Monte Abarrán (Protectorat espanyol del Rif), 1 de juny del 1921. Fa 106 anys. Les tropes independentistes rifenyes dirigides per Muhammad ibn Abd al-Karim atacaven i conquerien la posició espanyola de Monte Abarrán, situada a sis quilòmetres de la línia costanera i destinada a protegir la ruta que connectava Melilla i Alhucemas. L’atac i conquesta de Monte Abarrán, que se saldaria amb la mort de 24 soldats espanyols de lleva, marcaria l’inici d’una gran ofensiva rifenya per a expulsar els espanyols del nord d’Àfrica. En tan sols sis mesos (juny-novembre, 1921), els espanyols acumularien un seguit de derrotes sagnants que, al marge de la incompetència dels oficials militars, revelarien l’existència d’una colossal trama de corrupció.
Una rebel·lió que destaparia un colossal escàndol de corrupció
Però al marge del Desastre d’Annual —poc després de Monte Abarrán (21 de juliol del 1921)—, que se saldaria amb la massacre de 13.000 soldats de lleva i la retenció de 4.600 presoners —oficials i soldats—, la rebel·lió rifenya d’Abd-el-Krim, que es traduiria en la creació d’una república efectiva al terç nord de l’actual Marroc (1921-1926), destaparia un colossal escàndol de corrupció que quedaria, en part, recollit per l’Informe Picasso, i que posaria en relleu un eix de complicitats format per la classe política (el govern i l’oposició), les oligarquies empresarials de Madrid, Barcelona i Bilbao, el sector pesquer andalús i ...la corona!!!, representada, en aquell moment, pel rei Alfons XIII, besavi de l’actual monarca espanyol Felip VI.
Què hi feien els espanyols al nord d’Àfrica?
La presència espanyola al nord d’Àfrica es remuntava al segle XV, en el context de la conquesta de places estratègiques a la costa del Magrib per a frenar l’expansió otomana a la Mediterrània. Però la història de la dominació espanyola al Magrib s’inicia quatre segles més tard, el 1909, quan el govern espanyol del Partit Conservador —presidit per Antoni Maura— ordena la invasió del Rif per a protegir l’explotació de les mines de ferro i de fosfats de la regió, propietat de ...oh, sorpresa!!!... l’empresari Eusebi Güell Bacigalupi, gendre i soci del negrer Antonio López López; del polític Álvaro López de Figueroa, comte de Romanones i ministre i president del govern espanyol en diverses ocasions pel Partit Liberal, i del rei Alfons XIII.
Què va passar després de la invasió del Rif del 1909?
L’existència d’aquesta triada iniciàtica (Güell, Romanones i el Borbó) és bàsica per a entendre l’evolució d’aquell conflicte i la creació de la colossal trama de corrupció que es fabricaria al voltant d’aquell procés de conquesta i dominació. A l’inici, no tot va bufar a favor d’aquesta trama. El desastre del Barranco del Lobo (27 de juliol del 1909), on va ser massacrada una columna espanyola de 600 soldats de lleva, o l’esclat de la Setmana Tràgica de Barcelona (juliol–agost, 1909), com a protesta per l’enviament de reservistes (nois de classe humil que ja eren pares de família) a un conflicte creat pel benefici econòmic dels seus promotors, crearia una opinió pública contrària a la intervenció que posaria en dubte el projecte.
Què va passar des del 1909 fins a la revolució d’Abd al-Karim?
Però després que les potències europees confirmessin la dominació espanyola sobre el territori (Tractat de Fes, 1912), Madrid imposaria una implacable dominació amb l’objectiu de garantir l’extracció i comercialització del negoci de la triada iniciàtica i d’alguns més que s’hi havien afegit. No cal dir que, de seguida, es va generalitzar la pràctica d’un brutal abús sobre la població indígena. I, a més a més, al voltant d’aquest procés, sorgiria una xarxa de negocis —alguns absolutament il·legals— impulsats per un eix de complicitats format per les oligarquies econòmiques de la metròpoli, l’aparell funcionarial colonial (civil i militar) i el sector naval andalús, els quals, sumats, es convertirien en combustible de la rebel·lió d’Abd al-Karim (1921).
Quina era la base d’aquests negocis il·legals?
Tot i que els espanyols havien imposat una dominació brutal, les tribus berbers (anomenades "cabiles") es mantenien en permanent estat de revolta i hostilitzaven els interessos econòmics espanyols. En aquest context, els grans inversors colonials, lluny de confiar en la capacitat repressiva de l’aparell policial i militar espanyol, van decidir "comprar" la pau. Des del 1907 —dos anys abans de la intervenció militar espanyola del 1909— la Compañía Española de Minas del Rif, la Compañía del Norte Africano o la Sociedad Minera Setolazar, dirigides per la triada iniciàtica, i, entre altres, pels banquers madrilenys Clemente Fernández i Enrique Macpherson, pagaven clandestinament grans quantitats a les "cabiles" per tal que no ser atacades.
Com van invertir les "cabiles" aquells pagaments?
La investigació historiogràfica situa l’inici de la trama de corrupció als despatxos de les companyies mineres espanyoles a Ceuta, a Melilla i a Laraxe. I la fa seguir fins a les fàbriques d’armes de la conca del riu Deba, al País Basc. La fi de la I Guerra Mundial (1914-1918) havia sumit el sector armamentista basc en una profunda crisi. I l’Informe Picasso (1922) revelaria que els contrabandistes internacionals d’armes —amb la col·laboració retribuïda de funcionaris civils i militars espanyols, i amb l’acció de contraban de la flota de pesca andalusa— aprovisionaven les "cabiles" amb estocs de les fàbriques basques... i, oh sorpresa!!!... amb fusells Mauser que desapareixien misteriosament dels arsenals militars espanyols del Rif.
La classe política no coneixia l’existència d’aquesta trama?
La classe política espanyola de l’època no tan sols coneixia l’existència d’aquesta trama, sinó que hi participava activament i n’era beneficiada econòmicament. N'és una prova evident la intervenció militar del 1909, ordenada pel govern de Maura, del Partit Conservador, per a protegir els interessos de, per exemple, Romanones, líder del Partit Liberal. A propòsit d'això, convé explicar que aquella intervenció —que provocaria la Setmana Tràgica de Barcelona (1909)— va ser la resposta del poder polític espanyol al xantatge que els líders de les "cabiles" imposaven a la triada iniciàtica, exigint-los quantitats cada cop més elevades per a respectar els seus interessos econòmics.
El lliurament de demà
En el segon lliurament, de demà, veurem una sèrie de personatges emergents que expliquen el desenvolupament, l’eclosió i el silenciament d’aquella trama. El més destacat seria l’empresari basc Horacio Echevarrieta, fundador i màxim accionista de l’energètica Saltos del Duero, matriu d’Iberdrola, màxim accionista dels bancs de Bilbao, de Biscaia i de Santander; posteriorment, fundador i màxim accionista de la companyia aèria Iberia; amic personal del rei Alfons XIII i padrí polític d’Indalecio Prieto, la figura emergent del PSOE, que acabaria sent ministre d’Hisenda del primer govern de la II República (1931). Aquests personatges són la clau de volta de la trama de corrupció espanyola al Rif.
