Quim Torra, tot i ser advocat, ha manifestat sovint la seva preocupació per la cultura i ha menat diverses investigacions en el camp de la història, el periodisme i la literatura catalana , sobretot. Per això el 2008 va fundar l'editorial A Contra Vent, on volia que es publiquessin assajos de reflexió sobre la realitat del país. Va ser president d'El Born Centre Cultural en el moment de la seva constitució, i des del 2015 és director de la Revista de Catalunya, una de les publicacions amb major prestigi del país.
Cap a la independència
Com a autor, Torra va analitzar el procés cap a la República a Els últims 100 metres. El full de ruta per guanyar la República Catalana (Angle Editorial), on donava la seva visió de la situació política del país.
També s'ha preocupat per les possibilitats d'independència efectiva de Catalunya, i per això li va despertar molt d'interés la sentència del Tribunal Internacional de Justícia que facilitava el reconeixement de la declaració d'independència de Kosovo. Per això, amb Jordi Cortada va coordinar un llibre (La porta de la gàbia) en que August Gil Matamala, Carles Boix i Antoni Abat valoraven la sentència i debatien sobre la possibilitat que creés un precedent vàlid per a Catalunya.
L'hereu de la Muriel
Quim Torra va succeir Muriel Casals, de forma interina, en la direcció d'Òmnium Cultural. I va publicar-ne una biografia, Muriel Casals, la revolució dels somriures (Pòrtic), en què reivindica la que, segons ell i Artur Mas, era "la millor de tots nosaltres", una dona forta amb una impressionant trajectòria cívica, que va tenir un impacte decisiu en la lluita per la plena sobirania.
L'exili de Torra
Entre les temàtiques que han interessat especialment a Quim Torra també s'hi troba l'exili català, avui tan dissortadament d'actualitat. Honorables. Cartes a la pàtria perduda, publicat a A Contravent, és una abrandada biografia de vint personatges catalans que van passar per l'exili i que, en paraules de l'autor, "van ser uns grans patriotes".
A A Contra Vent també hi va aparèixer un altre llibre editat per ell, El Nadal que no vam tornar a casa, amb els textos de diferents exiliats catalans tancats als camps de refugiats francesos (de Xammar a Bartra, passant per Pere Coromines i Tísner).
De fet, Xammar és un dels seus personatges més admirats, i el 2008 va publicar el llibre: Periodisme? Permetin!: la vida i els articles d'Eugeni Xammar (Símbol Editors).
Va guanyar el premi Carles Rahola amb Viatge involuntari a la Catalunya impossible (Proa) en què relaciona la tasca de Xammar amb la de tres altres periodistes que van perdre la seva carrera per la victòria franquista i l'exili: Lluís Capdevila, Àngel Ferran i Francesc Madrid.
El 2008 va editar el dietari de Miquel Joseph i Mayol, qui va acompanyar destacats intel·lectuals catalans a França, durant la caiguda de Catalunya, amb El bibliobús de la llibertat (Símbol Editors).
I Quim Torra també es va encarregar de fer una edició crítica de la correspondència entre els exiliats Pau Casals i Josep Trueta: Estimat doctor / Admirat mestre (A Contravent).
Contra la censura
En la seva faceta d'investigador, Torra també es va interessar per la censura. Amb Jaume Clotet va editar un llibre, Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor), en què s'analitza què deien 150 censors franquistes d'obres clau de la literatura catalana.
Un dels referents del candidat a la Presidència és Monserrat Roig, la periodista feminista, esquerrana i independentista, de qui va publicar una antologia de textos del període de la transició: Diari d'uns anys (1975-1981) (també a A Contra Vent).
Però, en realitat, el seu llibre més personal és Ganivetades suïsses (Símbol Editors), una crònica àcida del temps que va passar a Suïssa com a alt executiu de l'empresa d'assegurances Winterthur, en què ironitza sobre el capitalisme salvatge.
