una "admiració instantània" que es va forjar a Barcelona. Rosalía explica que va esperar a tenir l'àlbum a un "nivell correcte" d'exigència musical abans d'enviar-li el material, amb l'esperança que "aleshores no pogués dir que no".