Barcelona, 9 de març de 1641. Primera hora del matí. Palau de la Generalitat. El notari Antoni Joan Fita, escrivà major de la Generalitat i en presència de nou testimonis (tres per cadascun dels braços estamentals) consignava l’extracció del rotlle que contenia el nom de Josep Soler, insaculat per l’estament eclesiàstic, que, a partir d’aquell moment, rellevaria el difunt president Pau Claris, mort una setmana i mitja abans. Josep Soler, canonge de la catedral d’Urgell (com el difunt Claris) i cosí germà del president traspassat, assumia la presidència del país; i des de l’inici marcaria una línia continuista: sis mesos més tard (la Pèronne, 19 de setembre de 1641) signaria la definitiva aliança politicomilitar amb França. Però la política continuista de Soler aclareix la qüestió “Qui tenia motius per assassinar Pau Claris?”.
Qui és qui? El cardenal Richelieu, primer ministre de França
El desenvolupament de la Revolució catalana –des del seu esclat (juny, 1640), fins a la proclamació de la República (gener, 1641)– ens dibuixa el viatge estratègic del cardenal Richelieu. Des de les primeres converses –Narbona (juliol, 1640)–, que desembocarien en un primer esbós de pacte –Ceret (setembre, 1640)—; Richelieu va recomanar repetidament a Claris constituir Catalunya en una República. El ministre-cardenal tenia pressa a comptar amb Catalunya en la guerra contra la monarquia hispànica (1635-1659). I es va enutjar al saber que el president Claris era incapaç de controlar una part del poder català que practicava la versió barroca del “peix al cove” amb el partit “negociador” de la Junta Grande –el govern central hispànic–, format pel marquès de los Balbases, el duc de Villahermosa i el comte de Castrillo.
Qui és qui? El rei Lluís XIII de França
Claris acabaria proclamant la República (16 de gener de 1641). Però amb l’exèrcit hispànic de Los Vélez amenaçant Barcelona i presentant-la l’endemà (17 de gener de 1641) a la Junta de Braços (l’equivalent al Parlament) en un acte d’autoritat que prova l’existència de certa dissidència interna a la política del president. Mentre això passava, Lluís XIII i Richelieu havien perdut la confiança en Claris. I quan l’exèrcit hispànic es presenta davant Barcelona (22 de gener de 1641), condicionen l’ajut militar francès a la transformació de la República en Principat independent; i al nomenament de Lluís XIII de França com a Lluís I de Barcelona. Claris ho acceptaria mastegant vidres i alguna cosa s’havia trencat. Podria ser que Lluís XIII i Richelieu, desconfiant de Claris i tement que recuperés el projecte republicà, haguessin ordenat eliminar-lo?
Qui és qui? Philippe de la Mothe-Houdancourt, mariscal de França a Catalunya
La investigació catalana posa en relleu una curiosa coincidència que quasi assoleix la categoria de sospita. Richelieu volia evitar que l’escàndol provocat per la misteriosa defecció d’Espenan (vegeu la primera part d’aquest reportatge) amenacés l’aliança francocatalana; i va posar la direcció del seu exèrcit a Catalunya en mans d’un militar de prestigi i confiança: el mariscal Philippe de la Mothe-Houdancourt. El Dietari de la Generalitat consigna que el 20 de febrer de 1641, cap a les quatre de la tarda, La Mothe entrava a Barcelona (va ser rebut pel conseller-protector Tamarit, general de l’Exèrcit de Catalunya, al molí del Clot). I que, el mateix dia, “caygué malalt lo senyor diputat eclesiàstic” (el president Claris), malaltia de la qual ja no es recuperaria. Podria haver-hi alguna relació entre l’arribada de La Mothe i l’enverinament de Claris?
Qui és qui? El rei hispànic Felip IV
Felip IV tenia motius sobrats per desitjar la mort del president català. Pau Claris havia dirigit el país en plena crisi política; des de l’assalt a la presó reial hispànica i l’alliberament dels presos polítics catalans (maig, 1640); fins al Corpus de Sang, amb el saqueig als jutges de la Reial Audiència i el sospitós assassinat –probablement de falsa bandera– del virrei hispànic, el comte de Santa Coloma (juny, 1640). Havia impulsat la sortida catalana de l’edifici polític hispànic. Havia conduït les negociacions amb França i, amb el seu exemple, havia estimulat la revolució independentista de Portugal. L’1 de setembre de 1640 (entre les primeres converses francocatalanes de Narbona i el primer esbós de pacte de Ceret) Felip IV va declarar formalment la guerra a Catalunya. Podria haver estat Felip IV qui hagués ordenat la mort de Pau Claris?
Qui és qui? Gaspar de Guzmán y Pimentel, comte-duc d’Olivares i primer ministre hispànic
Des d’un primer moment, totes les mirades es van girar cap al primer ministre hispànic. El poder central hispànic, representat per la Junta Grande, ja tenia una funesta fama en la fabricació d’atemptats contra els enemics interns i externs del règim Habsburg de Madrid. Per exemple, tres dècades abans del magnicidi de Pau Claris, i acordada la pau de la Guerra hispanoanglesa (1585-1604)!!!; l’oficina del Espía Mayor del Reino ordiria la voladura del Parlament de Londres amb el rei Jaume I d’Anglaterra i IV d’Escòcia a l’hemicicle (5 de novembre de 1605). Per executar aquella operació; l’ambaixador Juan de Velasco, seguint instruccions de la sinistra claveguera hispànica, reclutaria un grup d’actius dirigits per Guy Fawkes, un catòlic fanàtic anglès que, en fracassar, acabaria sospitosament mort en un tiroteig.
Qui és qui? La fantasmagòrica ombra del difunt Santa Coloma
O, per exemple, en un pla més proper, i en la punta de la crisi catalanohispànica (Corpus de Sang, 7 de juny de 1640); Claris –president de la Generalitat– i Fontanella –conseller en cap del Consell de Cent–, ordenarien l’evacuació del virrei hispànic Santa Coloma. El virrei seria traslladat a la platja de Montjuïc i custodiat fins que la Galera reial, fondejada davant d’aquell recer, avararia una barqueta tripulada pels Tercios hispànics. Per indicació del virrei, les forces catalanes es retirarien. Però els Tercios mai no embarcarien Santa Coloma. Passades les hores, algú localitzaria el virrei mort sobre la sorra. L’interès hispànic a posar cadàvers de pes sobre la taula del conflicte es posaria de manifest quan Felip IV pretextaria la declaració de guerra a Catalunya (setembre, 1640), entre altres coses, “por haver dado muerte al virrey”.
Qui és qui? El “cuiner de Palau”
Passats 385 anys, encara no hem pogut confirmar qui va ordenar i esbrinar qui va executar l’assassinat del president Claris. Tot i que la investigació historiogràfica –professor Simon i Tarrès (UAB)– i les evidències apunten, decididament, cap a la “claveguera hispànica”. Felip IV i Olivares, sense un exèrcit disponible per a “moler a palos a los catalanes” (el Tercio de Los Vélez havia estat derrotat, massacrat i dispersat) i amb l’esclat de la Revolució portuguesa (desembre, 1640); haurien pogut ordir una operació asèptica i amb garanties d’èxit. Ara bé, desconeixem qui, a Barcelona, va jugar el paper que havia interpretat l’ambaixador hispànic Velasco a Londres. I qui va ser l’actiu o actius reclutats i infiltrats a Palau (la rèplica catalana del fanàtic Fawkes i els seus “carnissers”); que emmetzinarien el president de Catalunya.