Les produccions candidates a la XVIII edició dels Premis Gaudí arriben a les 85, una xifra rècord. L'Acadèmia del Cinema Català ho ha fet públic aquest dimarts al matí i ha assenyalat que els títols que enguany competiran són deu més que en la darrera edició i quatre més que fa dos anys. A més, els títols en català superen la meitat del total d'obres catalanes (53%), un increment respecte al 47% i el 40% dels dos anys anteriors —creixement impulsat sobretot pels curtmetratges, fet que les pel·lícules en català són 14—. Les nominacions se sabran el 16 de desembre i la gala se celebrarà el 8 de febrer del 2026 al Liceu.
Entre les 85 produccions candidates, 40 són llargmetratges de ficció, 16 són documentals i quatre són films d'animació. Completen el llistat de preseleccionades 15 curtmetratges i deu produccions europees. Entre la quarantena de pel·lícules, 14 són en llengua catalana, una xifra més alta que els darrers anys. En el cas dels curtmetratges, la presència del català és especialment rellevant: 12 dels 15 s’han rodat en aquesta llengua.
D'altra banda, la direcció femenina va a l'alça i frega la paritat, ja que un 48% de les pel·lícules candidates compten amb dones al capdavant. Pel que fa al balanç de gènere, mentre que el pes de les dones és pràcticament el dels homes pel que fa a la direcció i també el guió –un 50% de films candidats tenen dones encapçalant el guió, davant el 41% del 2024 i el 48% el 2023–, el percentatge continua sense arribar al 40% en el cas de les productores.
Els llargmetratges dirigits per una dona han vist un augment de pressupost respecte a l'any passat per arribar als 2,34 milions d'euros, una xifra que pràcticament arriba a la dels homes (2,36 milions). Amb tot, la mitjana pressupostària d'òperes primes se situa en 1,7 milions i presenta un desequilibri de gènere més pronunciat: les dones debuten amb un pressupost un 32 % més baix que els homes, amb una mitjana d’1,3 milions d’euros, mentre que els homes arriben als 1,9 milions d’euros.
'Frontera', 'Parenostre', 'Wolfgang', 'Romeria', 'Sirat' o 'Tardes de soledad'
Les 14 obres que opten al premi de Millor pel·lícula, en llengua catalana, són 'Centaures de la nit', de Marc Recha; 'Duro', de Francesc Cuéllar; 'Emergency Exit', de Lluís Miñarro; 'Esmorza amb mi', d’Iván Morales López; 'Estrany riu', de Jaume Claret Muxart; 'Frontera', de Judith Colell; 'Hada', d’Àlex Mañas; 'La furgo', d’Eloy Calvo; 'La invasió dels bàrbars', de Vicent Monsonís; 'Les irresponsables', de Laura Mañá; 'L’impuls nòmada', de Jordi Esteva; 'Molt lluny', de Gerard Oms; 'Parenostre', de Manel Huerga; i 'Wolfgang', de Javier Ruiz Caldera.
Els 26 llargmetratges restants competiran per l'estatueta de Millor pel·lícula en llengua no catalana: 'Barcelona mon amour', de Jaume Fargas i Roser Teixidó; 'Campamento garra de oso', de Sílvia Quer; 'El padre de todos nosotros', de David Desola; 'El secreto del orfebre', d’Olga Osorio; 'Jone, batzuetan', de Sara Fantova Barrena; 'La buena letra', de Celia Rico; 'La canción de Sima', de Roya Sadat; 'La furia', de Gemma Blasco; 'La huella del mal', de Manuel Ríos San Martín; 'Leo&Lou', de Carlos Solano; 'Lo que queda de ti', de Gala Gracia; 'Los aitas', de Borja Cobeaga; 'Los Tortuga', de Belén Funes; 'Mi amiga Eva', de Cesc Gay; 'Morlaix', de Jaime Rosales; 'Pequeños calvarios', de Javier Polo; '¿Quién quiere casarse con un astronauta?', de David Matamoros; 'Romería', de Carla Simón; 'Ruido', d’Ingride Santos; 'Siempre es invierno', de David Trueba; 'SinÉl', d’Emilio Martínez-Borso; 'Sirat', d’Oliver Laxe; 'Sorda', d’Eva Libertad; 'También esto pasará', de Maria Ripoll; 'Una jirafa en el balcón', de Diego Yaker; i 'Una quinta portuguesa', d’Avelina Prat.
Les nominades del 2025 també compta amb quatre pel·lícules d’animació: 'La llum de l'Aisha', de Shadi Adib; 'L'Olívia i el terratrèmol invisible', d’Irene Iborra Rizo; 'El tresor de Barracuda', d’Adrià García, i 'Hanna i els nadals oblidats', d’Elena Ruiz.
En el cas de la categoria de pel·lícula documental, els setze títols que opten a nominació d’entre els vint-i-tres inscrits són: 'Casa Reynal', de Laia Manresa; 'Constel·lació Portabella', de Claudio Zulian; 'Dios lo ve', d’Alex Guimerà, Guillem Ventura; 'El canto de las manos', de María Valverde; 'El rugir de las llamas', de Robin Petré; 'Grup natural', de Nina Solà Carbonell; 'Jaume Cabré la música de les paraules', d’Antoni Verdaguer; 'La marsellesa de los borrachos', de Pablo Gil Rituerto; 'Mares', d’Ariadna Seuba; 'Miralles', de Maria Mauti; 'Omega Wants to Dance', de Ramon Tort; 'On eres quan hi eres?', de Jana Montllor Blanes; 'Sunu Gaal (El nostre cayuco)', de Josep T. París; 'Supernatural', de Ventura Durall Soler; 'Tardes de soledad', d’Albert Serra, i 'Temps mort', de Fèlix Colomer i Vallés.
Els quinze curtmetratges aspirants, d’entre els seixanta inscrits, són: 'Buffet Paradís', d’Héctor Zafra Matos, Santi Amézqueta Porteros; 'Campolivar', d’Alicia Moncholí Lueje; 'De sucre', de Clàudia Cedó; 'El jardí del diable', de Pol Rebaque; 'Furia', de Fran Moreno Blanco, Santi Pujol Amat; 'Juanita', d’Uliane Tatit, Karen Joaquín; 'Kapitan', d’Andrei Simkin; 'La desesperació de la pell', de Mireia Vilapuig; 'La nostra habitació', de Jaume Claret Muxart; 'Las chicas', de Laura Obradors; 'Lluna de sal', de Mariona Martínez; 'Nens', d’Anna Martí Domingo; 'Plàncton', d’Irene Moray; 'Ruth', de Sonia Martí Gallego; 'The painter's room', de María Colomer Canyelles.
Finalment, pel que fa a les deu pel·lícules europees preseleccionades, que participaran en la primera ronda de votacions de l’edició d’enguany són: 'Conclave', d’Edward Berger; 'Dahomey', de Mati Diop; 'Flow, un mundo que salvar', de Gints Zilbalodis; 'Grand Tour', de Miguel Gomes; 'La llavor de la figuera sagrada', de Mohammad Rasoulof; 'La llum que imaginem', de Payal Kapadia; 'On Falling', de Laura Carreira; 'The Brutalist', de Brady Corbet; 'Tres amigas', d’Emmanuel Mouret, i 'Vermiglio', de Maura Delpero.