Ramon Llull viatjarà pel món

El conseller de Cultura, Santi Vila, i el comissari de l'Any Llull, Joan Santanach, han presentat avui la programació de l'Any Llull, que commemora el setè centenari de la mort del filòsof mallorquí. Encara que oficialment l'Any Llull havia començat al novembre, fins ara havia estat inactiu per manca de dotació pressupostària, pel fet que el govern estava en funcions. Finalment, s'ha dotat als actes de l'Any Llull d'un pressupost de 718.000, amb fons de les conselleries de Cultura, Economia i Presidència. Són uns pressupostos "austers", segons Vila, que ha ressaltat que Llull havia estat una "figura clau" de la filosofia europea i que en d'altres països hauria rebut homenatges majors.

Publicacions, exposicions...

Durant l'Any Llull apareixeran 45 noves publicacions sobre el pensador: dotze són textos originals, deu són adaptacions de les seves obres al català modern, quinze són estudis sobre l'escriptor i vuit són traduccions a d'altres llengües. A més la Biblioteca de Catalunya ha previst la publicació d'un llibre electrònic dedicat al pensador. També s'han programat diverses exposicions, entre les quals una de Miquel Barceló a París, sobre el Vidre de meravelles i una, ja realitzada, al CCCB de Barcelona.

Un pensador excepcional

Ramon Llull (Mallorca, 1232 - Tunis, 1316) va ser un religiós que va destacar-se com a filòsof, com a teòleg i com a literat. La seva obra és impressionant: va escriure aproximadament 240 llibres. Una part important d'aquests van ser escrits en català i per això se'l considera el primer autor rellevant de les lletres catalanes (a més de ser un dels primers intel·lectuals a usar una llengua romànica per tractar temes científics). Un dels elements més destacats del seu pensament és l'ambició d'unificar en un únic sistema filosòfic la religió, la filosofia, la ciència i la moral. Entre els seus llibres caldria destacar el Llibre de contemplació en Déu, El Romanç d'Evast i Blanquerna i El llibre de les bèsties.

De la perdició a la religió

De jove, Ramon Llull es va dedicar a la vida mundana, però als 30 anys va patir una transformació sobtada quan va tenir una visió de Crist crucificat. A partir d'aquest moment es va dedicar a la religió i es va concentrar de forma obsessiva en el proselitisme del cristianisme cap als jueus i els musulmans, i va intentar mobilitzar les institucions de la seva època perquè se sumessin a les campanyes de destrucció dels infidels. Va abandonar tots els seus béns i va estudiar teologia i àrab, per tal de convertir els musulmans. De tant en tant es desplaçava al nord de l'Àfrica per discutir amb savis àrabs, però també s'encarregava de campanyes per convertir els musulmans i jueus d'Europa. Diuen que va morir a Tunis, on havia anat a convertir els àrabs.

El debat pendent

Llull ha estat molt admirat, però no tothom fa una valoració tan positiva del seu pensament. L'arabista Miquel Barceló, en un article, va posar de manifest la seva profunda islamofòbia, que va acabar derivant en voluntat d'extermini dels musulmans. "Vet ací Llull aparent capdavanter del diàleg, però finalment croat". Barceló acusava Llull d'haver fet "una espessa teologia de la colonització".