Els nord-americans, si bé ja pequen de ser culturalment molt endogàmics, ara ho tindran encara més complicat per veure èxits recents del cinema català com 'Wolfgang' (Javier Ruiz Caldera, 2025) o 'Parenostre' (Manuel Huerga, 2025) o importar per al seu públic algunes de les grans pel·lícules europees i asiàtiques que tants premis —també Oscars de l'Acadèmia americana— han collit en els últims anys, com la danesa 'El triangle de la tristesa' (Ruben Östlund, 2022), l'alemanya 'Sense novetat al front' (Edward Berger, 2022) o la coreana 'Paràsits' (Bong Joon-ho, 2019). El president nord-americà, Donald Trump, contínua amb la seva croada contra mig món i ha anunciat aquest diumenge nous aranzels: en aquest cas, un gravamen del 100% sobre totes les pel·lícules produïdes a l'estranger, tal com ha anunciat en un missatge a la seva xarxa social, Truth Social.
El mandatari nord-americà ha afirmat que ha autoritzat al Departament de Comerç i a l'Oficina del Representant Comercial dels EUA, encapçalats per Howard Lutnick i Jamieson Greer, respectivament, a implementar immediatament l'esmentat aranzel, amb el qual espera donar una empenta al cinema fet al país. "Volem un cinema fet als Estats Units una altra vegada!", ha clamat Trump a la seva publicació, després d'assegurar que la indústria cinematogràfica americana "està morint ràpidament".
Trump ha assegurat que altres països ofereixen tota mena d'incentius per allunyar els cineastes i estudis dels Estats Units. "Hollywood, i moltes altres zones dels EUA, són devastats", ha afirmat el republicà, davant del creixent trasllat de la filmació de grans produccions nord-americanes a estudis estrangers en països com la puixant Hongria, on s'han gravat, per exemple, els dos lliuraments de la popular i reeixida 'Dune' de Denis Villeneuve. En aquest país centreeuropeu, que ofereix incentius fiscals i desenvolupa una indústria d'estudis, s'han gravat també alguns lliuraments recents de La jungla de cristal, Missió Impossible, Terminator o la seqüela de Blade Runner.
Com poden afectar aquests aranzels a Catalunya? L'empresari català de l'audiovisual Jaume Roures, fundador del grup Mediapro, que produeix important cinema europeu, ha afirmat aquest dilluns en declaracions a TV3 que el cinema estranger ja ha tingut un "hàndicap" als Estats Units de fa anys, que és que no pot ser doblat i només pot ser subtitular, la qual cosa ja desincentiva molt públic a anar a les sales de cinema a veure produccions foranes. Roures també ha rebutjat la idea que la indústria nord-americana estigui en decadència, si no que "mai s'ha treballat com ara", havent-hi a la indústria cada any 100.000 milions de dòlars de les plataformes d'streaming que abans no hi havia. En tot cas, diu, veu decadència cultural en haver-se'n anat el cinema independent a les plataformes i que les grans majors, que tenen un gran poder com a lobby, s'han quedat amb les superproduccions "de monstres", sagues i pel·lícules de superherois.
Revés contra la Xina?
Tanmateix, aquesta mesura aranzelària també pot apuntar novament al seu rival directe en la guerra comercial: Xina, país al qual Trump ja ha implantat nombrosos aranzels altíssims des de principis d'abril. Precisament, Pequín va anunciar a mitjans del mes passat que reduiria les importacions de pel·lícules de Hollywood, amb la qual cosa va obrir un nou front entre les dues potències. La Xina és el segon mercat més gran per a la indústria cinematogràfica després dels Estats Units, i nombroses pel·lícules occidentals aspiren a entrar al mercat del gegant asiàtic per ser rendibles, fins i tot arribant a modificar el seu contingut per passar els filtres de la fèrria llei del país asiàtic, que al seu torn és molt proteccionista amb la influència cultural nord-americana.