Al davant de l'Institut d'Estudis Catalans, a poques passes de la Biblioteca de Catalunya, no gaire lluny de les Rambles, hi ha la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Es tracta d'un edifici neoclàssic, ple d'història, magníficament conservat, obra de Ventura Rodríguez, l'autor de la Cibeles i de la capella del Palau Reial de Madrid. La Reial Acadèmia és accessible, mitjançant visites guiades, els dimecres, divendres i dissabtes, però es recomana reservar plaça. Per l'Acadèmia hi han passat destacats personatges, com el doctor Robert, alcalde de Barcelona, el doctor Agustí Pedro i Pons, el fisiòleg August Pi i Sunyer, o el famós científic Francesc Salvà, de qui es deia que "si no era el príncep dels metges, mereixia ser el metge dels prínceps". En l'actualitat, aquesta Acadèmia promou estudis d'Història de la Medicina, impulsa debats sobre temes mèdics i assessora a les institucions sobre problemes sanitaris.

Reial Acadèmia de Medicina. Fotografia: Josep Renalies. Viquipèdia.

L'anatomia: al centre

L'estança més sorprenent de l'Acadèmia és la luxosa sala de disseccions. Es tracta d'una sala circular, amb una taula de disseccions de marbre al centre.  És presidida per una gran aranya que penja de la cúpula central i està luxosament decorada amb pintures daurades de motius vegetals i geomètrics, al més pur estil neoclàssic. Al voltant de la taula hi ha uns impressionants sillons, per als personatges destacats, i unes grades per als estudiants; però també es pot observar la taula, amb més distància, des de la balconada del pis superior. La sala de disseccions es troba al centre de l'edifici, en un sentit no només físic, sinó també simbòlic. L'Acadèmia es plantejava com un espai d'ensenyament modern, en què la teoria s'havia d'acompanyar de l'experimentació. Els que sortien del centre coneixien bé l'anatomia gràcies a haver contemplat moltes disecciones (a càrrec de notoris cirurgians, com el doctor Antoni Gibernat, el professor que va inaugurar aquesta sala, cap el 1764).

Sala de disseccions de la Reial Acadèmia de Medicina. Fotografia: Sternalia.

Cirurgia per a la pau

Fins al segle XVIII la cirurgia es considerava, bàsicament, com una pràctica mèdica destinada als ferits de guerra. El català Pere Virgili era un dels millors cirugians d'Espanya, i a instàncies seves el 1760 Carles III va crear el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, que va presidir Virgili. De seguida es va equiparar a un centre universitari (recordem que, a l'època, la Universitat de Barcelona havia estat clausurada). A aquella època els nous cirurgians, sortits dels centres acadèmics, van desmarcar-se dels antics cirurgians-barbers, purs aficionats que practicaven sagnies, aplicaven sangoneres, tallaven el pèl i treien dents. Els nous acadèmics deien estar realment preparats per curar. I el seu tret distintiu era el seu coneixement d'anatomia: en aquells moments, els metges que sortien de Cervera quasi no havien vist cap demostració anatòmica amb cadàvers. El 1827, finalment, es van fusionar les professions de cirurgià i de metge. El 1843 es reobriria la Universitat de Barcelona i la Reial Acadèmia es convertiria en facultat, posició que ocuparia fins el 1904.

Reial Academia de Medicina. Fotografia: Sternalia.

Borbònics contra austracistes

La Reial Acadèmia de Cirurgia va ser creada el 1760. Era un organisme, com el seu nom indica, derivat d'una estructura centralista, i durant algun temps se'l va considerar com un feu de borbònics. Pel contrari, el veí Hospital de la Santa Creu era una institució sanitària gestionada per les entitats locals, que tenia fama de ser un cau d'enemics del règim. A més a més, l'Hospital acollia als malalts més pobres, mentre que els rics preferien que els metges anessin a la seva casa, i per això la Reial Acadèmia es veia com una institució elitista. Entre ambdues institucions hi havia una gran rivalitat, i van arribar a disputar fins i tot pels cadàvers per disseccionar. Uns cadàvers que eren, evidentment, dels pobres morts a l'Hospital, i no dels rics morts a les seves cases, com ho explica un estudi de Núria Pérez i Pérez.

Reial Acadèmia de Medicina. Fotografia: Sternalia.

Sobri per fora, rococó per dins

L'edifici de Ventura Rodríguez és extremadament sever per fora, com ho són altres obres seves. En canvi, per dins és un edifici amb decoració rococó, i hi ha diverses sales que estan magníficament conservades. La biblioteca i les sales de classe mantenen el seu vell aspecte i visitar-les suposa un viatge al passat, a un temps on els centres acadèmics eren absolutament elitistes i jeràrquics. Un viatge, també, a un dels centres de poder científic de la Catalunya borbònica.