Quan el lideratge mundial de la monarquia hispànica tocava a la seva fi, es van activar totes les alarmes del poder hispànic. La crisi que venia amenaçava l’estil de vida luxuriós de les classes extractives cortesanes (l’aristocràcia terratinent castellanoandalusa, lliurada a una disbauxa permanent i sense cap mena de cultura de treball). En aquell moment, i per desviar-ne el focus, aquest poder (la cancelleria, la cort) va buscar un culpable, i en absència de l’element jueu i morisc, va assenyalar els catalans. Però, quant de temps fa que va passar? I quins personatges hi intervenen i quines cites il·lustren la fabricació d’aquesta idea?