La Llibreria Calders ha estat l’escenari triat per a la presentació del llibre El quadern suís, de Quim Torra (edicions Proa). Es tracta d’una obra sobre l’estada de Torra a Suïssa, de 18 mesos, durant el període en què l’ara president va treballar com a executiu d’una multinacional. El llibre combina un dietari personal amb reflexions sobre el pas dels escriptors catalans que van estar a Suïssa, exiliats o de viatge. Torra té ja experiència com a escriptor; de fet, havia obtingut el premi Carles Rahola, amb el llibre Viatge improbable a la Catalunya impossible, també publicat per Proa. L’obra ha estat presentada per l’escriptor andorrà Albert Vilaró. A l’acte hi ha assistit la consellera de Cultura, Laura Borràs, en companyia d’altres personalitats. En l'acte, Quim Torra ha convidat els catalans a fer autocrítica sobre els errors del passat per tal de formular un nou 1 d'octubre que permeti fer efectiva la independència.

quadern suis sergi alcazar

Guia per a viatgers

Emili Rosales, l’editor, ha volgut deixar clar que més enllà del càrrec del seu autor, aquest és un “llibre deliciós”, que valia la pena publicar pels seus mèrits literaris. El presentador, l'escriptor Albert Vilaró, ha destacat que té una “prosa elegant i senzilla” on “es troba l’ànima del president per tot arreu”. Torra ha afirmat que “li agradaria que aquest llibre fos valorat, sobretot, per ell mateix", al marge de qui sigui el seu autor. De fet, la seva il·lusió seria que qui viatgés a Suïssa ho fes en companyia d’aquest llibre (com ell va fer-ho amb els textos de Josep Pla). Reconeix que ha volgut honorar amb el títol de l'obra Pla, un autor que l’ha influït molt, perquè com a historiador ha estudiat amb profunditat els escriptors i periodistes d’aquesta època). Torra reconeix que, com Pla, es va enamorar de Basilea, i que se sent molt identificat amb les vivències de l'escriptor empordanès. Torra mostra també la seva admiració per Gaziel i els seus llibres de viatges de després de la guerra. Confessa que Seny, treball i llibertat, el llibre sobre Suïssa d’Agustí Calvet el va influir molt, i que justament per això en reprodueix fragments sencers.

Quim Torra i albert Vilaró sergi alcazar

Un envejable país ordenat i autocrític

Torra admira un país on la secretària et truca per avisar-te que una reunió es retarda 5 minuts, i on gràcies a la bona gestió del temps tens molta estona per gaudir de les coses teves i dels teus. Recorda que allà tenia molt de temps i això li va permetre d’estudiar molt i de visitar amb la seva família tots els cantons del país. També manifesta el seu reconeixement per un país “on els pagesos viuen bé”, perquè tothom contribueix perquè sigui així i conservin el medi ambient. I explica que sent una gran admiració pel respecte que tenien els suïssos per la feina de cadascun. Tot i això, al llibre Torra també vol deixar clares les “ombres” de la història suïssa, especialment en allò referent al seu paper a la Segona Guerra Mundial, especialment per la requisa dels fons dels jueus víctimes del genocidi. Però reconeix l’esforç que han fet els historiadors suïssos respecte al seu passat i afirma que “ha estat un país capaç d’enfrontar-se al seu passat”.

Mai Espanya serà com Suïssa

Un país multilingüe

Però allò que per a Torra és més envejable és la capacitat dels suïssos de mostrar un gran respecte per a totes les llengües del territori, per pocs parlants que tinguin. I mostra la seva admiració per com l’Estat suís gestiona una llengua com el romanx amb tan sols 40.000 parlants. Torra sent una gran enveja sobre això, sobretot quan ho compara amb allò que passa al sud d’Europa: “Mai Espanya serà com Suïssa”, sentencia. Ho relaciona amb la tradició democràtica dels suïssos, que “es passen el dia votant”, la qual cosa, “em sembla molt bona”.

Paròdia del món empresarial

Torra ha explicat que a El quadern suís usa la ironia, i fins i tot la paròdia, per explicar la vida dels executius de les multinacionals i per descriure el model empresarial del capitalisme modern. Explica que, quan treballava al món de les assegurances, a vegades no sabia exactament què feia a les reunions d’executius. Afirma que va aprofitar la seva estada a la multinacional per fer jocs literaris, com comparar els granotots de La pell freda de Sánchez Piñol amb els assistents a les reunions multinacionals, però que també va reflexionar sobre la possibilitat d’aplicar els textos de Ramon Llull a les tècniques de CEO de les empreses d’assegurances.

Un llibre sobre el temps passat

Torra ha advertit que ningú pot esperar en aquest llibre gaires reflexions sobre els temps actuals. De fet, El quadern suís es va escriure fa 10 anys, “i reflecteix la meva vida i la meva visió de fa deu anys”, explica Torra. Ara bé, les reflexions no se cenyeixen només a Suïssa, perquè el text és farcit de comparacions amb Catalunya, “amb una certa enveja”, confessa.

Una dissortada nova diàspora

El llibre, en part, també és una crònica de la diàspora catalana a Suïssa, on va arribar-hi una onada migratòria el 1936, formada pels que fugien de l’anarquisme, i una segona el 1939, quan hi van arribar els escapats del franquisme, com Xammar, Mercè Rodoreda, Josep Tarradellas o el cardenal Vidal i Barraquer. Afirma que no esperava, quan escrivia aquest text, que tornés a haver-hi exiliats catalans a aquest país, i ha manifestat la seva preocupació pel fet que Anna Gabriel i Marta Rovira hagin de trobar-se fora de Catalunya.

Amb visió de futur

A l’epíleg del llibre, signat al mes d’abril, quan no pensava a poder ser president, Torra inclou algunes reflexions d’actualitat. A la presentació del llibre ha reconegut: “Hem fet coses molt bones, però no hem sigut capaços d’implementar la república. Per això hem de crear un nou 1 d’octubre per arribar a l’objectiu al qual volem arribar”. A desgrat de l’autocrítica, Torra afronta el futur amb optimisme: “El dia que escrigui les meves memòries com a president potser també trobaré coses divertides, tot i que ara no ho vegi així”, adverteix. Ara bé, reconeix que a partir del dia que el president Puigdemont el va designar candidat a la presidència ha abandonat el dietari que anava fent. Tot i això espera que la gent que ha col·laborat en el procés faci les seves memòries, “perquè en el futur sapiguem què és allò que no hem fet bé i podem corregir allò que calgui corregir”.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat