El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) s'amplia per exercir el seu rol de "museu de país", en paraules del director, Pepe Serra. El projecte guanyador, que s'ha presentat aquest dilluns, preveu connectar el Palau Victòria Eugènia, que es troba davant de les col·lumnes de Josep Puig i Cadafalch, i connectar-lo amb el Palau Nacional, actual seu del MNAC a través d'un passadís que anirà superant els desnivells aprofitant els elements arquitectònics originals. El projecte s'emmarca en el centenari de l'Exposició Universal de 1929 i a la presentació hi han estat presents el president de la Generalitat, Salvador Illa, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. El MNAC ha estat repetidament notícia els darrers anys pel conflicte sobre les obres de Sixena, que reclama el govern d'Aragó, i sobre les quals a l'acte no s'ha fet el més mínim comentari.
Al concurs per a l'ampliació es van rebre 30 propostes i va guanyar el projecte presentat per Harquitectes i Christ&Gantenbein, de Barcelona i Basilea. L'ampliació del MNAC es farà a partir de la rehabilitació i "rescat patrimonial" del Palau Victòria Eugènia, construït el 1923, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i un dels primers edificis construïts amb formigó a Barcelona; s'abordarà també la reorganització de determinats espais de l'actual Museu Nacional; i es connectaran els dos edificis a través d'un passadís cobert que serà també espai expositiu.
S'ha encarregat de la presentació del projecte Josep Ricart d'Harquitectes, que ha detallat que l'accés al Museu serà per la plaça Carles Bohigues, que actualment ocupa una paret opaca del Palau Victòria Eugènia que s'obrirà amb una gran vidrera que ocuparà tota l'extensió de la façana frontal. A partir d'aquest inici, i "resseguint les façanes" dels diferents edificis, s'accedirà fins arribar al Palau Nacional, a través de diferents nivells expositius. Dos primers nivells al Palau de Victòria Eugènia, aprofitant els lluernaris originals per a la il·luminació natural i la connexió constant amb l'exterior amb les obertures ja existents. La resta del passadís anirà ascendint de nivell amb una pujada soterrada no massa profunda fins conectarà al Palau Nacional. L'ampliació del MNAC té un prssupost de 112 milions d'euros, dels quals la Generalitat aportarà el 50%, l'Ajuntament de Barcelona el 20% i l'Estat, el 30%.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha destacat que l'ampliació del MNAC és un dels grans projecte del país, que ha comparat en transcendència amb la finalització de la Sagrada Família, el futur Catalunya Media City o projectes d'infraestructures com la finalització de l'estació de la Sagrera. Illa ha assegurat que la Cultura és un dels grans motors de transformació i d'"enfortiment dels valors que uneixen" el país. "L'actual MNAC va ser construït amb l'esforç de 5.000 obrers vinguts de tota Espanya. El MNAC és fruit d'aquest esforç col·lectiu i símbol dels vincles que ens uneixen", ha subratllat Illa, que ha aprofitat per insistir en la necessitat d'aprovar els pressupostos d'aquest any, que encara no compta amb el suport d'ERC i que en el capítol de Cultura creix un 32% en relació amb els comptes del 2023.
El director del Museu, Pepe Serra, ha assegurat que es tracta d'una ampliació imprescindible, que ha de fer possible "per primer vegada" que el MNAC compleixi la seva missió de mostrar l'art de Catalunya des de l'inici fins a l'actualitat, "sense limitació cronològiques". Serra ha explicat quatre valors que expliquen el Museu: és un servei públic i les persones estan al centre, per tant requeria nous espais per exercir aquest rol i superar limitacions enormes del Palau Nacional; "el Museu és de país", es materialitza a Barcelona però abasta tota Catalunya; el projecte és radicalment col·lectiu per naturalesa i per convicció, l'equip és intergeneracional i reflexa la complexitat del moment; i té com a valor essencial la sostenibilitat, "el compromís climàtic, que travessa el projecte de dalt a baix". El director, que ha destacat que el MNAC té la col·lecció més gran del país, i és un museu fonamental a l'Estat i en el marc dels museus del món, ha subratllat que amb aquesta ampliació el MNAC serà "a l'alçada del país i la ciutat; el que s'espera d'una capital europea".
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha emmarcat aquest projecte en el centenari de l'exposició universal del 1929, amb tres grans motors: Fira Montjuïc, amb el Palau Alfons XII, que serà el futur Palau de Congressos, i dos nous espais; l'àmbit de l'anella olímpica, com a centre de grans esdeveniments esportius, amb un projecte de renovació i actualització del Palau Sant Jordi; i la potenciació de l'ecosistema cultural de Montjuïc, amb altres museus, com la Fundació Miró, i amb la reforma del MNAC, que ha de convertir-se en el museu de referència del país. Això inclourà una transformació del barris que envolten el perímetre de la muntanya. També ha intervingut el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i el president del MNAC, Joan Oliveres.