Roger Pelàez és un humorista irreverent que des de fa anys publica vinyetes a diferents publicacions. Del 22 de setembre al 22 de desembre de 2017 va estar elaborant una crònica en còmic del procés. Que ningú esperi llegir-lo per ratificar-se en les seves opinions, perquè Pelàez és irreverent fins al límit (proclama fins i tot que "l'òpera és una carcamalada, pitjor que els toros"). Aquesta crònica en vinyetes ha estat publicada per Males Herbes, amb el títol: El procés explicat als idiotes. La contraportada no enganya: "Sentir odi no és cap delicte", diu un monstre que devora a altres monstres mentre ell mateix és devorat per dues estranyes criatures... Aquest còmic, sens dubte, podria ofendre a més d'un, però potser radica aquí la força revolucionària de l'humor.

proces idiotes collons

Contra les rodes de molí

Durant el llarg període de procés els ciutadans sovint han moderat el seu esperit crític per tal de no mostrar debilitats davant els seus rivals polítics. Però Pelàez no està predisposat a callar-se res, i en les seves vinyetes es qüestiona tots els aspectes més dèbils dels polítics propis i aliens. Per desgràcia, Pelàez es revela sovint profètic. L'humorista en nombroses ocasions, durant el procés, qüestionava el que estava passant i pronosticava grans problemes. Amb sa escepticisme, no es va deixar endur per l'optimisme desbordant d'alguns sectors del sobiranisme...  En un moment de bloqueig i inconvenients, no estaria malament contagiar-se de l'escepticisme i la mordacitat de Pelàez i començar a veure les nostres pròpies files polítiques amb major distanciament intel·lectual.

proces idiotes duran

Compromís indubtable

Per allò que dibuixa, no hi ha dubte que Roger Pelàez és sobiranista. I d'esquerres, i amb un toc antisistema. I malgrat tot, tampoc se sent gaire satisfet amb tota la gent del seu entorn polític: no suporta els consells moralistes de l'ANC, li provoquen urticària alguns dels "companys de viatge", li repugna el dirigisme de la classe política, detesta la pedanteria dels cercles intel·lectuals catalans... I a desgrat de tot això, Pelàez fa un manifest a favor de l'acció revolucionària. En les seves vinyetes, sexe, drogues, cerveses i procés es donen la mà, sempre amb molta alegria. L'humorista confessa que li posen les barricades i manifestacions, però amb gran sentit de l'humor és conscient de les limitacions que tenen aquestes "putes catarsis col·lectives". I acaba, provocador, tot suggerint una estratègia alternativa: "Prou gimcamisme, passem al jihadisme"

resum proces

Aire fresc en temps de reclosits

L'humor és una de les vies de resistència a l'opressió. Aguditza l'enginy i, alhora, mostra les debilitats de l'opressor i el dessacralitza. En uns temps en què es persegueix l'humor quan aquest gosa tocar principis que alguns consideren inamovibles, i les denúncies plouen sobre els humoristes, s'agraeix quan algú gosa treure punta dels esdeveniments sense mesurar-se. El procés explicat als idiotes és un còmic escrit tal com raja, dia a dia, a mesura que es succeïen els esdeveniments. Per tant, no és un relat coherent, articulat i amb voluntat totalitzadora, sinó tan sols un crit d'il·lusió, d'escepticisme, d'alegria, de desengany, de frustració, de ràbia i de revolta. L'ànim del dibuixant canvia de pàgina amb pàgina. Com el del país. Real com la vida mateixa. Això, s'agraeix.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat